LA LLEI DE L’EMBUT
Els treballadors som la gallina dels ous d’or. Som qui produeix i consumeix i ens estan escanyant.
Els treballadors som la gallina dels ous d’or. Som qui produeix i consumeix i ens estan escanyant.
Els maximalismes serveixen per dividir i bloquejar les reivindicacions.
Els governs d’Europa, Espanya i Catalunya, tots tres de dretes, estan incomplint sistemàticament els seus programes electorals.
El llarg camí de la consciència: Aprendre per desaprendre, recordar per oblidar, fer per desfer, fruir per patir, morir per viure. Somriure, respirar, avençar.
Gent normal cada cop més pobre, com ho som els treballadors, reivindiquem coses normals, com són les polítiques socials (esquerres); davant gent anormal que defensa els interessos d’una minoria cada cop més rica i que mai no en tenen prou (dretes). El problema és que tenim tendència a creure que el que surt per la
Mentre els treballadors passàvem de política, perquè tal com diuen els mitjans d’alienació en mans de la banca, no val la pena; les dretes, que són el braç polític del capital, passaven de les tisores a la destral.
Per unes polítiques socials solidàries, per una fiscalitat redistributiva, i per l’avenç de l’autogovern.
El millor és enemic del bo. A l’esquerra, que té una gran capacitat autodestructiva, sempre hi ha qui té una idea millor, i el puritanisme i el maximalisme són el suicidi permanent, ajudat pels mitjans d’alienacio en mans de la banca.
Unes eleccions plebiscitàries servirien per tapar el tema social amb el tema nacional.Després, CiU canviaria de socis i pactaria un arreglo amb Madrid, que és el que sempre ha fet. Penso que a les pròximes eleccions ningú traurà majoria absoluta.Aleshores, CiU tindrà l’oportunitat de pactar un arreglo amb Madrid junt amb el PP i el
Cal transformar la ràbia en consciència social.
El fill del senyor Esteve, que va prosperar amb el franquisme, després de deslocalitzar la fàbrica de confecció que havia muntat, es va dedicar a l’especulació immobiliària.Ara té els diners en un paradís fiscal i està al consell d’administració d’un banc i una transnacional.De tant en tant, però, va a ballar sardanes, i cada any
Segons el pensament únic dels mitjans d’lienació en mans del capital:si el capital va bé, tot va bé. Però la realitat és que els rics són cada cop més rics, i els treballadors som cada cop més pobres.
Cal alçar el clam de la reivindicació social damunt les boires i les cortines de fum de la desinformació del mitjans d’alienació.