El capitalisme està usant el fantasma de la guerra per distreure’ns d’una crisi i d’unes retallades socials que són una estafa.Externalitzen el conflicte social.
La política és l’única arma que tenim els treballadors per defensar-nos del poder del capital i els seus poders fàctics. El capital sempre intenta desprestigiar i desactivar el poder polític. Si no governa la política governa el capital. És la lluita de classes.
Quan al govern li falten diners hi ha dues alternatives: Retallar les polítiques socials dels treballadors, o augmentar els impostos dels rics.
El capitalisme està usant una falsa democràcia com excusa pel negoci de la guerra. I, de passada, usen el fantasma de la guerra per distreure’ns d’una crisi i unes retallades socials que són una estafa.
El passotisme i la ignorància política tenen molt a veure amb la por a enfrontar-se als poders fàctics de dretes. Però la pitjor por és la por a la por, por de no saber què pot passar. Quan et trobes amb el t’hagis de trobar plantes cara, i la lluita et dóna energia, i veus
La feina de les dretes, que són el braç polític del capital, és la de privatitzar els serveis socials perquè el capital faci negoci amb les nostres necessitats bàsiques.
Els polítics d’esquerres pensen que si la gent treballadora els dones més vots, ells podrien fer més per les polítiques socials (hi ha un terç d’abstenció).I els activistes socials pensen que si els partits d’esquerres es comprometessin de veritat amb la lluita social, tindrien més vots.I tots dos tenen raó.La millora de les polítiques socials
O governa la política o governa el capital.A l’esquerra el govern controla el capital.A la dreta el capital controla el govern i a tots nosaltres.
Defensant el país s’estan oblidant de les persones, però als rics ja els hi va bé i als de la menjadora també.
Tots tenim quelcom de genial i quelcom de subnormal.Un jo per cada instant, per cadascú, per cada vestit, per cada pentinat. Actors de la nostra pròpia película.La consciència és l’espectador que ens pot arribar a donar el poder de dirigir-la.
A ritme de cinisme i prepotència una minoria de rics miserables trepitja els nostres drets socials per augmentar els seus privilegis de classe. I mai no en tenen prou.
Les dretes, que són el braç polític del capital, han usat el poder econòmic, polític i mediàtic, per muntar una falsa democràcia en benefici dels rics. És la lluita de classes.
Ens governen sicaris al servei de psicòpates socials que mai no en tenen prou.
La precarietat social del sistema capitalista ens aboca a un permanent estat d’angoixa, que en èpoques de crisi s’aguditza i ens ofereix l’oportunitat de prendre consciència social.