S’ha mort una persona jove que apreciava. D’accident de cotxe. I avui havia decidit que aquest mes que ve em dedicaria a pensar amb Vita brevis. Ars longa, vita brevis, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile. Hipòcrates Sí,Vita brevis.I ens pensam que som eterns! Carpe noctem, quam minimum credula postero = Aprofita la nit no
cerc a Borges i em trob amb Fono que defensa com un lleó la Institució de les Lletres catalanes.cerc a Borges i em trob un article de Miquel Àngel Llauger que també mou cel i terra i aire per a la Institució de les Lletres Catalanes.cerc a Borges i amb trob amb un article de
Hi ha humans que han nascut per al coratge, per al saber, per conèixer i per comprendre. Però n’hi ha d’altres que embruten tot quant toquen, que fan malbé la vida i els qui els enrevolten. [Imatge d’Antoni Aloy] Cada dia veig la mar gran, això és l’únic que em consola de viure en
Gràcies a l’amic N. D. he aconseguit aquests dos vídeos que dins un dia ple de truis i problemes m’han donat els fruits de la bellesa. Aquest encara em sembla més subtil, més exquisit.
Reinvent la meva vida a mesura que escric. No ho podies entendre. Deies que no deixaries que m’allunyàs del teu redol, que nomes allà estaria protegida de les desgràcies del món. Volies ser la meva millor amiga, però jo no ho desitjava de cap manera. Des de petita havia intentat crear aliances amb mon pare,
LEONARD COHEN, UNA VEU QUE FA COMPANYIA PREMI PRÍNCEP D’ATURIES. Escolt “I’m Your Man” i aquesta veu coheniana —fonda, vellutada, pertorbadora, metamòrfica, indefinible, plena de calideses sobtades i trencaments finíssims, feta amb carn de llenguatges— m’entra per tots els forats del cos i em sedueix com sempre. Tenc una gran alegria perquè el Premi Príncep
Que aquest vers del poema «El voltor de Miramar» del benaimat mestre Joan Alcover em faci llum en aquests dies tenebrososquan fin si tot la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la casa dels escriptors, veu amenaçada la seva autonomia.Copii la lletra d’Anna Crowe, una traductora escocesa que va conèixer el català gràcies a les
Vet aquí el text que va dir el proppassat 2010 sobre poesia. La poesia és llegida per molt poques persones. I tanmateix el seu fantasma exerceix una veritable fascinació. Què proposa i cap a on ens condueix el poema? Pot ser que, com més se celebri la poesia, menys se sàpiga el que es fa?
Anau alerta:L’ÚS D’AQUEST PRODUCTE POT CAUSAR ESTATS DE SATISFACCIÓ I ESCORREGUDES FELICES, UNA RELAXACIÓ EXTREMA I MOLTS DE DESITJOS DE REPETIR.———————Però no oblidem la lluita per la Institució de les Lletres Catalanes!
Em trob de cap i de morros i de cos amb un text fonament de l’amic poeta Arnau Pons. I pens que s’ha ajuntat la casualitat i la causalitat i decidesc copiar-lo a la Plagueta perquè amb la seva energia irradiadora il·lumini a molts de Lectors. Val l’alegria!Cal llegir-lo a poc a poc. La velocitat
ESTIC ENRABIAT, ESTIC INDIGNAT, ESTIC EMPRENYAT!VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!VERGONYA, MAS I MASCARELL, VERGONYA!AQUESTA LLEI DE SIMPLIFICACIÓ ÉS UNA PICONADORA QUE ENS VOL LAMINAR, NONINGUNEJAR, ROBOTITZAR I ANUL·LAR.SIGN LA LLETRA DE DEL VALENT DEGÀ FRANCESC PARCERISES I DELS EX-DEGANSEN DEFENSA D’UNA INSTITUCIÓ CULTURAL AMENAÇADA COM A ESCRIPTOR I COM A CIUTADÀ. En defensa de la Institució de
Acab de llegir aquest article de Joan Francesc Mira i pens que l’he de publicitar arreu arreu perquè diu veritats que sembla que sempre seguit oblidam. Això era ja fa un bon grapat anys, potser prop de vint-i-cinc, que amb Eliseu Climent i l’advocat Rafael Mansanet vam eixir del metro de Madrid a l’estació Nuevos
No cerquis les coses que passen, les aventures codificades per accions concretes, els personatges que queden ben dibuixats: entraràs en el territori tremolós d’allò que anomenam sentir i que quasi mai no sentim. He anat a l’hotel en ruïnes damunt la mar. Ho he fet sense pensar, amb un parell de fues.
El millefiori de Murano damunt la rosa seca del jardí. He sortit a passejar amb dos poemes—«Desolació» de Joan Alcover i «Passeig d’aniversari» de Joan Vinyoli— que vaig dir com a bonys track per a Emili Manzano, per a L’hora del Lector que s’acabarà com una desgràcia anunciada aquest juny. M’entusiasmen lesmales herbes que creixen
Venc de la Fira del Llibre on Jaume Pons, Pau Vadell i aquest plagueter hem presentat i llegit algunes planes d’El mar de Blai Bonet. Per fer entrar en gana reproduesc un fragment delllibre Mite i Pols de Blai Bonet de l’amic i poeta Carles Rebassa on tracta de la novel·la i la recepció brutal