miozz mirades

El tot setmana del 20 de juny, quantes badalones?  (segueix)

QUANTES BADALONES?

He de dir-vos que em cansa molt tornar a escoltar aquest discurs de les “dues badalones” que tant els agrada fer servir a algunes persones, i que a mi em sembla desajustat, superat, i totalment passat de moda. És evident que hi ha diverses sensibilitats i realitats dins la mateixa ciutat, però d’això no se’n pot fer un dibuix territorial: aquest és un error demagògic i perillós. I és que agafis la variable que agafis, és impossible trobar un dibuix que marqui sobre el territori local dues badalones ben delimitades. És evident que hi ha una (o moltes) Badalona que coneix la realitat de tots els barris i una (o moltes) que no, i una(o moltes) que els coneix a mitges; que hi ha una Badalona (o moltes) amb demografia amb alt percentatge de població d’arribada recent i una (o moltes) amb demografia de més anys d’assentament, i una (o moltes) amb alt percentatge de població assentada als anys 60-70; que hi ha una (o moltes) Badalona benestant i una (o moltes) Badalona que viu en la pobresa, i una (o moltes) que es troba entremig;  una (o moltes) que conviu bé en la diversitat i una (o moltes) que no hi conviu bé; una (o moltes) que es comunica socialment en català i una o moltes que no ho fa… i una diversa distribució de l’índex d’atur, de l’èxit educatiu, de la creativitat artística, del comportament ciutadà, de l’envelliment de la població, de les condicions urbanístiques, dels serveis  i…/…  fins a tants aspectes rellevants en la sociologia i urbanisme de la ciutat com es vulgui. Però el dibuix territorial d’aquesta diversitat és impossible de traçar, excepte per definir la Badalona d’orografia plana i la Badalona d’orografia  desnivellada. No existeix aquesta suposada nitidesa per a una divisió tangible de les “dues badalones” damunt del mapa. No tenim un ou ferrat amb un rovell al centre que concentra una Badalona específica (suposadament amb la polarització positiva) i una clara i una closca compactes i uniformes que en concentren una altra (suposadament negativa). No ho tenim per molt que repetim aquesta mentida fins a creure-la.  
És molt més ajustat a la realitat el que va expressar en Karim Latifi a la taula de debat del Museu Municipal el dia de la presentació de Moviments Glocals: “quan es parla de les dues badalones i es diu que les separa l’autopista, jo dic que hi ha moltes autopistes, i n’hi ha per tot arreu. A cada barri, a cada organització, a cada associació de veïns, arreu hi ha representades les barreres que separen dues badalones”. Dues badalones o vuit, o deu, hi afegeixo jo, que no tenen a veure amb un suposat rovell de l’ou/centre (un sol barri) en contraposició a una clara i closca/resta de la ciutat (34 barris).

És important trencar aquest equívoc!

El tot setmana del 6 de juny: garrotins a Badalona (segueix)

GAORROTINS A BADALONA

És força estesa la creença que el garrotí nasqué de la convivència musical entre paios i gitanos de la Lleida dels anys 40 i 50 del segle XX. Un fet que li confereix un alt valor simbòlic afegit. El garrotín és un tipus de cançó improvisada que va combinant quartetes de lletra creada sobre la marxa, amb la tornada que fa “Al garrotín, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan; al garrotin, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan.” Dissabte passat, a Can Solei, els més de 400 participants a la festa “Ara més que mai som cohesió”, van anar escampant a ritme de garrotin – amb l’ajut del grup de rumba Naraina – el seu missatge per tot el Parc, i avui des d’aquí l’escamparem per tota la ciutat. No hi caben tots, aquí en teniu una petita mostra:    

“De Manresa i de Girona, de Reus, Barcelona i Vic//hem vingut a Badalona//Ai! Quin país més bonic! (Al garrotín, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan; al garrotin, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan) Avui estem tots units//amb teca d’allò més bona//passant-ho la mar de bé//acollits per Badalona (…)Quedem per anar a berenar//a veure qui vol venir//que parlarem català//per sentir-nos més d’aquí(…)Un país acollidor//amb llengua i cohesió//l’alegria i la disbauxa//són claus de l’integració(…) El garrotín és de Lleida//s’ha escampat per tot el món//el canta gent ben diversa//com diversos aquí som(…)Hem vingut de totes bandes//de Reus, Lleida i Girona//Santa Cristina, Igualada//Vic, Torelló i Badalona (…)Tots tenim arrels diverses//l’Argentina, Senegal//la Bretanya, el Sahàra//Madrid i Ciudad Real(…)Agraïts a Badalona//moltes gràcies al Quedem//hem passat molt bona tarda//algun dia tornarem(…) Ens ha agradat molt la Venus//i el teatre Principal//la platja, el patí de vela//i els actors fent l’animal(…)El Quedem som una colla//que tots junts participem//benvingutsi amb il·lusió//junts el país millorem (…)Avui som a Badalona//per conèixer la ciutat//molta gent, moltes cultures//Gràcies Òmnium Cultural(…)Amb gent de la més diversa//avui aquí ens hem trobat//I hem tingut una conversa//que a tots ena ha agermanat(…)Hem vingut amb il·lusió//i ens n’anem amb cohesió//i al veure gent tant diversa//ens fa sentir molt millor(…) Quedem és llengua i trobada//és cultura i diversió//participa al Quedem//farem un país millor(…) Per conèixer bé el país//la terra i les persones//res millor com el Quedem//aquí segur que enraones//Benvinguts a Badalona//Òmnium fa els 50 anys// Òmnium és llengua i cultura// i Països Catalans (…) Heu conegut Badalona//en teniu bona opinió//que ningú no us enganyi://Badalona és cohesió!