Nomès rovell, grandiositat, fredor forta i el cansament de pegar el bot atlÀNTIC. aQUEST TECLAT DE HOTELER ÈS UN GALIMATIES. SOBREVISC I RES PUS.t
PREGÀRIA DE FOC (PROVISIONAL) Fènyer l’argila Ocellable és: una còrpora ardent El mires i tremoles d’emoció que et trenca per dedins com una explosió de llàgrimes felices El sol espoltreix el seu cervell, el seu despullament, el seu òxid, la seva actitud per fer-se oasi, bressol, combat, tendror, lluita, carícia, ficció, cara de la
La il·lusió mesclada amb els nervis. Fer la maleta és un enigma. Deixar coses un altre. Partir cap a Mont-real a la 39 Rencontre Québécoise Internationale des Écrivains, sota l’organització de l’Académie des Lettres du Québec, és una festassa: veure col·legues nous en un país llunyà i minoritzat, parlar el francès antic, conèixer una ciutat
Això era i no era un escriptor que nomia Beemaa. Com va descobrir aquest homo sapiens que allò que li agradava més del món era escriure? Com va saber aquest homínid de meitat del segle XX que omplir planes de gargots amb llengua catalana era una de les formes més altes de viure? Com va
DESAPARICIONS DIA 23 DEMARÇ DE MMXI LIZ, LA TAYLOR, VA PARTIR DE VACANCES. El primer que vaig fer va ser posar al lector de devedés una de les seves pel·lícules on mostra l’alt mestratge de la poesia de la interpretació: ¿Quien teme a Virginia Woolf? Aquella Taylor en blanc i negre, ja una mica faisandée,
Ahir horabaixa a Raixa (Mallorca) tretze poetes teixiren un tapís i una trinxera de paraules amarades de músiques per la Serra.VOLEM QUE LA SERRA SIA PATRIMONI DE LA HUMANITAT![Gràcies a l’amic Joan Font per aquest vídeo-souvenir.]
EL XIII FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIAsigna per la Serra, avui, dia 5 d’abril a les 19 hores, al safareig de Raixa amb un recital en què tretze poetes donaran veu, mètrica, diccions i imaginacions en llengua catalana al paisatge cultural que, des dels talaiòtics a l’Escola Mallorquina & Sons, forma l’espinada de la
Davant la pàgina en blanc tenc la impressió de desaparèixer. Ara escriure em fa mal. Com si hagués oblidat una fulleta d’afaitar dins el mocador i em tallàs el nas quan el faig servir. Com se m’acuden aquestes comparacions tan cruels? Ara que comença la primavera hauria de fer exercicis de descripció com aquells que
UNES NOTES SOBRE UN VIATGE A PARÍS. I)«Hi ha 500.000 arbres i 3000 especies salvatge vegetals i animals, ara mateix a París. Els arbres m’enamoren. A les nou i mitja del matí Daniel Morzanski em fa fotos a la vorera del Sena. Hi ha una claror d’abisme, gris argentada. I una filera de castanyers d’Índies
@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } D’ençà que he obert d’ampit en ample la finestra de la cambra de la planta noble i he ensumat el reviscolar de totes les coses del jardí: he vist la flor lilosa
Me’n record com si fos ara: na Pepa Ramon i en Pere, dos joves agitadors teatrals i actors i directors d’Estudi Zero, em demanaren un favor: voldries traduir-nos La cantant calba? Vaig quedar ben sorprès per la demanda i vaig dir que sí tot d’una sense pensar en res. Després varen venir les feines. Em