Avui, Ramon Barnils, alçaré la copa de vi ànima negra pensant en tu i brindant amb els que et recordaran a l’Horiginal de Barcelona!——————————————————————————————————————————I afegesc el “Comunicat de Lluís Llach”Veient que la decisió de participar a l’acte que es celebrarà el dia 16 d’abril a la ciutat de València, cantant algunes cançons a favor de
Estic alabat perquè la meva neboda Marta Mesquida m’ha enviat aquesta història (o he de dir no-història?) I la trob ben mostradora per ser d’una estudiant d’audiovisuals, joveneta i apassionada. Endavant les atxes, estimada! No amollis! I una notícia:Taula rodona sobre “Literatura i audiències” dijous, 17 / març · 19:30 – 21:00Lloc Edifici Sa RieraMiquel
avui, a les 20 hores, al Teatre Catalina Valls de Palma, projecció d’El mar d’Agustí Villaronga (2000).Vet aquí una inspiració via Carles Rebassa: «Andreu Ramallo i Manuel Tur eren dos al·lots quintos del mateix poble, Argelús, del mateix grup d’amics, amb Pau Inglada, Julià Ballester i, un poc més de lluny —era una nena…— Francisca
He intentat pejar aquest vídeo vint vegades i busques al post anterior sense gens èxit. M’he imaginat que en Ramon des del lloc secret de les seves vacances, que avui fa deu anys que fa, se’n fotia de mi. I he tengut jo tot sol una rialla de complicitat amb l’amic i amb el mestre.
Deixa tota esperança tu que entres. No em digueres aquests mots exactament, però aquelles primeres paraules que m’amollares dins la sala més fosca d’aquella disco —Lord Nelson—, on jo havia aterrat després de ser deixada pel meu estimat Antoni i on tu havies arribat després d’una reunió infinita i inacabable del partit polític que representava
He clausurat la IV Trobada Internacional de Literatura a la sala d’el Polvorí de Dalt Vila, un lloc amb una volta de pedra maresa magnífica. La gent tenia una escolta fervorosa. He passat un guster i m’he entregat amb tota la generositat que he sabut. M’han menjat a besades i mabelletes. Quin guster!Després sopar de
Ubi sunt. No no faré un Ubi sunt perquè seria terrible. Però el trast eivissenc tot ple de no-llocs quedarà en el LLibre dels Fets com una catàstrofe. De la meva terrassa estant dels Apartaments Llobet veig la costa destrossada i el mar triomfant. I les petites illes sense construccions. El pitjor és la mà
LLEGESC VORA LA FOGANYA. I pas un guster de veure com els troncs es converteixen en flamarades i encalenteixen tot l’aire de la sala, mentre defora plou una aigua dolça que deixa les fulles dels pebreboners, dels garballons, dels dragos i dels geranis d’una col·lecció de verds refulgents. Per afegitó he posat al lector de
La literatura impassible Dijous, 10 de març Taula rodona: Escriptures estoiques Manuel Baxauli, Julià Guillamon, Albert Sánchez Piñol i Enric Virgili Moderador: Sebastià Perelló Crec que serà una taula memorable: el cervell dels participants és de primera categoria!!!
<http://www.anglo-catalan.org/jocs/13/index.html>:una revista digital sobre les Illes Balears dins la cultura catalana, coordinada per la professora de la Universitat de les Illes Balears, Mercè Picornell, que és una mostra d’obra ben feta que obre nombroses perspectives dins el paralitzat panorama del lloc comú: una meravella. Gràcies Mercè i gràcies a tots els col·laboradors!!!!Amb tres universitats bones
La literatura impassible Dijous, 10 de març Taula rodona: Escriptures estoiques Manuel Baxauli, Julià Guillamon, Albert Sánchez Piñol i Enric Virgili Moderador: Sebastià Perelló El 10 i el 17 de març de 2011 a les 19.30 hores a l’aula 14 de l’edifici Sa Riera. C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma Fa un parell d’anys,
Des d’un bon dematí a les ràdios ja m’han recordat la feta. Fa cent anys que celebram el Dia Internacional de la Dona instituït per lluitar per a la igualtat entre dones i homes, per aconseguir que s’acabi tant de patriarcalisme, tant de masclisme, tant d’esclavatge dissimulat, tanta de discriminació i tanta de violència contra
Això podria semblar un robatori. O la recerca esburbada d’uns policies que no tenen trellat. Tota la casa està capgirada damunt davall, fins als confins. Els canteranos amb tots els calaixos oberts, remoguts, mig buits. Els guarda-robes devastats. Per terra hi ha tota casta de papers mesclats amb bocins de pa, llibres amb les planes
Mentre passejava vora les ruïnes dels ametllers en flor (ara la majoria treuen bells ulls verds) he pensat en un projecte de llibre: Tallers d’artistes.El títol ho diu tot. I dins l’horabaixa de color de cirera m’he dedicat a fantasejar sobre com m’ho muntaria, quins artistes cercaria, com ho faria. I ara, quan he arribat
@font-face { font-family: “Courier New”; }@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Wingdings”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }h3 { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; line-height: 150%; page-break-after: avoid; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; font-variant: small-caps; }p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText { margin: 0cm 0cm 0.0001pt;