Aquest títol és vera. I avui l’he pensat sense saber-ho. A les vuit i busques del matí, quan tot el pla de santa Maria del Camí era boira viva. Anava amb l’amic M. C. cap a la fira de brocanters hebdomadària de Consell i, entre la boira, confós dins la boira, mimetitzat amb la boira,
Una de les millors coses de la vida. Descobrir un poeta nou i bo. Gràcies a l’amic X. he descobert Gerard Vergés que m’ha acompanyat molt aquests darrers horabaixes hivernencs. I matins: avui he anat cap al bosc de Can Moranta on vaig passejar de petit amb el padrí Biel, i amb el pare Biel
X anys de Viquipèdia val l’alegria i una bona celebració! Disset milions d’articles escrits en dos-cents setanta idiomes. Quin monument verbal! Estic molt content! Aquesta enciclopèdia feta per la gent i per a la gent, per a les cultures emergents, per a tothom, és una festa cultural que lluita arreu del Món contra l’analfabetisme per
M’ha entusiasmat la direcció de Vilaweb de Joan-Lluís Lluís!Moltes Gràcies!Volia fer aquest post el passat dijous 13 de gener de MMXI i com que practic l’slow time l’he fet al principi del divendres 14 de gener de MMXI!Les roselles m’han donat serenitat i inspiració!
La Xarxa de Xarxes té trobades sensacionals, encontres inèdits, sorpreses magnífiques. I avui, que tenc un mal rotllo amb un quasi amic que m’ha sortit fill de puta (sic), l’atzar m’ha fet trobar mentre culejava l’esplèndida, i molt ben feta, web de Vincenç Pagés, una desconeguda crítica d’Els detalls del món que m’ha deixat dins
El ramat són els meus pensaments i els meus pensaments són tot sensacions. ALBERTO CAEIRO Caminar dins la claror rovellada d’un crepuscle estirat de núvols com filats de la llum: el tall del castell d’Alaró era aram, ara és carbó, les vinyes amagaven ocells, ara són silenci, es prepara un venteguer dins la ponentada
Just començar a escriure em sent subjectiva, parcial i particular, tendenciosa, que no ho comprenc tot, que no ho sé tot, que no ho veig tot perquè hi ha una mala fi de zones d’ombra, nombrosos angles morts, un conjunt inacabable de miradors plens de fosques tant en mi mateixa, com en ells, com en
Vine, sensació voluptuosa,no m’amollis, t’esper senceramb la vida oberta.Vine, sensació voluptuosa,no em deixis, et vull totaamb la vida nafrada.Vine, sensació voluptuosa, no fugis, et necessit a fonsamb la vida a flor de pell. Nou de gener de 1947 [Foto Toti García. Moltes de Gràcies!]Avui faig seixanta-quatre anys! Salut!
Llegesc el camí llarg, lent i ple de revolts que va fer mestre Flaubert per escriure aquesta meravella que és el conte Un coeur simple. Hi ha un fet que em fa pensar i que em dóna llum per a la meva cuina de treball literari. Una de les coses que va fer Flaubert foren
UNA LLIÇÓ DE CIVILITAT EN UNS TEMPS DE BARBÀRIE La cronologia dels fets és molt senzilla: el proppassat novembre la Unesco va declarar, de Nairobi estant, el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquesta feta em va omplir d’alegria. Aquest plagueter de petit quan era escolanet a l’església de Sant
Me’n vaig correntsos perquè vull escoltar a primera fila l’amiga i cantadora Maria del Mar Bonet cantant la Sibil·la a l’altar major de la Seu de Mallorca acompanyada per Lautaro Rosas i la Coral Universitat de les Illes Balears. Serà d’escoltar. Serà un esdeveniment històric. Serà magnífic. Serà de veure i de recordar.Tots hi estau
ELS ARBRES ULLAVEN Ha estat una sorpresa un regal imprevist no sabies com eren els colors del jardí alenaves suau el perfum del verdet et miraves les coses de reüll com absents no sabies com eren els colors del jardí duies aire d’hivern al planter de la sang oblidaves la llum dels teus dies
Bada les orelles i diu sentir el silenci que fan les cases buides, on la veu només topa amb les parets. I sap les pistes d’on prenen el vol aquells que amb la pèrdua han fet el niu, aquells que cerquen no haver nascut. Sebastià Perelló Si només escrivís els records que m’has
Vaig sortir de ca meva amb una migranya brutal. La porcella farcida que em vaig menjar la nit de Nadal semblava que em seguia i intentava arrabassar-me el cervell amb unes alicates. Per afegitó, totes aquestes festes amb les gateretes de vi, mesclat amb cava i els calvados que la meva dona i jo ens
«Así como la melodía, en terminos musicales, o la pasión de narrar, han sido una costante a lo largo de toda la historia de la humanidad, así los hombres y los mujeres continúan, en nuestros días, reuniéndose, de dos en dos por lo general, para enlazarse en lo que podríamos describir como una noble, bella