ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

La reina del reciclatge

Lady Gaga, Palau Sant Jordi (Barcelona), 7 de desembre de 2010

Lady Gaga al mig de l’escenari secundari quan una cúpula transllúcida de LED’s l’amaga… on ho he vist això? si, esclar, a la darrera gira de Madonna. Acte seguit la diva s’eleva en una plataforma hidràulica a 10 metres del terra… exacte: la mateixa que utilitzava Angus Young d’AC/DC per fer el solo de guitarra de “The Jack”. Quan l’activitat torna a l’escenari principal es descobreix que ha canviat en un tenebrós bosc… exactament igual que el que portava Mika a la seva darrera gira. Encara més, l’escenari amb lletres de neó i pretesament urbà recordava al que portaven els Take That en la gira de retorn i el truc del piano en flames ja el vam veure al show dels Tokio Hotel. Només faltava un porc volant, però no ha pogut ser ja que Roger Waters està de gira.

On van els escenaris de les grans produccions quan els grups acaben les gires mundials? Ahir va quedar molt clar: tot va a parar a les manes d’aquesta reina del reciclatge, tots els trucs que ja coneixíem d’altres gires tornen a veure la llum dels focus vivint una segona oportunitat. Clar que també hi afegeix gags de collita pròpia, com la crida a la masturbació col·lectiva, unes coreografies entre Boollywood, el ballet Zoom, discoteca Arena i “Thriller”; un gran peix abissal que se la vol papejar i un angelet ensangonat. Ah! i més de 10 canvis de vestuari en les dues hores d’actuació.

I la música? deixem’ho que avui aquest no és el tema…

El set list de Lady Gaga a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

This is heavy metal

Lordi, sala Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat), 6 de desembre de 2010

Veritablement entranyables. Una llàstima que el pont els agafés al mig però, en el més pur estil Anvil, van saber sobreposar-se a una fluixa entrada (unes 250 ànimes a una de les millors sales del país) amb un espectacle impecable farcit de dosi d’humor negre i efectes de sèrie Z.

El major problema que te enfrontar-se a un concert de Lordi és haver vist un d’Alice Cooper unes setmanes abans. Però tot i que alguns trucs escènics sonaven a ja vistos, segueix sent una diversión incontrolada veure a aquests filandesos en acció i lluny ja de la fama que els va donar Eurovisió.


Atenció al detall: Lordi són conscients de lo antiestètiques que són sempre les ampolles d’aigua. És fotut de vegades fer foto a un escenari on es malbarata la passió i al mig de la imatge apareix una ampolla de Font Vella vulgar i corrent. Molen aquestes ampolles de cola (o Lordi Cola?) convenientment tunejades!

El set-list de Lordi a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Músic d’alçada

The Tallest Man on Earth, sala Razzmatazz II (Barcelona), 2 de desembre de 2010

Crònica publicada als diaris El Punt i Avui el 8 de desembre de 2010

Un músic d’alçada

Any rere any augmenta la nòmina de músics que volen ser Bob Dylan,
gairebé la mateixa quantitat que cauen derrotats tan bon punt rasquen
les cordes de la seva guitarra. Però hi ha una petita minoria que
aconsegueixen sortir de la norma i afegir un toc de personalitat. Aquest
és el cas d’aquest suec de 27 anys anomenat Kristian Mattson, però
conegut artísticament pel nom de The Tallest Man on Earth (l’home més
alt de la terra). Un malnom evidentment sobredimensionat, ja que a
l’escenari de la sala mitjana de Razzmatazz, va demostrar tenir una
alçada més o menys semblant a la de la resta dels mortals que omplien
mitja entrada en un dels concerts de celebració del desè aniversari de
Razzmatazz.

Sense més armes que les seves guitarres, un piano
ocasional i el bon grapat de cançons que ha editat repartides en dos
discos llargs i en un parell d’EPS, només li van caler un parell de
cançons per prendre les mides a l’escenari i mostrar, ràpidament, la
seva autoritat en un concert aclaparador per la seva senzillesa. Va
recordar l’accidentada actuació a la sala Sidecar de fa mig any i va
posar-se l’ànima del públic a la butxaca amb un repertori profundament
atractiu en què no van faltar cançons com The king of Spain, Burden of tomorrow, The Gardener

o The Wild Hunt, sense deixar perdre l’oportunitat d’acabar
cantant amb la seva xicota (que també va fer de telonera amb el nom
Idiot Wind) en un emotiu final. Tot i que la influència del Dylan de
1965 és força acusada tant en la manera de cantar com en l’estructura de
les cançons, va saber marcar les diferències, va anar més enllà de la
imitació i va saber fugir del possible hype en què se’l podia encasellar.

The Tallest Man on Earth
Sala Razzmatazz 2 (Barcelona),
2 de desembre

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

Setè buit

Seventh Void, sala Razzmatazz II (Barelona), 30 de novembre de 2010

Fa molta ràbia quan tens davant teu a un grup disposat a donar-ho tot a sobre l’escenari, amb ganes de sortir ben retratats, a descobrir-se i enlairar-se més enllà del món dels teloners… i que al tècnic d’il·luminació no li doni la realíssima gana d’encendre les llums o preferir jugar amb penombres, contrallums i foscor inabastables pel sensor de la càmera. Va ser el cas gairebé sagnant d’aquests ex components de Type O’ Negative. Amb els primers teloners de Monster Magnet, OddGod, senzillament va ser impossible.

El set list de Seventh Void a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari