Manresa, 6 de novembre “I ara cante per marcianes / perquè m’ho demana el cos…”. Ho canta Miquel Gil estrafent una melodia de fandango sobre un ritme dopat d’aires lunfardos, amb una convicció rabiosa que fa més sorprenent encara l’exabrupte desinhibit amb què titula el seu nou espectacle: justament així, “Per marcianes”. Compareix amarrat a
La reunió de quatre talents de l’escena musical valenciana en un projecte comú la brúixola del qual apunta a territoris expressius inèdits, ens obre la gana i ens desperta els sentits. I no és per a menys si es tracta de Mara Aranda, Xavi Folch, Agustí Vidal i Sergi Rajadell: la primera és a hores
Ara no es fa, però jo encara ho faria: quan s’acostaven les festes majors, tota la casa es posava potes per amunt per fer-ne la neteja general. Es buidaven calaixos i alacenes, es llavaven cortines i cobertors, es treia la pols dels racons més recòndits i s’encalava la frontera per a que lluïra ben blanca
Des que l’any 2000 Franca Masu irrompera en l’escena musical catalana amb una explosiva barreja d’exuberància interpretativa a la napolitana, sofisticació instrumental de clara adscripció jazzística i l’encant irresistible de l’alguerés cantat, la seua carrera s’ha vist propulsada en base a la seua vocalitat torrencial i a la seua indomable actitud escènica. Unes indiscutibles virtuts
Des que l’any 2007 va donar per tancada la trajectòria de l’Ham de Foc, Efrén López ha desplegat una intensa activitat involucrant-se en mil i un projectes la majoria dels quals orbiten entorn dels mateixos centres gravitacionals: les músiques de la mediterrània oriental en particular -amb importants incursions en l’àrea d’influència persa- i les estructures
Manresa, 5 de novembre “Mujer hecha de algodón, / de seda, de hierro puro…”. Ho cantava Antonio Vega en una de les seues darreres millors cançons, i no puc deixar de pensar-hi quan recorde el corprenedor contrast entre la veu de seda i cotó-en-pèl de Rim Banna i el seu coratge d’acer pur, barreja blindada
Manresa, 5 de novembre Després d’una estrena bastant discreta al FIMPT de Vilanova i la Geltrú -discreta en el sentit de la poca opinió publicada que suscità- arriba a Manresa l’insòlit espectacle conjunt que reuneix sobre l’escenari el talent múltiple de Raül Fernandez, Refree, i l’atractiu emergent de Maria Rodés. El primer ja ha donat
Manresa, 5 de novembre L’expectació és gran. Fa temps que volíem polsar en directe la nova proposta d’Eva Dénia que sembla situar-se en un punt, no del tot equidistant, entre la cançó tradicional i la cançó moderna. La mateixa composició de la banda que l’acompanya ja ens informa de les seues intencions hibridants: tres músics
Manresa, 4 de novembre Hasna El Becharia s’ha guanyat un prestigi de dona inconformista i combativa. Només veure la descarada naturalitat i determinació amb què punteja el guimbrí, un instrument suposadament reservat per a ús exclusiu d’homes, ens dóna indicis suficients del seu caràcter díscol, independent i contestatari. Ve de Bechar, un poble enmig del
Gelabert-AzzopardiManresa, 4 de novembre La treztena Fira Mediterrània de Manresa comença amb un dels seus indiscutibles plats forts: la reposició, vint-i-dos anys després de la seua estrena, de Belmonte, l’espectacle de dansa concebut per la companyia Gelabert-Azzopardi que ja s’havia pogut veure fa unes setmanes al Teatre Lliure de Barcelona.La fira té enguany com a