Si em permeteu que manllevi part del títol convergent, empraré aquesta expressió per a referir-me a la necessitat que percebem alguns (en forma del #votaindependencia, per exemple) de visualitzar la unitat estratègica per a assolir la independència. No cal un esforç extraordinari ni la renúncia a cap projecte independentista propi i diferenciat de la resta,
Quan ens unim, sorprenem. Unim-nos per la independència definitiva!
Avui hem creat, a partir de les piulades de la gent del #votaindependencia, un recull diari dels enllaços i opinions publicats al respecte. Sense més, us enllaço la primera edició per si li voleu donar una ullada. Salut! The #votaindependencia Daily
Això és el que voldrien des de CiU fins al PSC, passant pel PP, que l’independentisme creixent, decebut, no votés. D’aquesta manera, el terrible percentatge del 52% d’abstenció que preveuen les enquestes redundarà en una victòria encara més còmoda de CiU i evitarà una catàstrofe major al PSC. Amb la iniciativa #votaindependencia el que volem
Seguint l’excel·lent idea d’en Xavier Mir (llegiu el seu post), no puc deixar d’intentar incidir, ni que sigui mínimament, en el percentatge d’abstenció que es preveu el proper 28 de novembre. Cal una campanya intensa via Twitter (amb el hashtag que dóna títol a aquest escrit), Facebook, correu electrònic i blocs. I és que, més