Sempre anàvem a Xàbia de festa i avui hem anat de dol. Se’ns fa molt estrany caminar pels seus carrers estrets amb posat ombrívol i la gola en un nuc, uns carrers que abans eren com un pronòstic de felicitat immediata i ara subratllen, amb la seua serena bellesa, el dolor afuat de la pèrdua.
“Otoño en Navarrés” (Joan Baptista Humet) Joan Baptista Humet, Amor de aficionado, 1982, RCA[youtube] Un amic comenta maliciosament que “Otoño en Navarrés” és una de les millors cançons de Serrat. És l’estigma que va marcar Humet al llarg de tota la seua trajectòria perquè, efectivament, compartia amb Serrat un peculiar sentit melòdic, una mirada generosa
“La torre dels sons” (Leonard Cohen – Jennifer Warnes) Leonard Cohen, “Tower of song”, I’m your man, 1988, Columbia [youtube] Amb I’m your man Cohen recuperava definitivament la seua jerarquia en l’estol d’avantguarda de la cançó contemporània amb una virada important tant en el tractament musical dels temes —dominats per la presència abassegadora de sons
“L’home del carrer” (Francesc Pi de la Serra) Francesc Pi de la Serra, Canta les seues cançons (2), 1964, Edigsa, EP[youtube] Pi de la Serra és un dels casos que millor il·lustra les relacions d’aquest país vel·leïtós, mudadís i massa avesat al dirigisme, amb els seus talents més preclars. Pi de la Serra era el
Qui segueix de fa temps la carrera de Miquel Gil està ben avesat als seus canvis de ritme i de direcció, als seus sotracs estilístics, a la seua inspiració vel·leïtosa i molt sovint arriscada. Abandonà Al Tall quan aquestos es trobaven en un dels punts més dolços de la seua trajectòria perquè al si del
COMPARTIR DÓNA GUSTET Marquet Autoedició, 2009 Que un col·lectiu, amb intenció clarament subversiva, utilitze com a punta de llança de la seua proposta contracultural el concepte de “compartir” i que, a més, ho faça reivindicant la cultura tradicional com a paradigma de la ideologia que propugna és, a banda de paradoxal —subversió i tradició mai