Raül Romeva i Rueda

Com més analitzo i treballo en l’afer de la Tonyina Vermella, més motius hi trobo per considerar aquest un assumpte de primer nivell polític i econòmic. Ara fa unes setmanes vaig demanar a la Comissió Europea que m’informés de quants diners s’havien destinat a la flota de Tonyina, tant per a desmantellament com a la modernització i construcció de més vaixells. La dada m’interessava força donada la delicada situació dels estocs de Tonyina Vermella.

La resposta l’he rebuda tot just fa unes hores i la informació és certament preocupant. Hem estat pagant enormes quantitats de diners dels contribuents europeus per ampliar una flota, ja de per si sobrecapacitada, que evidentment ha tingut un devastador efecte en un estoc prou delicat. El problema és que quan hagin acabat amb tots els exemplars de Tonyina i ja no puguin seguir vivint del negoci, i per tant calgui reestructurar definitivament el sector, què farem, tornarem a tirar de la butxaca pressupostària comunitària? Quina és l’estratègia, subvencionar l’extinció de l’espècie i del sector que en viu? Tot plegat sona absurd i manifestament incoherent amb el tan escoltat discurs de la procupació europea al respecte.

És cert que no tota la flota és igualment responsable. No és en absolut igual l’impacte de determinades embarcacions que practiquen la pesca artesanal amb la capacitat industrial dels encercladors. Cal, per tant, matisar i atribuir a cadascú la responsabilitat que li pertoca. Tanmateix, crec sincerament que s’imposa que ens aturem cinc minuts a pensar què estem fent, i que corregim el rumb. Adjunto la reflexió que n’he fet en format de nota de premsa:

Bluefin tuna

EU Pays Millions in Subsidies to Bluefin Tuna Fleets

In response to a formal question from Green MEP Raül Romeva, the European Commission has revealed that the EU pays millions of Euros to European fishing fleets that target bluefin tuna.  

Raül Romeva commented:

“While the EU has been talking conservation on bluefin tuna, it has been bankrolling its slide towards extinction. Since 2000, as bluefin tuna stocks have plummeted, the EU budget alone has yielded €33.4 million in subsidies to build or modernise vessels that target this fish. (1) This puts a Euro value on the EU’s hypocrisy. The Commission has known for years that the bluefin fleets were too large. It nevertheless allowed Member States to further bloat the fleets with EU aid, supplemented with unknown further funds from their own budgets.

“In March next year, CITES will decide whether to list bluefin tuna on its endangered list, which would ban the international trade of this species. The EU must support such a ban and furthermore refrain from granting a single Euro in compensation to the ship-owners who have contributed to the decimation of bluefin tuna.”

Notes to editors

(1) In the last nine years, 121 new vessels were built that participated in the bluefin fishery in 2009, including 15 modern purse seiners. A further 481 received money for modernisation. Nine vessels were scrapped, all of them artisanal in nature, despite claims to want to help the small-scale fishing fleets.

(2) See also previous Greens/EFA press release on subsidies to fish bluefin (25/11/08):

http://www.greens-efa.org/cms/pressreleases/dok/259/259307.fisheries@en.htm

La noticia ha tingut un gran impacte en determinats mitjans com, entre d’altres, els següents:

WWF
Europe pours tens of milions into bloating bluefin fleet

Público
La UE financió la pesca de atún rojo con 34,5 millones de euros

The Times
Hypocritical EU gives 34,5 Euros to fleet fishing Tuna to extinction

Greenpeace
Subsidising extintion

FIS
Atuneros espanoles recibiero 21.5 millones de euros en ayudas

EFE / Finanzas
La UE ha pagado más de 21 millones de euros a la flota española del atún rojo en nueve años

Més noticies

Font foto: blueplanetsociety.blogspot.com (Daily Telegraph Blog on sustainable fishing)

En les reunions que he mantingut durant els dos darrers dies, ahir amb el President del Govern i algunes i alguns Ministres (veure el video de la trobada), així com amb el Rei, i avui amb els Presidents del Congrés i del Senat, he posat de manifest alguns temes, relacionats amb la presidència espanyola del Consell de la UE que començarà el proper mes de gener, que ens inquieten tant a ICV com al Grup Europarlamentari al qual representava en les reunions, els Verds/ALE.

Les meves intervencions les he resumit en forma de nota de premsa que hem distribuit avui i que adjunto a continuació:

Nota de premsa, 4.12.09

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, s’ha reunit ahir i avui amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en el marc d’una conferència de presidents de grups parlamentaris al Parlament Europeu per preparar la presidència espanyola del consell de la UE. Durant la reunió, Romeva li ha reclamat “valentia i compromís” per afrontar l’agenda social, econòmica i mediambiental així com l’avanç dels drets humans i el multilingüisme.

D’aquesta manera, Romeva ha explicat que ha traslladat al president del Govern però també als ministres presents a la reunió la necessitat d’abordar l’agenda social amb temes com el debat sobre l’estratègia de Lisboa alhora que ha celebrat les intencions de la presidència espanyola de posar les polítiques d’igualtat i la seva dimensió europea al centre de l’acció política.

Pel que fa a l’agenda econòmica, l’eurodiputat ecosocialista ha insistit en la necessitat d’impulsar mesures “concretes i valentes” de regulació financera, persecució del frau fiscal i dels paradisos fiscals així com “una veritable fiscalitat ambiental”.

En relació als temes mediambientals, el vicepresident del grup dels Verds ha demanat “més valentia” i compromís davant Copenhaguen, ha recordat que l’energia nuclear no és una opció, i ha demanat que “siguem els països industrialitzats els principals responsables en pagar la factura de les mesures contra el canvi climàtic”.

El quart eix que l’ecosocialista ha volgut posar sobre la taula ha estat el vinculat amb els drets humans i ha demanat “coherència” en l’agenda internacional i que “en cap cas un acord privilegiat amb el Marroc es faci a costa dels drets humans del poble sahrauí”. Una vegada més, Romeva ha lamentat la situació d’Aminetou Haidar i ha demanat que “Espanya assumeixi responsabilitat històrica davant la solució del conflicte al Sàhara”.

Durant les reunions, Romeva també ha volgut posar èmfasi en la necessitat de garantir el multilingüisme a la UE i ha recordat que “la millor manera de construir ciutadania europea és per la via de la llengua”. Així, una vegada més, Romeva ha demanat que “es compleixin els acords per a l’ús del català a les institucions europees i que els diputats puguin parlar en català als plens del PE”.

A les reunions, també han assistit la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, la vicepresidenta d’economia, Elena Salgado, el ministre d’afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, el ministre d’educació, Ángel Gabilondo, la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i el secretari estat per a la UE, Diego López Garrido.

Font foto: Reuters / El Pais

Doncs sí, avui el President del Parlament Europeu, Buzek, i els representants de les direccions dels Grups Polítics (en el nostre cas, Verds/ALE, hi vaig jo, com a vicepresident) agafem un avió chárter, des de Brussel.les, per a celebrar la tradicional reunió de la Conferència de Presidents en el país que ha d’acollir la Presidència en breu, en aquest cas l’Estat Espanyol.

L’agenda inclou per avui dijous:

-Una visita al Palau de El Pardo, amb foto de família inclosa, i reunió conjunta presidida pel President del Govern, Rodríguez Zapatero, el del Parlament Europeu, Buzek, i amb la presència dels presidents o vicepresidents dels Grups així com dels Ministres;

-Una audiència/recepció al Palau Reial per la familia reial;

i per demà divendres:

-Gravació d’un debat per al Programa 59”

-Una visita del Congrés de Diputats, i entrevista amb el President de la Institució, Bono.

-Participació en la Jornada de Portes obertes del Congrés

-Visita i reunió al Senat amb les Comissions parlamentàries, tant del Senat com del Congrés, que s’ocupen dels Afers Europeus.

Les reunions serviran per tal que els diferents portaveus dels Grups exposem les nostres inquietuds en relació a la propera Presidència espanyola, la qual estarà fortament marcada per l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

Foto: logo de la presiència espanyola. Font: Maria Ramírez/El Mundo.

Inicio avui una sèrie de comentaris en relació a l’informe que el Parlament Europeu m’ha encomanat que lideri (sóc el que en terminologia europarlamentària es coneix com ‘el ponent’). El tema, aquest cop, és L’impacte de gènere de la crisis econòmica i financera (Gender impact of the economic and financial crisis). La meva idea és avaluar l’impacte de la crisi en les dones i en les polítiques amb perspectiva de gènere, però al mateix temps plantejar com des d’aquestes polítiques podem contribuir a crear oportunitats per afrontar i sortir de les crisis actuals.

El calendari previst és el següent: el 23 de febrer he de presentar un primer document de treball a la Comissió FEMM (drets de Dones i Igualtat d’Oportunitats), el 15/16 de març farem la primera doiscussió, a FEMM, de la meva proposta d’informe, el 7 d’Abril votarem l’informe, encara a FEMM, i finalment el tema anirà a debat i votació a la sessió plenària de 17-20 de maig.

A partir d’avui aniré penjant alguns textos, reflexions i documents que considero pertinents per a l’el.laboració de l’informe. Començo avui amb el treball de Bethan Emmet, d’Oxfam UK, sobre com les dones són les qui paguen el preu més alt de la crisi global (Women Workers Pays the Price of the Global Crisis).

Paying the Price for the Economic Crisis

Women workers in the developing world are paying a heavy price as the global economic crisis unravels their rights, their livelihoods, and their families? welfare ? with knock-on effects that could last for generations.

By Bethan Emmett,  Oxfam GB


Introduction ? women workers: the development engine of the world

New research by Oxfam International uncovers a hidden aspect of the global economic crisis ? its impact on women. In February 2009, we spoke with women in global supply chains in ten countries across Asia and Latin Americaabout how the crisis is affecting their lives and their families. Their stories are sobering; they reveal the human, female face of a crisis that is too often discussed in terms of economic statistics rather than real lives.

Oxfam?s research suggests that global markets are pushing the costs of mistakes made in rich countries onto women and children in poor countries. As supply chains are squeezed by falling global demand, women in export manufacturing are often first to be laid off, with employers leaving pay outstanding and evading legal obligations to give notice and pay compensation, and governments turning a blind eye, with devastating knock-on effects. Last year, women?s wages were putting food on the table and children through school in millions of families. Now, the lives of women who were already vulnerable and exploited have become even more precarious ? and with them, the lives of their children.

This paper is a snapshot of the gender impact of the crisis in one sector ? export manufacturing ? but the impact on women is likely to be much wider. As global demand, access to credit, and aid flows fall, developing countries are experiencing declines in growth, export income, and remittances, putting pressure on public spending on health, education, and social safety nets. Women and children will bear the brunt of these cutbacks; in many countries, women are primarily responsible for looking after the family, yet have the least income with which to do so. For example, the World Bank has highlighted that women in 33 countries ? almost half of them in sub-Saharan Africa ? are highly vulnerable to the effects of the economic crisis, and predicts increases in infant and child mortality, less girl schooling, and reduced earnings. There is an urgent and critical need to monitor the gender impact of the crisis and ensure that governments are responding to the needs of women ? both in the labour market and at home.

Oxfam International is producing a range of research and materials about how the economic crisis is affecting people living in poverty ? available on the Oxfam GB website http://www.oxfam.org.uk/g20. (segueix…)

Women?s jobs are first to go

?First the company reduced our pay, then we lost our jobs. They have refused to pay us severance or other benefits. Since I lost my job sometimes we eat only once or twice a day. I don?t know what to do, we are just camping in front of the factory gates, waiting for the company to pay us.? Ms Kry Chamnan, Cambodia.

?About 1,700 people used to work here and all are unemployed now. Many women were pregnant, many are ill and are left with nothing. It?s been three months since the factory closed and we haven?t been paid anything, no severance, no social fund payments.? Ana Ruth Cerna, El Salvador.

?My factory retrenched 150 workers including me. I?m 35 years of age and I?m too old to join another factory. I?m in deep trouble, thinking about how to live with my two children.? Lalitha, Sri Lanka.

Paying the Price for the Economic Crisis, Oxfam International Discussion Paper, March 2009.

These stories are not unusual. The International Labour Organization (ILO) predicts that the global economic crisis will plunge a further 22 million women into unemployment, make female unemployment higher than male unemployment, and make the ratio of women pushed into insecure jobs this year higher than for men.

Women workers are the backbone of industries that have been hit hard by the global economic crisis: export manufacturing, garments, electronics, and services. Women constitute around 60?80 per cent of the export manufacturing workforce in developing countries, a sector the World Bank expects to shrink significantly during the crisis.5 These women are concentrated in insecure jobs with meagre earnings and few rights; they tend to have few skills and only basic education. When the going gets tough, they are the first to be fired.

Research from Oxfam International and others shows some revealing trends about the size of job losses occurring:

? 700,000 clothing and textile workers in India lost their jobs in 2008.

? More than half of the 40,000 jobs lost in the Philippines come from export processing zones, where 80 per cent of workers are women.

? Sri Lanka and Cambodia have each lost 30,000 mostly female garment industry jobs to date ? in both countries, the garment industry accounts for at least half of export earnings.

? Nicaragua?s export processing zone, where female labour is prevalent, lost 16,000 jobs in 2008.

At the bottom of the heap are migrant women workers whose families back home will also suffer the consequences.



Foto: Migrant women workers push hand carts loaded with cow dung, which is used in place of fuel in rural areas, ahead of International Women’s Day, in Amritsar, India, Saturday, March 7. (AP Photo/ Altaf Qadri). Font: AP / Altaf Qadri

Ja és aquí Lisboa … no perdem més el temps (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Després d’anys d’incerteses, de debats, de frustracions i de molts, molts xantatges, avui comença a funcionar el Tractat de Lisboa el qual, en teoria, hauria de fer la UE un actor més eficaç, més coherent i més democràtic. Em temo que la realitat és una mica menys glamurosa.

No és un tema menor, en absolut. Es posa de manifest allò que algunes persones ja vàrem dir quan en el marc de debat euroconstitucional se’ns amenaçava als partidaris del No amb l’argument del: ‘és ara o mai. Si no s’aprova la UE s’enfonsa’. Doncs bé, s’ha demostrat que la UE no s’atura, sinó que segueix funcionant, com no. Però també s’ha posat de manifest que, malgrat els importants i urgents canvis institucionals que aporta el Tractat de Lisboa, els governs segueixen menystenint el veritable problema: la manca de credibilitat democràtica de la UE en el seu conjunt.

L’exemple més clar i recent és el mercadeig al qual acabem d’assistir en relació a la nominació dels alts càrrecs de la UE, inclosa la Comissió. Els governs segueixen apostant per una intergovernemntalitat que s’ha demostrat ineficient, antidemocràtica i, el que és pitjor, clarament eurofrustrant.

Sí, és cert que els membres del Parlament Europeu tenim més poder, cosa que vol dir, també, més responsabilitat, però estem molt lluny encara del què hauria de ser un veritable Parlament. I precisament aquesta és una de les feines a les quals algunes persones dediquem tanta energia: dotar el PE de la credibilitat i l’ambició suficient per tal de fer front i actuar de contrapès a les altres dues institucions (Consell i Comissió).

Em consta que a cap de les dues els agrada especialment haver de negociar amb nosaltres. Sempre és molt millor, és clar, fer les coses sense control ni supervisió. Tanmateix, que ningú ho oblidi, el Parlament és l’única (!) institució europea directament elegida per la ciutadania, i per tant, en termes democràtics estrictes, la més legitimada. Confio que, a partir d’avui, tothom: mitjans, ciutadania, institucions, partits (militància i direccions), opinadors, actors socials, etc… començarem a prendre’ns més seriosament aquesta responsabilitat.

Us garanteixo que la meva agenda ja fa temps que el nota, aquest increment del pes de la responsabilitat.

Font foto: Presidència sueca.