Ja és aquí Lisboa … no perdem més el temps
Ja és aquí Lisboa … no perdem més el temps (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)
Després d’anys d’incerteses, de debats, de frustracions i de molts, molts xantatges, avui comença a funcionar el Tractat de Lisboa el qual, en teoria, hauria de fer la UE un actor més eficaç, més coherent i més democràtic. Em temo que la realitat és una mica menys glamurosa.
No és un tema menor, en absolut. Es posa de manifest allò que algunes persones ja vàrem dir quan en el marc de debat euroconstitucional se’ns amenaçava als partidaris del No amb l’argument del: ‘és ara o mai. Si no s’aprova la UE s’enfonsa’. Doncs bé, s’ha demostrat que la UE no s’atura, sinó que segueix funcionant, com no. Però també s’ha posat de manifest que, malgrat els importants i urgents canvis institucionals que aporta el Tractat de Lisboa, els governs segueixen menystenint el veritable problema: la manca de credibilitat democràtica de la UE en el seu conjunt.
L’exemple més clar i recent és el mercadeig al qual acabem d’assistir en relació a la nominació dels alts càrrecs de la UE, inclosa la Comissió. Els governs segueixen apostant per una intergovernemntalitat que s’ha demostrat ineficient, antidemocràtica i, el que és pitjor, clarament eurofrustrant.
Sí, és cert que els membres del Parlament Europeu tenim més poder, cosa que vol dir, també, més responsabilitat, però estem molt lluny encara del què hauria de ser un veritable Parlament. I precisament aquesta és una de les feines a les quals algunes persones dediquem tanta energia: dotar el PE de la credibilitat i l’ambició suficient per tal de fer front i actuar de contrapès a les altres dues institucions (Consell i Comissió).
Em consta que a cap de les dues els agrada especialment haver de negociar amb nosaltres. Sempre és molt millor, és clar, fer les coses sense control ni supervisió. Tanmateix, que ningú ho oblidi, el Parlament és l’única (!) institució europea directament elegida per la ciutadania, i per tant, en termes democràtics estrictes, la més legitimada. Confio que, a partir d’avui, tothom: mitjans, ciutadania, institucions, partits (militància i direccions), opinadors, actors socials, etc… començarem a prendre’ns més seriosament aquesta responsabilitat.
Us garanteixo que la meva agenda ja fa temps que el nota, aquest increment del pes de la responsabilitat.
Font foto: Presidència sueca.