Des del moment que l’Estat espanyol ha tret els canons de l’advocacia, la portaveu, la Constitució i el Sant Cristo gros de la sacrosanta unidad de la patria per matar el mosquit d’una petita gran associació que vol saber l’opinió de la gent d’un petit gran poble, entrem en una nova fase. Ara és directament
Avui fa tres anys, la blogosfera començava a escampar allò del “Jo també vull un estat propi”. Miraré de no posar-me nostàlgic (tot i que em costa oblidar la bona acollida que tots plegats hi vau donar i l’aixecada de moral col·lectiva que ens va permetre viure) i intentaré centrar-me en una única cosa: els
Si a l’apunt d’ahir hi havia una mica de Llach, al d’avui hi poso una mica de Raimon. I és que el cas d’aquest estat anomenat Espanya ha de ser explicat al món sencer. Tothom ha de saber-ho. El món ha de saber-ho (us en recordeu, d’ara fa dos anys?). És molt evident que l’Estat
Perquè es produeixin variacions importants en la percepció de la realitat política de cada moment calen fets, fets contundents, diàfans. Massa sovint l’habilitat dels representants polítics (els d’aquí i els de l’estat veí que encara ens subjecta) els situa en una ambigüitat desesperant que ens obliga a caure en el judici d’intencions, a no poder
Per començar aquest mes de setembre tan prometedor, Vilaweb entrevista avui Jordi Porta, president d’Òmnium i persona que al llarg del mes d’agost ha centrat el debat sobre la conveniència o inconveniència d’una manifestació en resposta a la sentència del TC espanyol. Porta és taxatiu quan afirma que recórrer a l’article 150.2 de la constitució