Doublemoon, 2007 DM 0040 A Turquia s’ha configurat, a partir de la dècada dels noranta però sobretot amb el nou mil·lenni, una de les escenes musicals més atractives del planeta. I bona part d’aquest atractiu rau en el fet que la dialèctica entre la cultura oriental i l’occidental, una tensió estètica que altres regions
“Els oblits dels Premis Ovidi” (aka els oblits de Vicent Company) El que sí que hi ha hagut és l’habitual enrenou digital qüestionant o aplaudint la conveniència dels guardons. Destaca per damunt de tots l’article d’opinió que Vicent Company ha publicat a diversos mitjans de la xarxa (L’Avanç, Valldigna Digital, Llibertat.cat) on realitza greus acusacions
El COM ha aconseguit, per tercer any consecutiu, completar la proesa de convocar i lliurar els Premis Ovidi a la música en valencià amb un punt de normalitat que caldria afegir a la seua pròdiga llista de mèrits. Tal proesa no haguera estat possible sense la generositat d’una migrada colla de músics compromesos —Carles Llinares,