Aquest ha estat un mes atipic pel que fa als escrits,només setze, mira tú com els jutges, i aixó s’ha deixat nota a les visites rebudes, -2054- la més baixa des que vaig inaugurà ara fa tretze mesos el bloc. Potser ha estat per qué he parlat poc de política de partit, i he parlat
Ja fa temps que els espanyols es han perdut el respecte, però ara ha arribat al seu punt àlgid, convertint-se aquesta falta de respecte en un espanyolisme de “Una y no cincuenta y una”, en comptes d’un espanyolisme respectuós – paternalista si voleu-, que era el que l’esquerra espanyola volia instaura després de quaranta anys
Fa dies molts dies que no escric envers la politica catalana, al menys d’una forma directa, amb noms i cognoms, o senyalant amb el dit aquest o aquell partit, associació, moviment, etc.. Per no fer, no he fet referencia a la vaga sense sentit que han endegat el Xavier Mir i la Silvia d’Industries i
Tenim un geni de la Economia com a President del govern, i no ho sabíem. En un plis plas, ja ha solucionat la crisi. Com? doncs d’una manera molt senzilla, congelant el sou dels alts càrrecs de l’administració pública… Ells – els alts funcionaris- seran els grans sacrificats d’aquesta crisi, no els treballadors que estan
Avui s’ha tornat a fer un manifest en favor del castellà, que em semblaria bé, si això no signifiques que més que un manifest a favor d’una llengua es un manifest en contra d’un altre. I el signen els de sempre; L’Arcadi Espada, l’Albert Boadella, Felix de Azua, Fernando Savater, etc… En el segon punt
Vaja home!, ara entenc per qué les nostres universitats no tenen professors de reconegut prestigi mundial, el català en té la culpa. El que no sabia es que a Espanya també els professors s’els hi exigeixi el català, per qué a part del cosí del Rajoy, no veig jo que les universitats espanyoles estiguin farcides
Avui ha estat un dia de moltes emocions contingudes, com se sol dir, el tercer perruquer que he tingut en la meva vida, s’ha jubilat. No per ser una noticia esperada ha estat menys sentida , la perdúa – professional- del que els darrers vint anys ha estat el responsable de la meva imatge, ha
Arrel de la publicació de l’article del senyor d’Air Berlin, vaig escriure el post recordant els fets coneguts per molts, però ignorats per tots, del cessament de Galinsoga a La Vanguardia. Comentant-ho amb amics i coneguts del meu pare, un d’ells m’ha fet arribar el pamflet que es va utilitzar per la campanya de destitució
L’Avui d’avui publica la noticia que en els aeroports de EE.UU -on sinó- han posat un escàner de raigs X, on veuen despullats en els passatgers abans d’embarcar. Tot molt decent, es veu que et posen a dins d’una cabina estil peixera, i un senyor/ra des de una habitació et veu fins a les amígdales.
Jo no he estat mai laportista, no el vaig votar en el seu moment, tot i que amb ell anava una persona com Sandro Rosell, que quan va estar amb la candidatura de Bassat el vaig votar. Dic aixó per que em sembla del tot injust el tracte rebut per aquesta directiva des de els
L’incompetent Francesc Baltasar quan va anar a l’enterrament d’en Cassià Just,se li va ocórrer demanar a la Moreneta la seva intercessió davant l’Altíssim per qué plogués. Ignorant que això un agnòstic no ho pot fer… No ho pot fer per què passa el que passa. No sap el conseller que les forces divines estant amatents
Avui aquest pales que els militants d’ERC pinten i pinten molt. Aquesta que hauria de ser la tónica general en tots els partits, es la singularitat que caracteritza a ERC. Per la resta de partits ser militant es… Uns quants vots segurs el dia d’eleccions, ma d’obra gratuïta per enganxar cartells i omplir recintes, i
El 21 de Juny de 1959 Luis de Galinsoga -Director de La Vanguardia- va anar a l’església de Sant Ildefons, a la Travessera de Gràcia. Quan el mossén inicià el sermó -en català-, Galinsoga s’aixecà del banc i, cridant-li l’atenció, s’adreça cap a la sagristia. Allà es trobà el sagristà, que era andalús, i un
Segons els filòsofs de l’antiga Grècia, hi ha una gran diferencia entre dir una mentida i mentir; deien que dir mentida és dir una cosa falsa, però que un l’ha presa per vertadera – vulguen-t’ho o no-, i que mentir es quan comporta anar contra la consciència i que, en conseqüència, aixó es refereix a
Aquest dies han aparegut dues noticies envers el penis. Una m’ha tranquilitzat, l’altre ha desvetllat el que em pensava que era una llegenda urbana… Com uns podeu imaginar la que m’ha deixat més trànquil, d’anim si més no, es la de la reconstrucció, que dic la reconstrucció, la creació d’un penis nou de trinca, d’un