Manos Ahalinotopoulos és, a hores d?ara, un dels clarinetistes amb més prestigi de Grècia. Poca broma, doncs: estem parlant del país que ha donat monstres de la grandària de Tassos Chalkias, Yorgos Mangas o Vassili Soukas. (continua) La recepció de la seua obra a casa nostra ve condicionada, però, pel decalage entre l?edició original
Mesclat oferia a Manresa l?estrena del tercer capítol del seu projecte musical: un projecte de ?rock català? sense complexos i amb totes les seues conseqüències. I un projecte que, en viu, adopta la forma d?una locomotora desbocada coster avall conduïda per una colla de bojos que, en comptes d?accionar el fre del matís, pitgen a
Camine corrents el breu tram que separa el Kursaal del Pati del Casino, mirant de desempallegar-me de la fascinació que m?han enganxat Gurtu i el quartet de corda italià per accedir amb una certa ?puresa emocional? al concert d?un dels meus cantautors preferits: el xipriota establert a Grècia Alkinoos Ioannidis. (continua) El concert sembla que
Trilok Gurtu no és només un dels millors percussionistes del món: és, a sobre, una mena de hub cultural, capaç de trobar connexions entre la tradició musical hindú de la qual prové i qualsevol altre llenguatge que se li propose. Al llarg de la seua intensa trajectòria ?els no iniciats poden fer-ne un tast al
Els sicilians d?Unavantaluna assumien la responsabilitat d?omplir la Plaça Major en hora punta i no els va tremolar el pols. És una formació molt recent (es va crear el 2004), que tot just ara acaba de treure al carrer el seu primer disc: Unavantaluna, Finisterre, 2007. Però ningú no ho diria: es perceben terriblement còmodes
Les polifonies de Gèorgia, el petit país caucàsic de la ribera de la Mar Negra, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ara fa uns anys. Ja aleshores ens cridaren l?atenció per la seua diversitat formal, però no havíem tingut mai l?oportunitat de veure-les en directe, així que la cita amb els
?Tinc una gràcia molt bona / la que em va donar Sant Pere?? Ho canta Pep Gimeno, Botifarra, i el públic hi assenteix. No és un públic massa nombrós ?l?efecte dissuasori de les entrades de pagament comença a fer alguns estralls? però sí força selecte: músics, periodistes i programadors ben informats somriuen amb complicitat davant
I Muvrini en directe són sempre una incògnita. La vasta diversitat de la seua obra -de la vena San Remo més ensucrada a les emocionants recreacions de la tradició musical corsa- sol generar també diversitat de sentiments en el seu públic, quan no directament desconcert per la profusió de teclats o de polifonies a pèl. Jo,
Manresa, 1 de novembre 2007 Arribe a la Fira Mediterrània amb un punt d?excitació insòlit en convocatòries anteriors. Enguany en forme part de la Comissió Artística i me la mire amb uns ulls molt diferents. He estat molt crític en el passat amb la seua deriva ideològica, les seues irritants espifiades de programació, el distanciament