Nihil novo sub sole.
La proposta de Mas que sigui president el partit amb més escons forma part del que és previsible. Zapatero ja ho va fer a les darreres estatals i Mas també ho intenta. A Mas tant li fa que allò que proposa sigui una lectura restrictiva del funcionament de la nostra democràcia, perquè el nostre sistema és parlamentari, i això vol dir que els acords entre partits en funció dels escons obtinguts és allò que determina qui ha de ser president. Al marge d’això, el que vol Mas és recordar-nos que en les darreres eleccions uns senyors molt i molt dolents es van posar d’acord per robar-li un govern que, segons ell, s’havia guanyat legítimament. Aquesta idea de CiU ha fet cert forat entre la població, i això ens hauria de preocupar, perquè no és bo que hi hagi qui consideri il·legítim un govern, sigui quin sigui, que hagi sorgit d’un acord entre forces parlamentàries. És legítim i no hi ha res a dir, tant si ara ho fan PSC, ICV i ERC com si després ho fessin CiU i PP o CiU i PSC-PSOE.
Però Mas té un segon objectiu, que és presentar CiU com un sol bloc davant de l’aliança il·lícita que serien els altres. Com diu un dels seus lemes de campanya, o CiU o tripartit. I com sempre hi afegeixo jo, o tripartit o tripartit, perquè si guanyen Convergència i Unió ja en són dos i governaran gràcies a una bona entesa amb el PSOE com la que va haver-hi per rebaixar l’estatut i deixar ERC fora de joc. Mas no governarà en solitari, i si ho fa haurà de buscar el suport "harakiri" del PP. Per tant, un tancament de files com el que es dedueix de la seva proposta no resulta gaire intel·ligent si no és que té pensat alguna mena d’11 de març que pugui canviar el curs de les coses. Mas podria buscar un vot útil de la desesperació com va fer Zapatero per evitar una nova victòria del PP, però l’acord del Tinell no ha estat ni molt menys com una legislatura del PP.
Per tant, si CiU obté més escons que cap altre partit tocarà felicitar-los, però això no voldrà dir que tinguin assegurada la Generalitat. Hauran de fer amics, com tothom. I el bo del cas és que segurament ja en tenen d’amics. Amics d’aquells que ho són tant que t’hi poses d’acord en secret per fer alguna barrabassada. I fins que no arriba el moment de posar en pràctica el pacte secret et pots anar dedicant a parlar del que és legítim i el que no ho és en política. Sovint passa com a les novel·les policíaques, que quan ja s’ha acabat tot t’exclames i dius "però com és possible que no hi hagués caigut, que hi havia una conxorxa entre aquests dos, si en el fons són iguals i volen el mateix!" Doncs això, la realitat supera la ficció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
DFespres de 23 años de democacia convergente, el SR.Pujol, ha dejado el estado del bienestar el peror de Europa, que lo privatisava todo , para sus amigos y los amigos de sus amigos,esperemos que aunque gane en diputados, porque la leyelectorat les favorece, el psc y er. pacten, porque convergencia no tiene sucursalismo con Madrid, pero a la clase trabajadora catalana de poco le ha servido,no ha asi a los convergentes.
La proposta de Mas és irresponsable, demagògica i suïcida. Al nostre entorn no hi ha tradició de sistema majoritari (més propi del món anglo-saxó).
Al nostre entorn el parlament determina el govern. El govern no surt elegit directament de les eleccions. I guanya qui aconsegueix la investidura, ho faci amb 30, 50 o 68 escons. Això és la nostra democràcia (o pseudo-democràcia).
La proposta de Mas, d’aplicar-se a Espanya, faria absolutament inútil l’existència de CiU al Congrés de Madrid. Governaria automàticament el PPSOE (versió dreta o versió esquerra, segons els casos) i CiU ja no podria brandar mai més allò de "forts a Madrid".
Mas, nano…. si bebes no conduzcas.
He llegit el teu escrit amb atenció, i també els comentaris que s’hi han fet.
En tot cas, la única cosa que se m’acut és fer la pregunta que encapçala aquest escrit: És cap disbarat el què diu?.
Jo penso que es perfectament legítim que reivindiqui el que creu la millor opció. Jo penso que és qui major nombre d’ascons ha obtingut és quiha d’intentar formar govern i, de no sortirse’n aleshores han d’intevenir la resta de grups per tal de proposar una alternativa. I això que és el que diuen les urnes i els electors, a en Mas se li va “furtar” per donar pas a un tripartit amb un final, no per esperat, menys anguniós pel país.
En tot cas, afegir per aquells que sempre recorden el pacte del MH President Pujol amb el PP, dir-los que, molt abans, havia donat corda al govern d’en Felipe Gonzàlez que, si no estic errat, era del PSOE i tot en virtut de la necessitat de governabilitat. La única vegada que, crec, la va errar va ser la de donar suport al President Aznar en la seva segona legislatura. No calí.