El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) que agrupa a la pràctica totalitat de grups i intèrprets que canten en català al País Valencià ha llençat la primera convocatòria dels Premis Ovidi "de la música en valencià". (continua) S’hi han establert diverses categories (folk-noves músiques, cançó d’autor, rock, millor cançó, millor lletra, etc.) i s’hi ha escollit
OVIDI MONTLLOROvidi en directePM produccions, 2004. PM/CD-030 Estupefacció: aquesta seria la paraula. Hem escoltat astorats aquesta nova publicació de l’inoblidable intèrpret alcoià i, no menys astorats, hem resseguit les crítiques dels mitjans especialitzats que subratllaven la mala qualitat sonora de molts dels talls inclosos en el disc, dèficit que s’atribuïa al fet d’estar gravats
Llegesc Jaime Gonzalo des dels temps en què la música començava a ser en la meua vida alguna cosa més que un entreteniment. Tindria uns dèsset anys i en el meu panteó sonor particular convivien Joan Isaac i Lou Reed, Al Tall i Burning, Pau Riba i els Rolling Stones. Seguia mensualment el Rock Espezial
Hi hagué un temps en què l’ús del mot “conceptual” per definir un disc ens feia prendre totes les prevencions del món abans d’animar-nos a escoltar-lo: massa sovint això significava un enorme desajust entre les pretensions de l’artista i els resultats aconseguits –grandiloqüents, altisonants i dramàticament vacus. La discografia mundial està reblerta de discs que
Café l’Infern, 1 d’abril del 2006 Celebràvem l’aniversari del Café l’Infern a Massalfassar i havíem decidit fer-ho d’una forma molt especial: el xef Oriol serviria un menú degustació amb sabors de la terra –ometrem els detalls perquè no us esmussen les dents– mentre el gran Carles Belda, vingut expressament des del seu refugi de Zugarramurdi,
Viatje a Alacant per presentar la revista de música i cultura popular Caramella, que tinc la fortuna de coordinar. És un acte inclòs dins de la programació de l’Observatori de la Llengua que es realitza a la Seu Universitària que la Universitat d’Alacant posseeix en un bell edifici restaurat del final de l’Explanada.Inicialment, l’acte s’havia