El passat diumenge 26 de març vaig estar a Barcelona, convidat pel festival Tradicionàrius, per fer una sessió de punxa-discos durant un parell d’hores al Via Fora! de la Riera de Sant Miquel, en el barri de Gràcia. En el programa es prometia que guiaria el públic assistent en un itinerari que, fent una mena
Gràcies a tots per la vostra acollida. Procuraré estar a l’alçada. Gràcies amic dels totxos i totxanes (et llegesc de fa molts anys, jotajota, tant les ressenyes a l’avui com els teus comentaris blogosfèrics; agraesc enormement la teua cordial benvinguda). La caseta del plater és el títol d’una vella cançó de Pep Laguarda i Tapineria per
Pinka és la prova fefaent i sagnant de les disfuncions socials que ofeguen la música feta en català al País Valencià. Pinka no haurien de triomfar, haurien d’arrasar. La seua música hauria d’atabalar-nos de tant de sonar en totes les emissores de ràdio i el pòster de Guillem Bolufer hauria de presidir totes les habitacions
Si has crescut menjant-te el berenar dalt d’una terrassa abocada a la Mediterrània, mirant els pescadors tornant de feinejar i atansant-se a la bocana del port… si tens els ulls acostumats a la lluentor daurada del Montgó al capvespre… és lògic que la llum se t’escole a grans dolls fins i tot en els temes
És indubtable que la música feta en català al País Valencià viu un dels seus moments artísticament més interessants: i fora prou, per comprovar-ho, pegar una ullada a l’amplíssim catàleg editat conjuntament per l’Enderrock i l’Avanç. (continua) Les propostes es multipliquen, els estils s’hi diversifiquen –del folk al pop, de l’ska dolçainer al nu metal
Explicava David Fernández que segons el grandíssim cantaor flamenc Miguel Flores, de malnom Capullo de Jérez, l’intèrpret havia de ser salvatge i cantar “amb faltes d’ortografia” si volia guanyar-se el públic. (continua) Així sonen Sabir, salvatges i amb faltes d’ortografia, i el públic li dóna la raó a Capullo. Salvatges en el sentit més literal
E ZÉZI GRUPPO OPERAIO, Diàvule a quàtto (Il Manifesto, 2003, CD115) “Nun se lassa `a tèrra pe’na mala annàta …i Zézi non morinanno mai!”. Amb aquesta proclama, barreja de ràbia i orgull, torna el grup més carismàtic del folk italià després de superar la sotragada provocada per l’escissió d’Spaccanapoli i l’expropiació, per banda d’aquest succedani
ROBERTO DE SIMONE I MEDIA ÆTAS, Li turchi viaggiano, (Oriente Musik, 2003, ORIEN CD 44) El nom de Roberto de Simone ha de despertar necessàriament un tornaveu d’emoció entre tots els amants de les músiques produïdes en la ribera mediterrània. Fundador de la Nuova Compagnia di Canto Populare, de Simone és un dels pares del
GEORGE DALARAS, A tribute to Markos Vamvakaris, (Tropical Music-Minos-EMI, 2003, 68840) S’havia de produir algun dia: el vell patriarca del rebétiko i la veu més versàtil, bella i emotiva de la Grècia contemporània havien de creuar els seus camins. Ja ho havien fet abans per bé que de forma molt puntual: Dalaras és un dels