Contra la fractura digital
Avui he rebut el primer mail del meu pare, m’ha fet una il·lusió especial perquè és el primer cop que ho fa. Ara s’ha apuntat a classes d’informàtia i està aperenent a fer-ho i l’encoratgo a seguir-hi perquè Internet et porta a casa una finestra al món. Recordo encara el primer cop que ho vaig enviar un mail, va ser l’any 1995, ja fa molts anys i ara en canvi no podria viure sense el mail.
És sorprenent com algunes eines noves ens canvien els hàbits de viure sense adonar-nos. Costa recordar com vivíem abans sense mòbil, sense mail, sense ordinadors, sense SMS… moltes de les coses que ara fem sense adonar-nos abans éren extraordinàriament complicades. Les noves tecnologies ens han simpificat la vida i ens han donat una major capacitat de gestió i de relació personal. Jo tinc gent amb la que em relaciono princialment i alguns exclusivament per mail… Realment si t’organitzes és el mail és una eina obrutal per crear xarxa social a un sol clic.
Per aquest motiu és important que no hi hagi fractura digital, no nomé sper un tema de copetitibitat si no per la capacitat que dona inclús de relacionar-se, d’estar conecatat al món, a la informació i a la vida… el problema és: sabrem desconectar quan calgui?