Mots com ara pasteres, SIDA, territoris ocupats, aiatol·làs, reaganisme, glasnost i, les més sorprenent, la Comunitat d’Estats Independents, haurien estat incomprensibles als anys 60... Les paraules clau van començar essent, en primer lloc, els drets de l’home, després, l’economia de mercat. El terrorisme ha substituït al comunisme com el mal suprem. Qui comprendria que, per nosaltres, capturar a un ambaixador americà no estaria tan malament després de tot si això pogués permetre a una xicota brasilera escapar als seus torturadors? –El Fons de l’aire és roig (film d'en Chris Marker) (...)
Fa poc ha sortit publicat el llibre en el qual hem estat treballat intensament els darrers mesos el Ferran i jo mateix, un treball que recull la història d'una organització que volia esdevenir l’embrió d’un exèrcit català que, inspirant-se en l’exemple irlandès, estigués preparada per defensar el país en cas de necessitat (...)
En el seu moment, vaig defensar públicament que la CUP no havia de posar el carro davant dels bous i que ara tocava enfortir la xarxa territorial, consolidar la via institucional municipal i que calia desenvolupar dues línies fonamentals: fer política nacional i elaborar, pràcticament i teòrica, la proposta de fer política des d'altres paràmetres que la cursa pels càrrecs, la immediatesa dels interessos i la submissió a la lògica del mercat (...)
wuming |
Treball |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 08:07h
Assistim a una utilització obscena del tema de la immigració per part d’un important sector dels mitjans de comunicació i de partits polítics conservadors –començant pel Partit Popular i el seu líder- que entenen que és un element de desgast de les polítiques de progrés i que poden obtenir de la seva posició avantatges electorals (...)
wuming |
Política |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 08:09h
Zinn, historiador de la Universitat de Boston, activista polític, opositor a la intervenció militar USA a Vietnam. En paraules del professor d’esquerres Noam Chomsky: Els seus escrits han canviat la consciència de tota una generació i han ajudat a obrir nous camins en la comprensió i el significat crucial de les nostres vides. Era un exemple i un guia en qui un podia confiar (...)
Els crítics li retreuen, davant del seu nou film “Capitalismo, una historia de amor” manca d’equilibri i absència d’objectivitat. També que ha deixat de ser un documentalista polític per passar a fer “comèdies negres” (sic). Fins i tot, se li retreu el seu afany de protagonisme. Les seves intervencions personals, en la meva opinió brillants i d’eficàcia incontestable, les qualifiquen de pallassades (...)
La solidaritat humana, tal com s'expressa a la consigna "tots a l'una" és el fonament de la gestió i de i la participació en els béns comuns. En la societat capitalista, aquest principi s'accepta en jocs infantils i en el combat militar. Fora d'això, i tributs hipòcrites a banda, només hi treu el cap en la lluita contra el capitalisme, o, com observa Rebecca Solnit, en les grans malvestats: incendis, inundacions, terratrèmols (...)
Sota l'impuls d'en Xavier Casassas, neix, l'any 1958, el primer sindicat nacionalista de la història de la nació catalana. Un petit estol de patriotes, bàsicament empleats i treballadors de coll blanc, alguns d'ells vinculats políticament a UDC com el propi Casassas, prenen com a model el sindicalisme basc moderat representat per ELA, la francesa CFTC, o la CSC belga. És una proposta de catalanisme tebiot i perfils polítics socialcristians (...)
wuming |
Revolució |
divendres, 29 de gener de 2010 | 09:54h
En un article de 1843 sobre “els progressos de la reforma social al continent”, el jove Engels (acabats de complir els 20 anys) veia el comunisme com “una conclusió necessària que s’està clarament obligat a treure partit de les condicions generals de la civilització moderna (...)
El passat 13 i 14 de novembre es van celebrar a Rubí les XXIV Trobades Independentistes, on es van debatre aspectes relacionats amb la Unitat Popular, la Ruptura Democràtica i la transformació socialista. Us resumim algunes de les aportacions que s’hi van fer (...)
El G20 és un grup que es va formar quan es va constar la crisi financera asiàtica. Es tracta d’un grup autoproclamat i dominat pels Estats Units i els països europeus, amb alguns països com ara la Xina, el Brasil o l’Índia al quals se’ls ha posat a dins per cobrir les aparences, però que no tenen una autoritat real que hagi de ser respectada (...)
Impostos sobre les primes als banquers, eradicació dels paradisos fiscals, taxes a les transaccions financeres. Aquestes bufetades a l’ortodòxia del sistema no són propostes procedents d’un grupuscle de radicals, sinó d’alguns dels dirigents dels països més rics del planeta (...)
...”Encara existeix una part de l’Esquerra Independentista que amb graus diferents veu amb recel el moviment democràtic per l’autodeterminació i, en alguns casos, fins i tot l’hi nega el pa i la sal. Entre d’altres raons, aquests sectors addueixen que aquest moviment corre el perill de ser instrumentalitzar per CiU o ERC (i nosaltres hi afegiríem Carretero) (...)