Creer en un proceso constituyente para una salida democrática y social a la crisis implica una apuesta en los terrenos donde se juegan las relaciones reales de poder, donde se lucha, aquí y ahora, por la materialidad de un programa con las gentes como protagonistas y creadoras de un nuevo sentido común indispensable. Desde los campos andaluces, se lanzan al poder y a toda la sociedad preguntas desafiantes (...)

Afavorir procesos com el que planteja Procés Constituent, sumats a projectes en ascens -com el cas de la CUP o de les experiències municipals alternatives- és una de les millors maneres d’aparellar les pràctiques socials i polítiques en benefici d’un projecte emancipador a gran escala. No és temps d’excuses partidistes o de formular debats esterils davant de les característiques personals o ideològiques dels promotors més coneguts d’aquest Procés. És temps d’anar directes a barraca i fer-ho obertament, des de baix i a l’esquerra (...)

En los últimos años han aparecido numerosos libros que han vuelto a analizar, desde diferentes perspectivas ideológicas y metodológicas, la vida y el pensamiento del gran pensador comunista Antonio Gramsci. Más concretamente, se está desarrollado un interesante y hasta polémico debate en torno a los años que Gramsci pasó en la cárcel por su antifascismo y sobre su relación con la dirección del Partido Comunista de Italia en el exilio (...)

Als anys setanta, propensos a la teoria, es va confrontar el cinema de prosa amb el de poesia. El primer s’identificava amb Rohmer; el segon, amb Pasolini. Paral·lelament a l’exposició sobre la Roma de Pasolini que aquest mateix mes s’inaugura al CCCB, revisem la filmografia d’aquest poeta friülà, articulista polèmic i reivindicador de l’homosexualitat, que també va fer del cinema un dels seus òrgans d’expressió (...)

… I Narcís Serra. L'ex vicepresident del Govern és un polític de pes, més versat en col·leccions d'art (va presidir el Museu Nacional d'Art de Catalunya-MNAC i va negociar el trasllat a Montjuïc de la col·lecció privada de Francesc Cambó ) que al món de l'estalvi (...)

'Per què hem de començar demà passat? Comencem avui', defensa Forcades, que diu que hi havia un espai social sense omplir i que Òmnium i l'ANC n'ocupaven un altre: 'Són entitats pel dret de decidir en qüestió nacional, i tenen aquest encàrrec social, que és molt important. Però hi havia un espai polític i social per a una iniciativa que fos clarament rupturista des d'un punt de vista social' (...)

Podría parecer que salir, actualmente, en defensa de la Escuela Pública resulta manida y hasta obsoleta tal actitud. Pero, no. Es decir, repetir que una escuela pública, laica y de calidad para todas y todos, además de gratuita, democrática, participativa, integradora, e igualitaria y que solo con ella y así, se conseguiría tener una garantía de integración y cohesión social, no solo no está desactualizada, sino que es urgente volver a decirlo alto y claro (…)

Per art de màgia, va meritar un fons de pensions d'11 milions d'euros. Va ser deglutit per la cobdícia. Ricard Pagès Font, l'expresident de Caixa Penedès, és un banquer vocacional reduït a boc expiatori. El Fiscal, Emilio Sánchez Ulled, demana per ell tres anys i mig a l'ombra i, en el seu auto d'acusació, el ministeri públic qualifica l'exdirectiu "d'omnímode" pel seu do de la ubiqüitat en matèria de papers, signatures i rúbriques (…)

A hores d’ara encara no és prou clar si la proposta del Procés Constituent pretén realment organitzar i mobilitzar amplis sectors populars de la nostra societat per forçar la ruptura democràtica i construir una República independent, o es tracta simplement d’una aposta tàctica de tints oportunistes per a la formació d’una hipotètica “Syriza catalana” que doni legitimitat a les polítiques pactistes i reformistes de submissió al progressisme espanyol que han caracteritzat durant els darrers 40 anys l’esquerra catalana “oficial”, encarnada en ICV i EUiA (...)

"No tenemos paciencia ni somos buenos pacientes, no nos justificamos ni damos explicaciones..." (...)

“No considero que la ciega obstinación de los catalanes llegue al extemo de atreverse a resistir” (Felipe V) ...

Lo que está ocurriendo en la Argentina resulta una encarnación espectacular de los conceptos básicos de Antonio Gramsci: sociedad civil y sociedad política. El gran teórico del comunismo italiano se hubiera maravillado ante la representación casi perfecta de sus antinomias en la gran marcha nacional del 18-A (...)

El Grup Barnils presenta una biografia no autoritzada del jutge Garzón El llibre, que fa un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria de l'exjutge, és obra de la periodista Sònia Bagudanch (...)

El peor accidente industrial de la historia de Bangladesh ha matado a más de 200 trabajadores de la confección. Se teme una cifra final de muertos de 1.000, porque cientos permanecen heridos y atrapados bajo los escombros. "Corten mi mano, salven mi vida!", gritaba una mujer atrapada bajo el edificio colapsado de ocho pisos Rana Plaza en Savar, a 30 kilómetros de Dhaka. Otros gritos eran en demanda de oxígeno bajo los escombros. 200.000 personas se han ofrecido en Savar a donar sangre para las labores de rescate, ya que los hospitales agotaron su stock (...)

La meritocràcia ha derrotat a l'aristocràcia. Van ser els Valls Taberner els qui el 1843 van fundar la botiga Santa Eulalia del Passeig de Gràcia de Barcelona (l'avi de l'actual propietari, Luis Sans, no va entrar com a accionista a l'empresa fins el 1870); i també ells han convertit la seva casa familiar de Tres Torres en un hotelet de ciutat. Tenen sentit de l'anticipació i pragmatisme, els dots que pel que sembla adornen a Cristina Valls Taberner Muls, una empresària (per al·literació), instal·lada al madrileny barri de Salamanca i anunciadora de les seves pròpies noces amb Francisco Reynés, el conseller delegat d'Abertis (…)

Un grupo de trabajadores de la construcción se relaja sentados en la acera en el centro de Ciudad del Cabo, disfrutando de su almuerzo. Cada minuto es precioso, nadie tiene prisa por volver al trabajo. "Nos pagan cacahuetes", dice un albañil con un diente de oro. Con un sueldo equivalente a 1.470 dólares al mes, su situación no es tan mala. En el período previo a la Copa del Mundo de Futbol de 2010, los sindicatos de la construcción consiguieron aumentos salariales del 13 a 16% con la amenaza de no acabar las obras a tiempo. Son la excepción (...)

Una postura bastante generalizada en centros financieros y económicos de Catalunya, que se reproduce también en medios de información próximos a las opciones políticas de sensibilidad conservadora y/o liberal, es que el gobierno de la Generalitat ha agotado ya, en la práctica, la posibilidad de generar más recursos a través de impuestos. Se dice y escribe con gran frecuencia que la única salida que le queda para alcanzar el objetivo de déficit público es recortar el gasto público, incluyendo el gasto público social, que ya ha alcanzado unos niveles tan bajos que están afectando muy seriamente a la propia viabilidad de los servicios públicos del ya escasamente financiado Estado del Bienestar (...)

La situació dels treballadors en aquest 1 de maig de 2013 és al límit: atur desbocat, baixades dels sous, retallada de drets socials, privatització i encariment dels serveis que fins ara eren públics, manca de futur per a la joventut, per a la gent gran, per a les dones, per als infants,... per a tothom (...)

Em refermo en la necessitat de seguir lluitant i treballant amb generositat per conformar un pol de ruptura amb l'actual ordre establert, però també tinc molt clar que hi ha camí per recórrer molt més enllà de l'àmbit electoral. Si alguna cosa puc retreure a aquesta iniciativa és a l'excessiu i electoral que traspua, i el perill que caigui en la improvisació i una certa precipitació. El carrer és viu i al carrer cal també lluitar, això no es pot perdre de vista, ni ara ni mai. D'altra banda cal tenir clar que bastir organitzacions i construir espais col·lectius és molt complex i requereix de sinergies i esforços colossals. (...)

Femen está en guerra con un patriarcado que contempla a las mujeres como objetos sexuales. ¿De qué armas disponemos? De nuestros pechos desnudos (...)