Vicent Luna i Sirera

(Crònica de l’Homenatge a Joan Valls)

 Aquest migdia, Dia Internacional del Treball, a la Placeta del Fossar, organitzat per l’Associació Amics de Joan Valls i convocat per una dotzena d’entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques, el poble d’Alcoi, com cada primer de maig, ha homenatjat a un dels seues millors poetes, en el 98è aniversari del seu naixement. Aquest acte tant entranyable, que està ben consolidat, aplega a poetes, escriptors, cantants, polítics i tota mena de persones que ens estimem la nostra cultura. I és que el poeta alcoià Joan Valls i Jordà és sens dubte un dels màxims referent de la nostra cultura i en la nostra maltractada i perseguida llengua.

A l’acte, conduït per l’escriptor Manel Rodríguez Castelló, ha hagut lectura de poemes, música i per cloure l’acte un petit parlament. La Coral Polifònica Alcoiana, un any més, ens ha meravellat amb les seues cançons, en especial amb  “Paraules d’amor” de Joan Manel Serrat. Sofia Moltó i Josep Mª Gadea n’han volgut cantar dues d’Ovidi Montllor, coincidint amb el 20è aniversari de les seues “particulars vacances”. Una d’elles, “M’aclame a tu”, és ja tot un clàssic. El cantautor alcoià  Ferran Rodes ha volgut sumar-se a l’acte cantant-nos-en una de les seues. També Hugo Más ens ha emocionat amb altres dos cançons no tant conegudes de l’Ovidi, una d’elles de la pel·lícula “Hèctor”. I encara més emocions amb Iroshi Fujii i la seua dolçaina. Acompanyat al tabalet pel diputat a les Corts Valencianes  Lluís Torró ens ha interpretat “El cant dels ocells” i la “Muixeranga”. Els Amics de Joan Valls li tenien preparada una petita sorpresa, un detall. I ací és quan ens hem aborronat en saber que l’Iroshi ens deixa i se’n torna al seu país. El llarg i càlid aplaudiment de la gent ha palesat la gran estima que el poble alcoià li té. Iroshi, ací tens casa teua, no deixes de vindre a veure’ns. La lectura de poemes ha estat a càrrec del mateix Manel Rodríguez i d’altres poetes i rapsodes,  com  Francesc Pozo, Joan Jordà, Begonya Mesquida i Gemma Rodríguez. El metge J.M. Moltó Jordà, en representació de la família del poeta, a més de llegir-nos un poema ha volgut agrair a tots els presents la seua assistència  i el treball dels organitzadors.

L’acte l’ha clos Manel Rodríguez Castelló, i en nom d’Amics de Joan Valls ens ha esperonat a “guanyar el carrer”, perquè així aconseguirem fer fora de les nostres institucions al PP. Un partit que menysprea la nostra cultura i persegueix la nostra llengua. A més a més ha volgut deixar caure, referint-se clarament als polítics presents dels partits progressistes, que després de les properes eleccions municipals no poden caure en els mateixos errors que ho han fet en aquesta legislatura que ara acaba. Cal unitat, pensar en els interessos col·lectius dels alcoians i no en els particulars de partit. Aquestes reflexions m’han fet recordar un poema de Joan Valls que ens parla que “vivim sempre a la riba de l’espera”. Això mateix, els valencians fa anys, si més no vint, que no hem perdut l’esperança de poder redreçar el nostre país, i aquestes eleccions del 24-M són una bona oportunitat. Valls ens diu que cal tindre “fermesa al nostre lloc”, i la tenim, doncs malgrat tot encara estem ací. Ens parla de  “fe del nostre foc” i que cal “esmolar la veu capdavantera”. Els valencians i valencianes que ens estimen el país mai hem perdut la fe en què un altre país és possible, doncs com diu Lluís Llach, “fe és penosa lluita per l’avui i pel demà. Fe és un cop de falç, fe és donar la mà” . Així doncs, i davant aquestes eleccions que poden ser històriques, seguim estant esperançats, mantinguem la fermesa i donem-nos les mans, esmolarem la veu perquè tothom ens senta i tinguem fe en què la societat valenciana haja aprés la lliçó. I tot, com diu Joan Valls, perquè  “mantindrem l’escalfor de la foguera”, una foguera que generació rere generació anem atiant perquè mai no s’apague. Una foguera que representa el sentiment de tot un poble que no vol perdre la seua identitat, que no vol acabar engolit per un estat  que ens vol anorrear, un poble que té tot el dret a  lliurement decidir el seu futur.

“Mantindrem l’escalfor de la foguera.

Val més aquest silenci recollit

i retindre la llàgrima darrera

sota la placidesa de la nit.

Vivim sempre a la riba de l’espera.

Salvem, doncs, la fermesa al nostre lloc

per esmolar la veu capdavantera

regida per la fe del nostre foc.

A l’abast tots tenim l’esclat de vida

per compartir la llum, la llum que goja

l’embranzida abrivada de l’inici.

Escoltem el llampec daurat, la crida

que lluenteja feta estrella roja

enfortint-nos el tremp del sacrifici”

(Joan Valls i Jordà. “Quadern vermell”.1986)

Alcoi, 1 de maig del 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!