Al voltant dels termes catalanitat i catalanisme i nacionalisme, poc puc afegir al que han explicat força bé en Colomines i en Cardús. No obstant això voldria dir que la identitat mai és una cosa fixa, és canviant tal com les societats. Ara bé, difícilment pots dir que ets catalanista sense voler que la teva nació esdevingui entramat estatal ja que és el que es porta a Europa per tant sense ficar-me en els sentiments, només des d’un vessant racional no puc entendre ni el catalanisme ni la catalanitat sense un Estat al darrera. És una qüestió de conceptes. Si reconeixes a la teva nació els requisits mínims de nació: llengüa, tradició, simbologia, història, etc. aleshores voler embolicar la troca amb nous conceptes que sempre amaguen l’existència d’Espanya són ganes d’enganyar-se a un mateix amb la raó. És a dir, és convèncer-se mitjançant conceptes d’una impossibilitat. O bé s’és o no s’és. O declares el teu amor per l’autonomia o et deixes estar de romanços i dius clarament que no vols res per al teu poble que els altres ja tenen.
Entre altres coses, perquè moure’s entre dues aigües sempre produeix la decantació, en allò important ,vers una.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!