Intel.ligència fememina
Píndola a El món a Rac1:
El drama amb Zapatero és que va ser la gran esperança blanca d’una
Espanya on Catalunya se sentís còmoda i que, de retruc, l’operació de
l’Estatut ajudés a la pau al País Basc. Però li va agafar pànic
demoscòpic i va començar a pensar en una gavina. I el pitjor és el dubte
sobre si darrere hi havia cap substància més enllà de la política
epidèrmica dels drets de nova generació, un cop va convertir el tarannà
en trilerisme.
Al final ni la seva prodigiosa flor és capaç de rebrotar després de
ser trepitjada per les botes d’una crisi que va negar com Sant Pere
(Solbes) i que l’han deixat en mans d’una senyora conservadora de nom
Angela Dorothea Merkel, en una conjunció planetària no prevista per
Leire Pajín.
Ah! I ZP deixa en herència al PSC l’enèsim maldecap! Què ha de fer el
PSC amb Chacón? Ajudar-la a guanyar les primàries? Imaginin que guanya.
Això condiciona de manera decisiva l’enfocament del seu congrés. Es pot
voler ser l’esquerra nacional o tornar a ser un partit central a
Catalunya si a l’hora algú del PSC és el cap de cartell del PSOE? Es pot
ser més autònom de Ferraz? O tenir un grup propi al Congrés? O sigui,
algú del PSC és president o cap de l’oposició, però el PSC té un grup
diferent i pot votar diferent al cap de files del PSOE, que és del PSC…
Això sí que demana un cervell i intel·ligència femenina…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!