Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

28 de juny de 2012
0 comentaris

Joan Baptista Mengual, novel·lista ideogràfic (Els Rastres del Sentit)

La primera prosa que vaig llegir en valencià fou  Ramona Rosbif, fa unes quantes dècades, del psiquiatra Joan Baptista Mengual, àlies “Isa Tròlec”: un gran horitzó de llibertat cultural modèl·lica per al País Valencià; poca gent com ell ens va ajudar a agafar-li el gust a les lletres valencianes; anys després la seua novel·la  7×7=49 em va encomanar un gran entusiasme; fa unes setmanes, entre altres coses, m’he rerassagat fullejant  les pàgines de la seua novel·la pòstuma  Ploure a la mar, on explica la vida d’un exquisit professor universitari que al jubilar-se viu sobretot una solitud compensada per la presència del seu gosset.

Molt recomanable per a neo-lectors i arqueo-lectors entrenats les seues proses d’amenitat que podriem rebatejar com a “ideogràfiques”, pels paràgrafs estructurats en breus però intensos flaixos visuals. Inesgotables les seues troballes caracteriològiques sobre la feminitat: el tema més complex de la natura. Tot un mestre avui en dia un poc ocult i prou minoritzat, a pesar que en aquella època fou un autor de best-sellers. Algunes crítiques que rebé en vida, per part dels “contrincants interiors”,  fins que va morir prematurament en l’any 1992 eren exageradament ofensives… Per a evocar el sentiment de Salvador Espriu, quan es va distanciar de Joan Fuster, podríem senyalar que la “sinagoga preferent” es va tornar inaguantable. Van donar solta als aixafa-aures i els excusòmetres es van disparar amb tot de ponderacions agres i reticències alambinades. Res a veure amb l’atracció que “Isa Tròlec” produïa en centenars de milers de lectors. Joan Baptista Mengual va seguir publicant un tipus de narracions de caire culturalista, farcit d’impressions mítiques de viatges internacionals. ¿Es va avançar al seu temps o és que allò era massa per a un país controlat amb fermesa  pels bipartidistes simplificadors? Potser Joan Baptista Mengual estava destinat a convertir-se en “el psiquiatra” que tants han demanat,  per a aclarir la prou desbaratada identitat valenciana. És important anar a les fonts originals, obtenir els testimonis de primera mà, gaudir dels autèntics tresors de la creativitat realment transformadora.

Més info:  
Dossier de la Revista Aiguadolç (de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta): Homenatge a Isa Tròlec –> http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/issue/view/5927


Bibliografia:
 

Isa Tròlec, Ploure a la mar, Edicions Bromera: Alzira, 1.995; novel·la pòstuma; col·lecció “l’Eclèctica”; 231 pàgines de proses ideogràfiques;

 

Isa Tròlec, Mari Catúfols, Eliseu Climent Editor: València, 1985; premi Ciutat d’Alacant, 1977; pròleg sentenciós de dues pàgines per part de Joan Fuster; l’equivalent a 170 pàgines, en numeracions de subrutines, per requeriments de les seues proses ideogràfiques de disseny interior en tinta verda i negra;

 

Isa Tròlec, 7×7= 49, Eliseu Climent Editor: València, 1984; 209 pàgines de proses (i diàlegs) ideogràfics més contínus;

 

Altres reconeixements literaris d’Isa Tròlec:

Premi Andròmina (per Ramona Rosbif, València, 1976),

Finalista Blasco Ibáñez (per Cabo de Palos, València, 1979),

Premi Jaume Roig (per Bel i Babel, València, 1980),

Premi la Mata de Jonc (per El Bou, 1977),

Premi Recull de Blanes,

Premi Ciutat d’Olot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!