Fa quatre anys, el febrer de 2007, posàvem en marxa el primer portal de blocs polítics en català, Poliblocs,
un projecte pioner a Catalunya i als països del nostre entorn.
Poliblocs tenia la virtut que era el primer agregador de blocs de
temàtica política (sobretot de càrrecs i militants, però també de
ciutadans polititzats) i que aplegava els diaris personals d'arreu dels
territoris de parla catalana. Poliblocs, doncs, relligava la blocosfera
política dels Països Catalans, i la seva creació en un context de boom
dels blocs i d'excitació política (en el cas del Principat, amb
eleccions, canvis de govern i debats estatutaris) van convertir el
portal en un projecte exitós. Aquest novembre, pràcticament una
legislatura després de l'arrencada de Poliblocs, són altres periodistes i
activistes digitals -en Valentí Sanjuan i l'Àlex Puig-
els que han fet el pas creant un agregador que supera l'àmbit dels
blocs i rastreja també les piulades de Twitter. Més 2.0 en la mesura que
la conversa a la xarxa s'ha multiplicat a través de plataformes noves
respecte el 2007. Hi ha Twitter i Facebook a més dels blocs.
El portal de campanya política 2.0 Electoràlia és avui allò que Poliblocs va ser el 2007. Aquest dilluns presentàvem Electoràlia. Poliblocs aplega 1.300 blocs, mentre que Electoràlia [pàgina a Facebook]
en rastreja mig miler però hi afegeix bona part de les piulades
polititzades, que són, segurament, el motor de major dinamisme en
aquesta campanya electoral a la xarxa. El portal també aporta articles
de nivell d'analistes prestigiosos com els companys d'ofici i/o
politòlegs Bernat Dedéu, Jaume Risquete, Juan Víctor Izquierdo, Mar Jiménez, Miquel Martin Gamisans i Toni Aira, i notícies destacades, a part d'una curiosa enquesta
que porta de corcoll els ciberactivistes més estretament lligats als
equips de campanya 2.0 dels partits que concorren als comicis d'aquest
28 de novembre.
L'Ariadna Jové és en llibertat sota fiança de 500 euros i amb la prohibició de trepitjar Cisjordània. Ella vol tornar a Ramallah
per seguir treballant com a cooperant. Caldrà veure què decideix
finalment la justícia israeliana, que, de moment, ha reconegut que la
detenció per part de l'exèrcit israelià de matinada al seu apartament
va ser "inapropiada". Tot per un visat caducat. I per aquest motiu Jové
ha estat titllada de "terrorista" i "pro-terrorista" per part de Rubèn Novoa [bloc],
que ha enviat un missatge al Twitter del portaveu de l'exèrcit israelià
alegrant-se de la detenció de la catalana (una detenció il·legal i
"inapropiada" segons el tribunal israelià) i demanant-los que no la
retornin i que se la quedin netejant el desert del Golan, que, per
cert, és ple de mines explosives i recentment alguns infants hi han
perdut la vida. O sigui, que Ariadna Jové és una "terrorista" que no
mereix tornar a Catalunya i sí una condemna de treballs de neteja al
Golan. Molt bé, senyor Novoa.
Fa només cinc anys, els tontos del poble o els destralers anaven al
casino, es fotien un cigaló ben carregat i es deixaven anar a base de
bé. Desbarraven, deien quatre bestieses i cap a casa. Tothom els
coneixia. Ara, amb Internet i les xarxes socials, aquests hooligans campen
pel ciberespai. Disposen d'artefactes perillosos a les seves mans. Molt
útils per a la gent sensata i intel·ligent, però un autèntic perill en
mans d'aquests personatges. Sobretot si els destralers 2.0 militen en
un partit polític i exerceixen una certa voluntat d'exposició pública.
I això té repercussió. Primer, perquè la catosfera ja no és cosa de
quatre i no és obligatori que tots ens coneixem i, per tant, que
tinguem detectats la quota de sonats que ens pertoca com a
cibersocietat. Segon, perquè en la mesura que les xarxes participatives
d'Internet juguen un paper destacat en la política, el periodisme i la
societat d'avui cada bajanada d'un dels hooligans 2.0 que ens pertoca com a col·lectiu obté un ressò fins fa un temps inesperat.
Abans al tonto del poble se li reien les gràcies, i tots contents. Ara
el tonto en qüestió (avui Novoa, demà qualsevol altre de qualsevol
altre partit, organització, ideologia o procedència) és molt més molest
i perillós. D'entrada, es gira contra la ideologia o organització que
diu defensar. Després esquitxa amb insults i amenaces la bona gent que
circula per aquests móns virtuals de Déu. I finalment genera un mal
rotllo notable, que fa certs els pitjors pronòstics sobre la fi de
l'oasi virtual al nostre país.
Davant d'això jo tinc el dret de dir prou. De defensar la
tolerància zero amb aquests hooligans 2.0. Puc decidir si accepto
l'insult i l'amenaça, no? Puc decidir si allò que supera la necessària
confrontació d'idees, el debat, la discrepància, l'intercanvi
intel·lectual, la disputa honesta, fins i tot algun estirabot o
relliscada si després sabem reconduir-ho, és acceptable per a mi.
Aquest dilluns això d'aquest personatge ha estat objecte d'informacions
en un parell de diaris digitals (1, 2 i 3) i m'ha sorprès que alguns
internautes a qui respecto com José A. Donaire [bloc] o José Rodríguez
[bloc], que, per cert, últimament té una fixació amb mi i no sé per
què, s'hagin sorprès o escandalitzat del ressò d'aquest atemptat verbal
protagonitzat pel tal Novoa. Si no els conegués diria que ho fan
perquè, des d'una opció ideològica diferent i d'un partit contrincant,
pretenen mantenir perversament a casa del veí els destralers 2.0. Però
no és el cas, diria.
En canvi, m'ha semblat molt saludable el comentari
que feia Toni Ibàñez [bloc], que ha situat Novoa al mateix nivell de Salvador Sostres entre
els principals perjudicadors dels interessos electorals de CiU. Ibàñez,
actuant en conseqüència, ha optat per eliminar el hooligan 2.0 dels
seus contactes a Facebook i Twitter. Felicitats!
Amb Primer dia al Parlament d'Estrasburg, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa estrena bloc a MésVilaweb. El diputat al Parlament i alcalde de La Seu d'Urgell també per CiU Albert Batalla ha redissenyat el seu bloc, intregrant-hi les eines 2.0 que fa servir com Flickr, Twitter, Twitxr, Facebook i YouTube. I Àngel Colom, dirigent de CDC, acaba d'estrenar-se a Twitter.
Als blocs de MésVilaweb hi ha un parell de novetats interessants. La primera és el retorn blocaire de l'Oriol Soler, el gerent de Cultura03. Tornen els núvols vermells, referents del món editorial i d'això que anomenem l'espai català de comunicació, però especialment des de l'òptica d'indústria cultural. L'altra novetat és el bloc d'en Marcel Barrera [perfil], periodista amb qui vam treballar plegats a El Punt i que recentment ha fet el salt a l'altra banda, a l'administració. Barrera hi entén un munt, de circ, i el seu serà un bloc imprescindible per als amants del circ. Barrera és autor del llibre Animal de circ. Retrat de Tortell Poltrona.
Mònica Sabata [Facebook] obre el seu bloc. L'exportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i actual directora de Linguapax ja té veu pròpia i directa a la xarxa.
L'internauta Sergi Sabaté [bloc], molt dinàmic a la xarxa, acaba de fer allò que cada vegada serà més habitual a la catosfera: advertir els polítics que només apareixen a Internet per campanya electoral. No té pèrdua el seu apunt Tremosa i Junqueras ja fallen a Internet. Targeta groga per als dos nous eurodiputats. Que prenguin nota Ramon Tremosa [web] i Oriol Junqueras [web] del seu company d'hemicicle Raül Romeva [web i bloc].
La política es va apropiar dels blocs. Però el bloc requereix un esforç que la majoria de polítics no està disposat a assumir. Escriure un apunt demana temps, criteri i una certa habilitat. Mentre la blocosfera política irrompia en les vides de periodistes i polítics, l'atenció sobre els escrits o les imatges que publicaven els polítics era administrable i raonable. Tenies temps de seguir la majoria de blocs dels polítics, i ja et feies una idea de la línia d'aquest o d'aquell bloc. La seva qualitat, etcètera... Però amb l'arribada de les xarxes socials amb Facebook al capdavant i del microbloc com Twitter, això s'ha descontrolat. Algun càrrec institucional havia relliscat escrivint apunts políticament incorrectes o directament inapropiats. Eren notícia als mitjans digitals o tradicionals, el polític matisava o rectificava i para de comptar. Era culpa de la manca de maduresa digital.
Ara la cosa s'ha complicat extraordinàriament. En principi, estem a favor d'aquesta complicació, perquè té molt a veure amb la llibertat i la proliferació de veus i discursos. Visca la llibertat d'expressió! El problema, però, és que els polítics cometen greus errors en l'ús de les xarxes socials i dels blocs compulsius que s'esdevenen a Twitter Alguns polítics, no tots. M'escandalitza (i no citaré cap nom) la mala imatge que promouen d'ells mateixos i de la seva institució o partit polític amb fotos lamentables, comentaris lleugers, irrellevants i contraproduents i atacs fonamentals a qualsevol cosa que s'assembli a l'estratègia comunicativa o el mínim interès informatiu (o formatiu).
Regidors, alcaldes, diputats i càrrecs orgànics es dediquen a empastifar-se i empastifar-nos, amb aportacions que no diuen res, o sí, però negativament. Pixerades fora de test a dojo. Guerres dialèctiques o bombardejos de discursos sectaris i/o oficialistes que voregen el ridícul. Explicacions de la vida més íntima que a ningú no interessen, i si interessen és en molts casos per generar reaccions adverses: "mira què fan en el seu temps laboral" o "mira què fan amb els meus diners", es deuen preguntar els ciutadans més sensibles i exigents. Jo en sóc un ferm defensor de la web 2.0, i del fet que la xarxa pugui transformar la manera de fer i, sobretot, d'entendre la política actual. Però si algú no comença a fer autocrítica de què està fent a Facebook i Twitter, en aquesta mena de cursa sense por al ridícul tenyida de grangermanisme infantil, té el risc de perdre amics, seguidors, lectors i... votants. Prou de fer mal! I, com deia la cançó, si el que vols dir no és més bonic que el silenci, no ho diguis i calla.
Aquesta tarda una colla de blocaires de MésVilaweb hem fet una copeta de cava a la futura redacció de Vilaweb a Ciutat Vella. Celebràvem els cinc anys de la posada en marxa dels blocs de MésVilaweb. Entre els assistents, els més veterans i destacats, com Biel Mesquida [bloc] i Joan-Josep Isern [bloc] (a la foto, amb el cinc gegant, amb Assumpció Maresma). He penjat aquí algunes fotos des del mòbil. Ha estat una estona agradable, i finalment he pogut trepitjar la que serà la nova redacció de Vilaweb. Han previst el trasllat a finals de juliol, és a dir, que al setembre tornant de vacances arrencaran la nova temporada allà. L'èxit dels blocs de la plataforma de Vilaweb és que van ser dels primers integrats en un mitjà digital, amb la qual cosa a la pràctica han esdevingut la secció d'opinió del diari, gràcies a la participació i a l'altíssim nivell dels seus lectors-blocaires.
Quan un partit anomenat de govern està a l'oposició, aquest manté, inevitablement, un nivell de crispació poc habitual. Quan un partit anomenat de govern està a l'oposició i el context polític es presenta mogut, encara més. Això és el que ha succeït amb Convergència en l'àmbit de la blocosfera. En qüestió d'un parell d'anys ha fet un salt endavant espectacular. Segons el directori de blocs polítics en català Poliblocs, la federació nacionalista ja no és la tercera sinó la segona força amb més blocs. I molt probablement pot arribar a convertir-se en la primera, ja que el PSC hi és per davant per poc, en aquest rànquing quantitatiu. Després hi ha el factor qualitatiu, i aquesta és la gran victòria de la blocosfera convergent. Ha aconseguit consolidar un gruix de blocaires actius, dinàmics i combatius ideològicament des de la trinxera virtual de l'oposició.
Roc Fernàndez [bloc] és l'artífex d'aquest creixement. A diferència d'altres partits, però, Fernàndez ha disposat de suport polític intern i de certs recursos en l'àmbit de la formació i la difusió. CDC és el partit que, després del PSC, més hi ha destinat a estendre la taca d'oli dels seus arguments a través dels blocs. En aquest sentit, hi ha referents convergents que han jugat el paper de llebre. Curiosament, bona part d'ells amb càrrecs institucionals. Alcaldes, regidors i diputats han tibat d'una militància que s'ha pujat al carro de la blocosfera, sense desatendre altres eines 2.0. Els que en fan un ús més intensiu i meritori, en la meva modesta opinió, són Albert Batalla [bloc], Carles Agustí [bloc], Carles Campuzano [bloc], Carles Puigdemont [bloc], Carme-Laura Gil [bloc], Cristòfol-Josep Bordes [bloc], Enric Canela [bloc], Jaume Ciurana [bloc], Joan Mora [bloc], Quim Fernàndez [bloc] i Santi Vila [bloc], entre d'altres.
La blocosfera convergent té un hits temàtics. La teoria de la conspiració i la desnacionalització dels mitjans públics de comunicació és recurrent. Aquest és un apunt molt recent. També té molt d'èxit l'apunt sobre el daltabaix d'Esquerra, molt repetit per cert. Escassegen, però hi l'excepció que confirma la regla, el crític. Com fa Guillem Carol a L'estratègia contra el candidat. O, en un altre estil, el de Martí Cabré sobre Proximitat i llunyania en el si de CDC.
Que CDC aposta per la web 2.0 com a eina de proselitisme polític ho acaba de confirmar el fet que el partit ha fitxar el blocaire Marc Vidal [bloc] i la seva empresa per dinamitzar aquesta campanya de les eleccions europees i, un cop superades, el conjunt de la organització. Un agitador 2.0 professional és l'última novetat al carrer Còrsega, on Roc Fernàndez ja no serà l'únic encarregat del front blocaire i 2.0 dels nacionalistes.
Fa un parell d'anys Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tenia la militància blocaire més activa del país. Segons el directori de Poliblocs, els republicans eren dels més nombrosos a la blocosfera, només superats pel PSC. Els blocs de CiU eren pocs i, per a més inri, s'actualitzaven menys sovint. La blocosfera socialista era nombrosa, però passiva, massa encarcarada. En canvi, els republicans disposaven dels blocaires més actius, frescos i sorollosos. D'un temps ençà, però, això ha fet un gir copernicà. Els blocs de la militància d'ERC s'han acomodat, s'han allunyat del pols polític diari i els que no han acabat en el cibercementiri de la blocosfera acumulen teranyines virtuals. Els blocs de CiU ja són més, i els nacionalistes han superat els independentistes en agitació, discurs, recursos i ciberactivisme polític. Desorientació, excés d'institucionalització i pèrdua d'interès pel front blocaire. Això és el que ha experimentat la blocosfera republicana.
Una visita al directori oficial de blocs de militants del partit demostra la magnitud de la seva tragèdia. Hi ha blocs que no s'actualitzen des de fa mesos, la majoria corresponents als càrrecs institucionals més importants d'ERC. L'oficialisme i la manca de sorpresa són la tònica habitual. Només algunes excepcions destaquen per damunt de l'apatia, l'esgotament i la passivitat. Són, per exemple, l'alcalde de Flix, el senador Pere Muñoz [bloc]; l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco [bloc]; el diputat al Parlament Pere Aragonès [bloc]; la portaveu parlamentària Anna Simó [bloc]; el regidor de Torelló Jordi Casals [bloc] o el de Viladecavalls Lluís Soler [bloc], que almenys s'excusa quan té un pic de feina i desatén el seu diari personal. Dels càrrecs institucionals de màxim nivell, l'únic que autènticament és un polític 2.0 és el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc]. El president del partit, Joan Puigcercós [bloc], ha reprès l'activitat, però el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira [bloc], manté un ritme gasiu d'actualització mensual. Hi ha altres blocaires republicans que mantenen actualitzacions regulars, però es van apagant lentament mentre guanyen presència a la blocosfera precisament els simpatitzants del sector crític a l'entorn de Reagrupament. Per exemple: Jordi Surinyach escriu Som un estat d'ànim; Jordi Castells, Per això marxo d'Esquerra; Manel Bargalló, Carta de comiat als companys d'Esquerra; Pere Vilarrasa, La Rut Carandell se'n va d'Esquerra; i Josep Perera, Carandell també abandona ERC.
[Els propers apunts tractaran sobre les blocosferes d'altres partits catalans. Els interessats en política 2.0 llegiu en Xavier Peytibí: La jornada 2.0 dels partits catalans]
El periodista de l'Avui.catJordi Palmer publica avui un reportatge sobre el .cat i com aquest domini, el primer per a una llengua i cultura de tots els que hi ha a Internet, ha esdevingut una referència i model a seguir per part d'altres nacions i cultures: El .cat crea escola.
Más allá de los blogs personales: el periodismo participativo en la prensa electrónica [pdf, 116 pàgines] és el treball de fi de carrera d'Elena Trias de Bes Agell, de la Universitat Abad Oliva, dirigit per Daniel Arasa. Me l'acaba d'enviar l'estudiant, que ha introduït en el treball l'entrevista que vam mantenir mesos enrere. També hi apareixen altres periodistes de mitjans digitals i blocaires catalans. El treball ha rebut la qualificació d'excel·lent.
