SAMFAINA VALLESANA

En el passat ple de setembre, quan el govern va presentar una pròrroga d’execució de set mesos, el representant de l’Entesa va avisar que això comportaria una ampliació de pressupost o l’aturada de l’obra. La resposta des del govern va ser amb to de desdeny. D’això en parlaven el sis de setembre i la pròrroga finalitzava el trenta del mateix més, ja es veia que l’obra no estaria acabada.

Avui el govern proposa ampliar el pressupost amb 786 mil euros i una pròrroga de sis mesos més. Sí, tal com sona, un escarni a totes les reflexions de l’oposició. Allò que va ser obviat a l’adjudicació i el passat mes de setembre, ara és sobre la taula. Els arguments tècnics del ponent, Joan Manau, fan esborronar pel seu conformisme i poc compromís amb la responsabilitat de gestionar políticament l’erari públic. La llei de contractes, diu, obliga a adjudicar d’aquesta forma i a considerar els imprevistos. Si és així, per què calen els polítics? Tot està regulat per llei, només cal deixar l’administració a mans dels tècnics.

El Juli Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, fa observar com en el contingut de tota la informació actual no s’esmenta la pròrroga del mes anterior i es manifesta sorprès que uns dies després d’aquell acord s’aprovés una nova pròrroga, la que ara s’ha de ratificar. Això mostra com el govern era coneixedor del possible incompliment o que realment porta un descontrol de l’obra, afirma. El govern no pot al·legar desconeixement, perquè ja ho havíem anunciat. I afegeix: a pesar de ser un projecte complex en un terreny conflictiu, el veritable problema va ser adjudicar-ho en unes condicions destinades al fracàs. Aquesta és la clau de volta i tornen a fer-se evidents  les preguntes possibles: Incompetència tècnica? Desídia política o interès soterrat?

Per part d’ICV intervé el Carles Marlés. Fa esment de les actes i del debat suscitat quan es va adjudicar i destaca com aleshores ja es suposava a l’empresa coneixedora de les dificultats constructives per les quals avui es demana ampliació de pressupost i de termini. Denuncia que això ve passant amb altres adjudicacions i li preocupa que no s’hi posi remei. Remarca com d’aquesta forma les 37 empreses han quedat fora de l’oferta i manifesta el seu desconcert en tot plegat perquè l’empresa adjudicatària és de reconeguda solvència. Els seus arguments reforcen un supòsit: si no hi ha mala fe, hi ha incompetència.

La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, fuig d’estudi i es limita a fer una defensa del Pla de Barris, projecte que finança el 50% de les obres del centre cívic. Pel que sembla ara ja no cal exigir l’eficàcia i l’eficiència que reclamava durant el debat de les ordenances. CiU, per veu de la Lourdes Ciuró, retreu l’adjudicació aquest projecte en plena crisi i de passada, amb to de campanya afegeix: això mostra com la gestió del tripartit era insostenible. Al PP no li va res (o li va tot) perquè es manté mut com un totxo.

Davant de les justificacions del ponent emparant-se en la llei, a la segona volta els grups de l’oposició ho matisen, no qüestionen o no poden qüestionar els informes ni el procediment tècnic d’adjudicació, cas contrari ho ferien en un altre indret (judicialment se suposa) Comentaris que el Joan Manau tanca dient: doncs si no es posa en dubte que hem aplicat la llei per adjudicar l’obra, no entenc res del debat que s’ha mantingut. Pel Sr. Manau la gestió i la previsió no compten, només cal no saltar-se la llei. Ens quedem sense esbrinar les preguntes possibles: Incompetència tècnica? Desídia política o interès soterrat?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!