Correus a la redacció

Assegut al sofà, mirant la televisió pública estatal que aviat passarà a ser la  televisió oficial del Govern, vaig sentir que deia la  senyora Cospedal que no ens podíem permetre ni una sanitat ni una educació universal, pública i gratuïta; la universitat costava milers de milions als ciutadans. Uns dies anteriors ens parlaven de cafés per a referir-se a l’augment del copagament farmacèutic. En un primer moment, em vaig indignar perquè els polítics i les polítiques semblaven ignorar que fonamentalment paguem impostos per tenir una sanitat i una educació de qualitat i pública però, que mai ha estat gratuïta (o és que els impostos sols serveixen perquè Cospedal haja cobrat més de 200 mil euros anuals).. Uns minuts després vaig pensar que probablement ella va rebre ensenyament privat, té sanitat privada i si va estudiar en un centre públic eren més de 40 alumnes en classe i no es podia atendre a la diversitat, però ella sí va aprofitar el recurs però que molt bé.

Sé que tot és perspectivisme. Però, personalment, crec que no ens podem permetre la quantitat de diners que es deriven del nostre sistema polític. Cal aprimar l’Estat però, no en funcionari ni en serveis públics sinó en la classe o millor dit, casta o màfia política. Sense anar més lluny, en un ajuntament d’un poble de Madrid, el nom del qual no vull recordar s’ha apujat el sou un 40%, mentre que no paga a proveïdors, etc. Això no és exclusiu sols del PP, ja que el PSOE també en té molts, d’exemples. O per què tenim un Senat que no aprova cap llei? Estic fart de sentir que cal reformar-lo perquè tinga funcionalitat, però, per què no l’eliminem sense més. Per què un diputat té privilegis fiscals o treballant menys cobra més pensió o per què tenen tantes compatibilitats de jornal?? O diputats provincials amb sous elevadíssims?O siga molt rentable ser exministre, expresident, exdiputat i tenir un sou milionari en empreses privatitzades com ENDESA, REPSOL, precisament l’empresa !
 privatitzada que hem de defensar perquè puga continuar sent el paradís dels jubilats polítics?

Sincerament no ens ho podem permetre. Els nostres impostos no van als serveis públics sinó a mantenir una classe política que amb els retalls sembla que sols pretén mantenir a tota costa els seus privilegis. És clar que cal racionalitzar la funció pública i el que es fa amb els nostres impostos de manera que una demanda judicial no puga tardar 10 anys a ser resolta o que no es faça cua d’hores o dies per resoldre un tràmit burocràtic o que no es designe un càrrec polític per fer la tasca que està fent ja un funcionari o que hi haja control ni optimització dels recursos que es donen a la sanitat i l’educació pública. Però, els retalls simplement sembla que pretenen estalviar en allò públic però, no  s’intenta la seua racionalització. Se cerca la publicalització d’allò privat com són els col·legis concertats, els hospitals concertats.. De fet, l’augment de ràtios en l’ensenyament públic suposa un estalvi en els concerts educatius? És possible que puntue en els col·legis concer!
 tats ser fill d’exalumnes o no tinguen àrea d’influència, de manera que vagen bàsicament els fills que va rebre una educació privada en el mateix centre que ara és públic? L’augment de ràtio en el públic no hauria de suposar una reducció del concert? Possiblement els que van ara al concertat anirien al mateix centre si fóra privat però estalviaríem diners públics. Tanmateix, vull deixar clar que sóc dels qui pensa que tots paguem impostos i que, per tant, TOTS tenim dret als serveis públics “gratuïts” i de qualitat, independentment de la renda que es tinga.

No ens podem permetre aeroports buits, AVE sense passatgers, terminals que encareixen els preus d’avions, autovies buides, que es retalle fonamentalment en tot menys en l’Església i en la Casa Reial. No ens podem permetre jornals i privilegis de la classe política propis d’èpoques anteriors, molts anteriors (més que del segle passat, de l’època feudal). No ens podem permetre que algú, dirigent i, per tant, un dels caps de l’Administració diga que cal treballar més i prendre menys cafés, ja que d’aquestos n’ix l’estalvi sanitari. No ens podem permetre que es confonga racionalització, bona gestió en retalls. No ens podem permetre que en aquesta situació la casta política no tinga responsabilitat de res sobre el dispendi econòmic de l’època passada com crear universitats per col·locar amics o aeroports per a passejar o estacions d’AVE per a olorar com passa un tren veloç. No ens podem permetre tantes Comunitats Autònomes que no volen ser-ne o que simplement volen els privilegis!
 de les altres. No ens podem permetre eurodiputats que vagen en primera classe en l’avió o dietes als polítics exacerbades No ens podem permetre moltíssimes coses però, tampoc ens podem permetre que allò que no ens podem permetre siga causa d’atur, de rebaixa de serveis públics, que els nostres fills i les nostres filles estiguen condemnades a viure pitjor que nosaltres, que no puguen eixir de casa i que els nostres talents se’n vagen del país. No ens podem permetre que a Espanya es puga governar amb majoria absoluta sense el 50% dels vots o que els dos grans partits polítics espanyols juguen amb la nostra educació, sanitat.

Podem permetre un nombre menor de polítics, uns sindicats que miren als treballadors. Ens podem permetre una educació de qualitat, una disminució del fracàs escolar. Ens podem permetre una sanitat pública de qualitat. Ens podem permetre una bona atenció pública. Ens podem permetre una transparència pública real i no sols una llei. Ens podem permetre una universitat pública, racional però gratuïta. Ens podem permetre copiar Alemanya en allò que té bé i no en allò que té mal. Ens podem permetre prendre cafés. Ens podem permetre somniar en un futur millor. Ens podem permetre protestar i no ser titllar d’antipatriòtic. Ens podem permetre tenir una agricultura, ramaderia pesca, indústria en el nostre país de qualitat i defensar els nostres interessos en el nostre territori. Ens podem permetre pagar impostos per tot això.

Cristòfol Bisquert, 11 de maig del 2012