Correus a la redacció

Divendres 13 d’abril el conseller Felip Puig va inaugurar la nova comissaria de la Policia Local i el Jutjat de Pau de Deltebre. Davant l’anunci de la visita, ciutadans de diversa procedència es citaren a l’esmentada Comissaria per mostrar el seu rebuig frontal a l’actual política de retallades i a la criminalització dels moviments socials entre altres aspectes.

Així, una vintena de persones li donaren la benvinguda als crits de  “Puig Dimissió”.
Simultàniament, diversos agents dels Mossos d’Esquadra ens encerclaren i, amb l’arribada d’uns reforços que pel seu uniforme devien formar part d’alguna unitat especial, se’ns va emplaçar amablement a que ens allunyéssim de la recepció oficial. L’argument que se’ns esgrimia en un primer moment era que no s’havia comunicat la concentració, però al contestar nosaltres que la Constitució emparava com a dret fonamental el dret de reunió pacífica sense necessitat de comunicació prèvia, se’ns van instar igual d’amablement a que ens allunyéssim perquè en aquell moment ja érem més de 20 persones i que si no obeíem procedirien a aixecar acta dels fets.

Després de mostrar la indignació patent per no poder recórrer  pacíficament els nostres carrers, vam fer cas i, fent gal•la en tot moment d’un absolut respecte a l’autoritat, ens vam desplaçar tot i els nostres dubtes respecte la legalitat de la mesura. La sorpresa m’ha vingut avui a l’estudiar el desenvolupament legislatiu de l’article 21 de la Constitució Espanyola. Segons la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió i que, de moment,  encara està vigent, “s’entén per reunió la concurrència concertada i concurrent de més de 20 persones” (article 1) i no de menys. Igualment, l’article 3 estableix que “cap reunió està sotmesa al règim de comunicació prèvia”. No content, he seguit llegint per veure si en aquesta llei trobava l’article que justifiqués l’actuació policial però tampoc. L’article 5 estableix els supòsits en que l’autoritat pot dissoldre les reunions i cap d’ells (reunions il•lícites conforme a les lleis penals, alteracions de l’ordre pú!
 blic o ús  d’uniformes militars) es complien en el nostre acte de protesta.

Per tot l’exposat, crec que de la mateixa manera que els ciutadans hem de complir amb els nostres deures, hem de ser rotunds a l’hora d’exigir el coneixement de les lleis per part d’aquells professionals encarregats de fer-les complir. Sols amb el respecte a les lleis per part de ciutadans i institucions es pot garantir que l’actual estat de dret segueix reunint els requisits per poder ser així considerat.

Jordi Morales, 18 d’abril del 2012