Catalunya, un sol poble

Els dirigents de Podemos, Pablo Iglesias i Xavier Domènech (Comuns), acaben de publicar un article sota el títol “Catalunya, un sol poble”.

Arriben tard. Ressusciten la vella idea  convergent, pujoliana, de la Catalunya de tots, la del “Som sis milions”, la que expressava  que a Catalunya, primer la convivència, transmutada en “catalanisme popular”.

L’Article té algunes derivades interessants, que il·lustren el pensament podemita. Distingeixen entre sobirania popular i nacional, sense la primera, diuen, no pot haver la segona, de la qual cosa es dedueix que o bé poble i nació no coincideixen a Catalunya, i no seríem un sol poble, o hi ha una sobirania anterior (i superior )a la de la nació, la del poble, que no és nació, fonament i antecedent d’aquesta. Confesso que no ho he entès o que el que entenc no goso escriure-ho.

També és interessant apreciar com de l’afirmació que Catalunya té dret a decidir, que és un “demos”, una nació no se’n dedueix pas que l’1-O aquesta nació pugui fer un referèndum convocat pel seu Parlament, amb conseqüències decisives. Per a Podemos, l’1-O només és una “mobilització política”, “una afirmació de dret i sobirania”, però el referèndum de veritat es començarà a treballar a partir del 2 d’octubre, en què hi pugui ser tothom, com si l’1-O no hi pogués ser tothom, com si es barrés el pas a algú.

El problema de Podemos és que hi ha una altra sobirania, la nacional i popular de “veritat”, l’espanyola a la qual s’ha de sotmetre o Catalunya ha de convèncer per poder decidir, negant de fet l’afirmació de ser una nació, un “demos” amb dret a decidir: “…necessita per fer-ho seguir teixint aliances en la batalla per les sobiranies a tot Espanya”. Ras i curt, si a Madrid hi hagués instaurada una democràcia popular comandada per Podemos llavors i només llavors Catalunya seria nació amb dret a decidir. Ara no es pot decidir perquè hi ha el PP.

Bé, llavors tampoc. Ja no caldria que Catalunya decidís el seu futur polític. Hauríem arribat al paradís i qui se’n vol moure, del paradís. El conflicte de sobiranies ja estaria resolt, històricament resolt, dirien.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *