De bretxes n’hi ha moltes. La digital és una de les que més se’n parla. L’econòmica, entre els que tenen més i els que tenen menys. L’educacional, entre els que tenen formació i els que no. La generacional, que n’aplega vàries, pot ser una de les més decisives.
Bretxa, com a separació nítida, per analogia a l’accepció “obertura feta en un mur”, es popularitzà en els primers anys de l’era digital per assenyalar la distància en l’ús de les noves, llavors, tecnologies entre els que les adoptaren, gent jove, i els que no, gent gran, dit simplificadament.
En el referèndum escocès per la independència, els analistes van arribar a afirmar que els escocesos grans van impedir la independència dels joves.
En el 9N2014, malgrat es podia votar des dels 16 anys, la impressió general va ser que les grans havien votat més que no pas els joves.
La separació (bretxa) entre els joves i les urnes és gairebé una constant universal en les democràcies a l’estil occidental. Teresa May pot guanyar avui Corbyn gràcies a aquesta bretxa.
Qui va i qui no va a votar és molt rellevant: els polítics poden caurien la temptació d’afavorir uns, els votants, i no afavorir els altres en definir les polítiques públiques.
De fet, les polítiques conservadores al Regne Unit afavoreixen més els grans que no pas els joves. El partit dels grans avui anirà a votar en pes. El del joves, no és segur.
I de cara al que ha de passar a Catalunya, paga la pena fixar-s’hi i prendre iniciatives.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!