Suposo que un observador estranger, raonablement ben informat del que passa a Espanya, no entendria massa res de la forma de fer de l’Estat en allò que fa referència a Catalunya.
L’observador atent sabria de les reivindicacions catalanes històriques i de l’ampli sentiment catalanista de molts habitants d’aquestes terres.
Entendria que, des de la recuperació de les institucions democràtiques, l’Estat hagués tingut cura de promoure que els catalans poguessin viure com a tals en la seva terra, que poguessin emprar la llengua amb normalitat (el judici de Mas, Ortega i Rigau, s’està fent en castellà), que rebessin les inversions imprescindibles per al seu desenvolupament (el corredor mediterrani no avança), que els seus serveis públics no estiguessin infrafinançats (pregunteu als consellers de Salut els patiments que han tingut i tenen), que l’escola catalana ho pogués ser en llengua i continguts, sense limitacions innecessàries, i així fins a l’infinit.
També, aquest observador il·lustrat entendria que en una situació de conflicte l’Estat se seuria en una taula per parlar-ne i evitar que les tensions pugessin de to. Com a primera provisió, hagués evitat de judicar el president de la Generalitat per demanar als catalans el seu parer, hagués dit el Constitucional el que hagués dit, apressat pels representants del govern l’Estat per dictaminar en contra del que els mateixos qualificaren despectivament com una enquesta amb urnes de cartró.
L’estat ho fia tot als tribunals, que tenen el risc de ser vistos com un instrument al servei d’un estat miop i maldestre, més que no pas uns administradors de justícia, a l’aplicació de la llei i a l’exercici del poder coercitiu, arribat el cas, si el govern català convoca el referèndum , que ho farà.
Un observador imparcial no podria mai entendre com l’Estat ha estat incapaç d’aconseguir ser percebut per molts catalans com el seu Estat, fins al punt d’estar convençuts que se n’han de buscar un altre que el percebin com a propi i actuï com a tal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!