No hi ha dubte que la millor manera de saber si els habitants d’una nació es volen organitzar en forma d’Estat és celebrar un referèndum de pregunta clara i resposta senzilla, dicotòmica: sí o no.
L’anunci del president Puigdemont és, així doncs, impecable i necessari. Un pas decisiu. O caixa o faixa. La foto del president Puigdemont i president Mas relliga molt bé el que han estat i són aquests anys a Catalunya.
Les dificultats per celebrar-lo, el referèndum, des de dins d’un Estat democràtic, internacionalment reconegut com a tal, amb una Constitució escrita, que s’hi oposarà amb totes les seves forces, incapaç d’actuar a la manera de Canadà i el Regne Unit, són immenses.
El 9N ja es va fer i és insuperable en la seva condició de consulta a la ciutadania. Els que no volen saber res, res de res, de la independència no es van acostar a les urnes.
Aquest serà un dels reptes grans: aconseguir que al referèndum hi participi el gruix de la ciutadania. Hi acudiran si tenen el convenciment, com al Quebec i a Escòcia, que va de veres i el resultat és vinculant, genera efectes.
I l’altre repte serà guanyar-lo. Hi ha un any de marge per a convèncer els catalans que tenen dubtes de la bondat i de l’encert d’esdevenir un nou Estat. Caldrà una bona explicació dels pros i contres i clarificar els costos de transició i els beneficis que se n’obtindran.
Finalment, el partit es jugarà en el tauler internacional. No serveix de res proclamar-se Estat si altres estats no reconeixen com a tal. No cal que siguin tots, però sí un nombre suficient i de pes en la comunitat internacional. Aquest front serà decisiu i ja fa uns quants anys que s’hi mouen les peces de la partida decisiva.
No es pot deixar de considerar la hipòtesi que en una situació de conflicte obert amb l’Estat cap on sembla que s’encaminen els esdeveniments, en un moment o altre, abans o després de la convocatòria, els tribunals internacionals haguessin de pronunciar-se sobre el dret dels catalans a celebrar un referèndum acordat amb l’Estat actual. Seria un pas decisiu i, d’obtenir el reconeixement, la partida ja s’hauria guanyat.
I, és evident, els referèndum han de ser convocats però també s’han de celebrar. I els que vam intervenir en el 9N en coneixem la complexitat i la dificultat, quan es fa amb un Estat a sobre que no n’és partidari.
Un altre any intens.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!