Realment, en temps electoral qualsevol fet pot ser emprat en favor o en contra de qui governa. Exemple: les dades de l’atur.
Quan l’atur pujava, els qui governaven, ja fossin socialistes o populars a Espanya, i CiU o el tripartit a Catalunya, eren blasmats per la seva incompetència.
Deixo de banda, el si els governs en una economia moderna i en una societat oberta del món occidental tenen poc o molt paper a jugar en la creació d’ocupació. De fet, algun paper tenen. El cert és que se’ls penjava la llufa de la incompetència.
A Catalunya, l’atur porta una vintena de mesos (gairebé dos anys) que cada mes baixa en relació al mateix mes de l’any anterior.
A l’abril, ha estat el millor mes en creació d’ocupació des que es tenen registres des de mitjan dels anys noranta: 18.600 persones han trobat feina a Catalunya.
Les afiliacions a la Seguretat Social impliquen necessàriament creixement de l’ocupació. A Catalunya, feia dos anys i mig que no s’arribava als 3 milions d’afiliats.
Clar que encara hi ha 550 mil persones registrades sense feina, que la dada és dolorosa i que l’ocupació no és majoritàriament indefinida, però no es pot no reconèixer que a Catalunya la situació de l’atur ha millorat aquests gairebé dos darrers anys passats.
Els qui penjaven abans la llufa de la incompetència als qui governen no per això reparteixen ara guardons de competència als mateixos.
Quan puja l’atur, porco governo; quan baixa l’atur, porco governo. Piove, porco governo, diuen a Itàlia.
Una mica d’equanimitat sempre va bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!