Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
La crisi té moltes cares, en un doble sentit, és polièdrica i afecta moltes persones. No és cert que estigui superada, malgrat que no està en el punt més delicat i que hi ha indicis de millora en molts àmbits, que es correspon amb el lleu i insuficient creixement econòmic que s’està produint.
La crisi ha provocat canvis substancials en la forma de vida de moltes persones. També, encara que no és l’assumpte de l’apunt d’avui, en la política.
Segons l’Observatori Social de la Gent Gran del sindicat CCOO, presentat aquest dimecres a Barcelona, el 21,9% de les llars catalanes se sustenta per una persona que cobra prestació de jubilació, dos punts més que la mitjana espanyola.
Aquest percentatge ha augmentat en 2,5 punts en l’últim any, segons l’estudi esmentat, alhora que el col•lectiu ha vist baixar el seu poder adquisitiu un 19,9% durant la crisi.
En la presentació, es van donar algunes dades més: uns 800.000 els ancians viuen sols a Catalunya; un 74,2% són dones.
Segons l’estudi, a Catalunya hi ha 1.648.000 pensionistes amb una pensió mitjana de 899 euros, amb variacions segons els territoris. A Barcelona és de 930 euros, mentre que a la Lleida és de 753 euros.
Són dades mitjanes, la qual cosa vol dir que hi ha pensions molt per dessota. Com es pot viure amb pensions tant justes? Malviure, si de cas, subsistir, a tot estirar.
Conec de prou a prop el patiment de moltes institucions públiques i privades de Catalunya que tenen cura de protegir les persones i els col•lectius més dèbils i precaritzats.
No m’estranyen, agraeixo i valoro, les paraules del Pontífex Francesc quan a Estrasburg clama contra l’economia no centrada en les persones i denuncia la duresa de cor de l’Europa rica.
La duresa de cor ens afecta a tots i no només a les institucions europees.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!