Coca de recapte

El molt honorable president de la Generalitat, senyor José Montilla, en una entrevista en una televisió de  Lleida, afirma que “el conjunt dels catalans no té per què pagar els errors d’una empresa privada com és Copalme” (dels diaris). Els lectors, cas que n’hi hagi, que no viuen a les terres de Lleida han de saber que Copalme, és una cooperativa d’Almenar, amb secció de crèdit, afectada per concurs de creditors.

Els qui tenien dipòsits en la secció de crèdit, per un valor de 6 milions d’euros, aproximadament, tenen els seus estalvis en risc absolut i no en poden fer ús, la qual cosa ha situat als afectats en una posició molt difícil, molts, en no poder fer front a les seves obligacions econòmiques. Un drama sense pal·liatius.

Els afectats han presentat una demanda contra la Generalitat perquè aporti els diners que ells han perdut en considerar-la responsable subsidiària de la pèrdua dels estalvis en la secció de crèdit de la cooperativa. El Departament d’Economia i Finances té la competència de supervisió de les seccions de crèdit de les cooperatives i els demandants estimen que va incomplir les seves funcions de vigilància diligent en no haver detectat a temps el mal funcionament de la secció, quan no, presumptes mals usos dels diners dipositats, cosa que haurà de ser substanciat, si fos el cas, pels tribunals, els quals s’hauran de pronunciar en tot cas sobre la demanda interposada. Els dipòsits en les seccions de crèdit no estan emparats pel Fons de Garantia.   

D’acord, honorable President, no hem de pagar pels errors d’altri. Només lamento que no apliqui el mateix criteri en tots els casos. ¿Hem de sostenir algunes empreses (que no cal que citi, ni tampoc a quins sectors pertanyen perquè són coneguts) que han fet, presumptament, errors en la seva estratègia o estan en greus dificultats? ¿Hem de pagar informes encomanats (per error, suposo) pel seu govern o els seus consellers de contingut dubtós o quasi nul, segons els diaris expliquen sense que ningú no els contradigui? ¿L’ICF (Institut Català de Finances) no sosté ni avala cap activitat empresarial de difícil futur, que de fer fallida pagarem entre tots? Si alguna de les preguntes anteriors té un sí per resposta, ajudi Copalme, si us plau, perquè no tenen menys drets els afectats. 

Succeeix, però, que Copalme només afecta a uns quants, llargs, centenars, de persones de les terres de Lleida, que no tenen lligams amb cap poderós grup financer o industrial, que no tenen ni força ni possibilitats de complicar-li a vostè, President, la vida de manera greu (pensa que la propaganda ja compensarà el dany) i que una part, petita segurament, del sector pot estar en situació delicada i no convé crear antecedents. La trista veritat. Per això, els errors d’un tercer no els ha de pagar la Generalitat. Ja ha quedat entès. 

Nota 1: Conec alguns afectats de Copalme i sé les greus penúries per les que passen, per això no m’he pogut estar d’escriure aquest post. Els desitjo que se’n surtin, quan abans sigui possible.  

Nota 2, sobre la imatge: Copalme, liquidàmbar i ozocote són noms comuns de l’arbre el nom científic del qual és Liquidambar styraciflua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!