Coca de recapte

Ahir va ser dimecres de cendra, primer dia de quaresma. Els nascuts abans de 1960, i alguns nascuts amb posterioritat, sabem prou bé què significa: és un ritus de dolor i penitència, que duu a la conversió, compartit per catòlics, anglicans i protestants.

Malgrat que els paral·lelismes, com les metàfores, s’han d’emprar amb comptagotes i amb molta cura, m’ha sortit de dins pensar que, ja que ens espera una llarga quaresma de recessió econòmica, podríem, com abans, haver celebrat el dimecres de cendra.

Fem carnestoltes sense pensar en la quaresma. Venim d’un llarg  període de festa i alegria, sense massa fonament. Totes ens ponien. Semblava que mai no s’havia d’acabar, que mai no arribaria la senyora quaresma, amb els dejunis i les abstinències de rigor.

Dit sigui de passada, no n’hi ha poca de gent que viu en la quaresma continuada i que no notarà gaire que ara ho és per a tothom!  O gairebé tothom, que sempre n’hi ha que tenen butlla, però. Tanmateix, poc o molt, o més molt que poc, aquests són dies difícils, molt difícils, i no se’n pot fer ni mica de broma.

Mememto, homo, quia pulvis es, et in pulvis reverteris.  Tal vegada no cal arribar a aquests extrems, però no està de més recordar que res no és per sempre i que està en la naturalesa de l’home acabar essent, altre cop, pols d’estel. Celebrem-ho, com correspon de celebrar, el final de la quaresma.

(Pels qui no varen estudiar llatí, que fa anys va deixar de ser obligatori, la traducció de la frase en llatí és: Recorda, home, que ets pols i en pols et tornaràs)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!