El de Pomar va ser un polígon construït durant el franquisme a la part nord de Badalona, fora del casc urbà. La promotora va ser l’Obra Sindical del Hogar. Posteriorment, i en democràcia, n’assumí la gestió ADIGSA, empresa pública de la Generalitat (…)
El cas és que el barri, amb els anys, ha registrat una notable progressió amb les reformes dels habitatges, i l’urbanització. Tot es manté net i polit.
Socialment, és d’una gran homogeneïtat: proletaris ja jubilats, adults, i joves. És cent per cent de classe obrera. I vot tradicional i arrelat d’esquerres.
Un grup de membres de l’ANC, hi hem instal·lat, dissabte, 28 de desembre de 2014, al matí, a tocar del Mercat, una taula informativa. Objectiu: aconseguir signatures pel referèndum, i repartir material sobre la sobirania.
La recepció ha estat, per part de la majoria de les persones, freda, recelosa. Cap un 30%, si fa no fa, han rebutjat la propaganda. Bona part d’ells manifestant la seva disconformitat amb la fita independentista.
Altres ens han obsequiat, en oferir-los el material, alguna floreta:
. “No lo cojo porque soy español, español, español”.
. “Me parece que le voy a dar una patada a la mesa”.
. “Desgraciaos”.
. “Anda lárgate de aquí, so pavo”.
. “Quiero que me olvideis”.
. “Soy español”.
El gruix del públic eren persones grans que matinaven per anar al mercat. Entre el jovent la recepció era millor –almenys ens agafaven la propaganda.
Val a dir que no hem trobat cap full o material per terra, en aixecar la taula i marxar.
Total de signatures assolides per la convocatòria d’un referèndum: 1 (l’altre dia, al centre de la vila, el carrer de Mar amb la Rambla, foren unes 160).
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Requeriria tota una anàilisi psico-sociològic, els expulsa el franquisme, se’ls utilitza, pateixen l’atur i les retallades com ningú, però ai las, el factor sentimental i ètnic, és fortíssim …