Des de l'Exili

Demà dijous 28 de juny els responsables d’Opel, la filial europea de General Motors, explicaran els detalls per reestructurar l’empresa. La fàbrica d’Opel a Bochum que fa 50 anys que funciona està a la corda fluixa. Aquesta planta que va arribar a tenir 17.000 treballadors els anys 70 i que ara té 3.000, té molts números que sigui tancada definitivament el 2016, malgrat la intensa negociació entre l’empresa nord-americana i el poderós sindicat alemany IGMetal.

La cadena alemanya de drogueria Schlecker ha fet fallida i ha tancat 2.800 botigues a Alemanya fent que 12.000 persones es quedin sense feina. Després de 37 anys d’existència, avui a les 15:00 tancaran la persiana de la darrera botiga de Schlecker.

L’empresa Nokia Siemens Networks s’està reestructurant amb l’acomiadament de 17.000 treballadors , incloent  2.900 a Alemanya.

La llista podria continuar amb més exemples, però crec que aquests tres són prou significatius que la crisi de l’euro també afecta als alemanys.

Però avui escoltant la ràdio alemanya Deutschlandfunk mentre anava a la feina pel matí, he sentit que s’havia fet un acte solidari a la ciutat de Bochum a favor de la continuïtat de la planta d’Opel, entre els que hi havia hi havia parlament d’artistes, intel·lectuals i lògicament de dirigents sindicats. Un dels discursos que he escoltat, no sabria dir si era d’un actor o d’un intel·lectual o d’un sindicalista, m’ha sobtat que critiqués que es destinés milions  d’euros al rescat de països europeus com Grècia i Espanya, mentre no es destinaven ni un euro per impedir el tancament de la planta de Bochum. Sembla que entre els alemanys d’esquerra s’està també introduint idees euro escèptiques i estan a favor de que Alemanya deixi a la sort els països PIGS (Portugal, Itàlia o Irlanda, Grècia i Espanya). Més d’un ja parla de sortir de l’euro i tornar al DM (deutsche mark).

Però  això seria un mal negoci per Alemanya. Tal com ja vaig explicar en un altre article, Alemanya és una país exportador i gràcies a l’euro, durant molts anys ha estat el que més diners ha guanyat amb les exportacions de tot el món, per sobre dels USA, Xina i Japó. Les exportacions representen una tercera part de tots els ingressos nacionals. Tal  com es pot veure en aquest gràfic les exportacions són diversificades però sempre dins de la industria manufacturera, amb especial amb el sector de l’automòbil i l’electrotècnia (color blau i blau clar).

Segons les darreres dades del 2011, el 60% de d’exportacions alemanyes van a països de l’euro, però compte que el 2003 eren més del 70%. És clar que hi ha una reducció de la importància de les exportacions a la zona euro en l’economia alemanya tal com es pot veure en aquest gràfic però després de Xina els països de l’est de la UE (Visegrad) són els que han incrementant la demanda de productes alemanys i compensant en part la caiguda de la demanda dels països meridionals, la resta de la UE i dels USA.

La crisi als països europeus no només afecta al sistema financer alemany que veu perillar el retorn dels crèdits concedits a aquests països que han demanat un rescat, sinó que també afecta el 60% de les exportacions i això es tradueix directament en perdudes de lloc de treball de les seves plantes productives. Això em fa pensar que els Alemanys faran tot el possible per mantenir l’euro a la UE i ajudaran amb el rescat dels PIGS. Com a molt, i com a mal menor acabaran deixant a la seva sort a Grècia, però no Espanya, Portugal, Irlanda o Itàlia. Això podria representar la definitiva mort de la UE i els Alemanys perdrien un mercat de més de 500 milions de persones que els ha permès ser el tercer país més ric del món.

Per cert, el govern alemany de la Merkel, sobretot els seus socis liberals,  en resposta a les peticions dels sindicats i intel·lectuals d’esquerra d’ajuda monetària  a les empreses en fallida, diuen que els diners públics no s’han de gastar per ajudar a les empreses privades, sinó que han de ser per la formació dels treballadors perquè pugin optar a altres llocs de treball. En el cas de Schlecker expliquen que hi ha una oferta de més de 22.000 per ser dependents de comerç i que segur que els treballadors de Schlecker es podran recolocar amb l”ajuda de l’INEM alemanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!