Jaume Renyer

Francesc Abad ha decidit tancar una etapa de la seva trajectòria blocaire amb l’anunci que s’acaben els “Dies de fúria”, un dels meus blocs recomanats. Som amics de fa pocs anys, però les peripècies compartides en el malaurat projecte de Reagrupament Independentista ens han unit en la companyonia del debat, la crítica i la prospectiva sobre el present i el futur de la causa de la independència de Catalunya. Ara plega de moment com a blocaire, però espero que mantingui obert el “Dies de fúria” per remembrar episodis allí descrits quan faci falta. Hores d’ara discrepem en força punts de vista, ell ha donat suport a CIU i jo a Solidaritat, però coincidim en la necessitat de reformular els plantejaments organitzatius que fins ara ha adoptat l’independentisme per poder afrontar amb voluntat de victòria les etapes que han de venir.

Post Scriptum, 2 de desembre del 2015.

Francesc Abad ha redenominat el seu bloc, “Dies de fúria. Dies de glòria”, i el vaig seguint periòdicament atès que aporta constantment interpretacions d’enquestes electorals fetes amb rigor professional, a més de reflexions polítiques amb sentit estratègic i esperit patriòtic, crític i no dogmàtic. Avui, recomano la lectura d’aqueix apuntament sobre Anna Gabriel i la CUP titulat “Digue’m de què parles ?, digue’m de què rius ?”.

Post Scriptum, 23 de setembre del 2018.

L’apunt d’avui de Francesc Abad mereix una menció especial ja que és dels primers a dir públicament allò que hom calla per no criticar el lideratge sectari d’Oriol Junqueras estant com és a la presó i que és a l’origen de l’atzucac que passa hores d’ara l’independentisme: “Guia personal per a la interpretació dels moviments i posicions d’ERC, és a dir, per ajudar a entendre el que no té cap explicació”.

Post Scriptum, 2 d’octubre del 2018.

Recomano la lectura atenta de l’apunt d’avui de Francesc Abad sobre els esdeveniments d’aqueix cap de setmana reivindicatiu del referèndum del primer d’octubre de l’any passat i la interpretació política i des del punt de vista de la seguretat que cal fer-ne.

Post Scriptum, 29 de novembre del 2018.

Avui mateix, Francesc Abad ens ofereix una altra anàlisi rigorosa de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió en dugues tongades: “Entre el ¨tot el peix venut¨ i “el ante todo mucha calma¨ i “Lideratges, assumpció de riscos i satisfacció vital“. I, en tercer lloc, un “Breu apunt sobre el sondeig de l’ICPS: 3 perspectives diferents de la independència“.

Post Scriptum, 22 de desembre del 2018.

Fa sis dies Francesc Abad va escriure una altre apunt d’anàlisis electoral i estratègic de lectura imprescindible: “Retrat sense clarobscurs: només podrem guanyar si compartim diagnòstic sobre el fet i sobre el que cal fer i com fer-ho”.

Post Scriptum, 9 d’abril del 2019.

Fa tres dies, Francesc Abad publicava una altra anàlisi imprescindible sobre l’enquesta del CEO relativa a les eleccions espanyoles del 28 d’abril vinent i abans d’ahir, la segona tongada de la qual cal extreure’n aqueix paràgraf: “O sigui que un 80% estem absolutament en contra de la monarquia, volem una República, ens caguem en totes les institucions que configuren el deep state… però quan et diuen “fotem el camp!” només ho veuen clar entre un 39,7 en la múltiple (estat independent) i un 48% en la d’independència Sí o No.”

És a dir, hi ha una franja substancial de la població que encara acceptaria una proposta d’encaix a una Espanya democràtica a la independència i és un aqueix argument en el que es basa la pretensió d’un altre referèndum que fa ERC. La qüestió és que el poder espanyol té mentalitat integrista i supremacista i no ho farà. Aquí és on falla l’estratègia de Junqueras i companyia, per tant la via unilateral de Junts per Catalunya és la que representa la continuïtat del conflicte i qui ha d’assumir la responsabilitat d’oferir un full de ruta creïble i viable.

Post Scriptum, 12 de maig del 2019.

Avui Francesc Abad ofereix una interpretació conjunta de les “Eleccions europees i municipals BCN del 26 de maig: anàlisi enquestes CEO, CIS, LV i altres”.

Post Scriptum, 12 de maig del 2019.

Ahir, Francesc Abad va oferir una altra anàlisi interpretativa de l’atzucac on es troba l’independentisme mancat de direcció política i estratègia: “Posem el zoom sobre el passat i sobre el futur per analitzar la vergonyeta de pactes locals que estem patint”.

Hi estic d’acord en gairebé tot, llevat de dugues qüestions: encara no hem tocat fons, ja que la follia destructiva de Junqueras i companyia no té aturador, el proper pas serà destruir el Govern de la Generalitat per provocar noves eleccions autonòmiques i pactar amb Comuns i PSC. La segona és una derivada de la primer, no hi haurà reconciliació possible ja que l’estratègia d’ERC és justament fer la divisió irreversible, arrossegant Junts per Catalunya a una dinàmica de renúncies i errors. La cobertura mediàtica favorable i la complicitat del poder espanyol afavorint aqueixa desconstrucció del procés independentista fan que Esquerra resti impune electoralment malgrat totes les seves malvestats.

Post Scriptum, 19 de juliol del 2019.

Francesc Abad ofereix avui una reflexió panoràmica prou descriptiva: “I si parlem clar ? Del que ha passat, del com estem i de com podem estar. Així ho veig.”

Post Scriptum, 20 d’agost del 2019.

Una reflexió complementària de l’anterior és la publicada el proppassat 16 amb el títol: “Com estem (diagnòstic situació) i els que crec són els tres possibles escenaris polítics més immediats”.

Post Scriptum, 21 de març del 2020.

Ahr, Francesc Abad ens va oferir el retrat de la correlació de forces polítiques a Catalunya abans que l’impacte del coronavirus l’alteri substancialment.

Post Scriptum, 26 de setembre del 2021.

L’anàlisi que fa Francesc Abad de l’enquesta d’avui de La Vanguardia deixa al descobert el suport immoderat a ERC, hostilitat a Puigdemont i l’atzucac de l’independentisme.

Post Scriptum, 20 de març del 2022.

Francesc Abad analitza abans d’ahir “l’Enquesta ÒMNIBUS 2022 del CEO: anàlisi d’uns resultats condicionats per errors mostrals, però també pels errors polítics“: “L’evidència de les conseqüències tan negatives que té per a l’independentisme l’estratègia d’ERC d’eixamplament de base i tot el que l’acompanya ja no es pot amagar, ja la veiem tots. I és l’evidència d’uns errors polítics letals per a l’independentisme. I això ho podem veure, per acabar, comparant una mateixa dada en uns anys diferents, i contextualitzant-t’ho.La vegada que a les enquestes CEO el Sí a la independència ha tingut més suport i amb més distància en relació al no fou al BOP del tercer trimestre del 2017, en plena determinació política i social de l’1-O: 48,7% Sí i 43,6% No. Cinc punts de diferència. En aquesta enquesta Òmnibus del CEO 38,8% Sí i 53,3% No”.

Post Scriptum, 6 d’abril del 2023.

Francesc Abad va publicar ahir aqueixa “Anàlisi enquesta BOP del CEO 1r trimestre 2023: dades contundents sobre l’actual escenari polític, que no és cap dels desitjats per ningú excepte PSC”, de la qual val la pena extreure’n aqueixa conclusió: “L’independentisme, en una estabilitat a la baixa cada cop més lluny de la independència. Analitzar els resultats de l’independentisme al BOP del CEO vol dir analitzar moltes coses diferents. La primera que voldria destacar és que situant ERC, Junts i CUP com a les forces polítiques que representen l’independentisme, en totes les seves formulacions i diferències estratègiques, el més clar que projecta el BOP del CEO és una estabilitat a la baixa de les principals formacions, que evidencia, alhora, la seva solidesa i el col·lapse de les estratègies que ens han dut fins aquí”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!