Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 d'abril de 2017
1 comentari

L’Ajuntament de Barcelona altaveu de l’antisionisme

El proppassat 19 d’aqueix mes d’abril la Comissió de Presidència va aprovar una declaració contra “l’ocupació israeliana” de Palestina en un acte més de la campanya permanent de deslegitimació d’Israel, (recordem els precedents actes de suport a les “flotilles de la llibertat” rumb a Gaza, entre d’altres).

El redactat és d’un simplisme i una fatxenderia pròpia dels antisionistes nostrats i impròpia d’uns electes que haurien de representar el cap i casal d’una nació que vol ésser lliure i pròspera. En comptes d’aprendre d’Israel, prefereixen emmirallar-se en la causa palestina, una impostura històrica i un projecte fallit que només existeix pel suport dels diversos totalitarismes que volen destruir Israel.

Dissortadament, la proposta ha estat aprovada no solsament pels Comuns, sinó per la CUP, PSC i ERC, amb la vergonyosa abstenció del PDeCat i el vot en contra de PP i Ciudadanos. La causa del poble jueu només l’han defensat en aqueix cas els grups espanyolistes, mentre que els presumptament sobiranistes abracen la de l’islamisme que nega la llibertat dels pobles, essent el palestinisme només una coartada destinada a cercar la complicitat del progressisme benpensant occidental. Els mitjans de comunicació nostrats, acreditadament sectaris contra Israel, com per exemple l’Ara, han aplaudit la decisió.

Dissortadament també, cap de les comunitats jueves catalanes ni les associacions d’amics d’Israel ha fet cap pas efectiu per impugnar aqueix insult als valors democràtics i al dret d’autodeterminació del poble jueu i ha hagut de ser l’associació espanyola ACOM la que porti el cas davant la justícia.

Ada Colau és congruent amb els seus referents ideològics (anticapitalisme, antisionisme i contraindependentisme) i ha aconseguit projectar al món una Barcelona hostil a Israel, quan la majoria d’israelians i el mateix govern de Jerusalem observen amb simpatia la causa nacional catalana. Òbviament, els mitjans israelians s’han fet ressò de l’acord adoptat i les conseqüències es veuran amb el pas del temps. De moment, però, Colau ha prestat un nou servei a Espanya i les fal·làcies dels seus suports ideològics, sense que l’acord municipal adoptat tingui cap efecte pràctic ni aporti res a la projecció internacional de Barcelona.

Post Scriptum, 26 d’abril del 2017.

Segons informa l’ACAI, l’Ajuntament de Barcelona ha comunicat als organitzadors del Seminari sobre l’ensenyament de l’Holocaust, que se celebra des de fa cinc anys amb la col·laboració municipal, que no comptaran més amb el seu suport.

Post Scriptum, 11 de maig del 2017.

Dugues entitats jueves, B’nai B’rith i LICRA Catalunya han presentat denúncia davant l’Audiencia Nacional per tal d’evitar la consumació d’un acte infame de propaganda de l’odi contra Israel amb suport municipal comés el convit a la terrorista palestina Leila Khaled a participar en un acte literari a Barcelona.

Post Scriptum, 6 de novembre del 2018.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet seva la petició de la CUP per tal que no cedeixi les instal·lacions municipals per un partit de la selecció israeliana de waterpolo, i ha estat el Govern de la Generalitat qui ha reaccionat oferint les piscines del CAR de Sant Cugat per superar el boicot dels antisionistes nostrats. La competició entre Espanya i Israel s’haurà de jugar, però, a porta tancada per les amenaces de boicot que -en ple procés independentista- van contra Israel, no pas contra Espanya i a favor de Palestina que dóna suport a la unitat d’Espanya. Tot un despropòsit estratègic i estèril que només contribueix a dificultar la projecció de Catalunya com a projecte de llibertat per mor de l’acció dels còmplices del totalitarisme islàmic. Avui The Times of Israel ja es fa ressò de l’èxit dels BDS.

Post Scriptum, 25 d’abril del 2023.

El decret d’Ada Colau suspenent l’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv ha fet del cap i casal de Catalunya el cau de l’antisionisme en detriment dels interessos nacionals del nostre país.

  1. Tinc molts dubtes que una Catalunya independent aporti més llibertat que no pas Espanya. Ho dic pel taranna dels que volen manar (tots una panda de totalitaris infectats pel virus del jesuitisme).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!