L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha promogut l’activitat lúdica prevista pel dia d’avui anomenada Tel Aviv sur Seine consistent en reproduir l’ambient de la platja de la costanera ciutat israeliana als molls de la capital francesa en el marc del programa estival que duu per nom París Plages que cada estiu és dedicat a una ciutat agermanada.
Immediatament d’ésser coneguda la iniciativa, l’àmplia gama de col·lectius que militen a la judeofòbia francesa encapçalats pels pro-palestins i els boicotejadors d’Israel s’han mobilitzat per mirar d’espatllar la jornada contra-programant una rèplica d’allò que imaginen és Gaza Plage. Malgrat tot, la diada ha estat un èxit de participació i un acte d’afirmació de la comunitat jueva amenaçada permanentment pels gihadistes que niuen a la societat francesa (contra els quals no es mobilitzen pas els antisionistes).
Una jornada d’intercanvi i normalitat amb Tel Aviv és impossible a Barcelona, no solament pel fet que l’alcaldessa actual i el seu equip (Jaume Asens i companyia) són actius boicotejadors de tot allò que tingui a veure amb Israel, menyspreant la importància del turisme jueu i el pes qualitatiu de la comunitat local, sinó per l’àmplia majoria antisionista entre la classe política catalana, inclosa la que s’autodenomina independentista.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2015.
El contrast entre la joia de viure dels jueus i amics d’Israel i la dialèctica de l’odi emprada pels antisionistes i la majoria de mitjans de comunicació francesos queda patent en aqueix reportatge de Le Monde Juif datat l’endemà de la participació d’onze mil persones a les activitats de Tel Aviv sur Seine. Per altra banda, són molt interessants les reflexions del jurista francès Oudy Bloch publicades al seu bloc a The Times of Israel ahir titulades, “Tel Aviv sur Seine, le jour d’après: tristesse et consternation” fent balanç dels esdeveniments que han envoltat la jornada.
Post Scriptum, 12 d’abril del 2022.
Avui fa 113 anys es va fundar Tel Aviv, una ciutat enlluernadora, que no podran mai aturar els jihadistes que assessinen jueus pels seus carrers enmig de la indiferència europea. The Times of Israel publica aqueixa nota significativa: “Bennett, Barlev visit as Tel Aviv bar hit in deadly terror attack reopens. Just 4 days after attack, 100 people attend reopening filled with music and drink as patrons vow terror won’t win; PM: ‘We will not let them, our enemies, stop our lives’.
Post Scriptum, 30 de novembre del 2022.
Mentre Ada Colau promou l’apartheid contra Israel al cap i casal de Catalunya avui i demà “25 maires du monde, dont le maire de New York, se réunissent à Athènes pour un sommet sur l’antisémitisme”.
Post Scriptum, 11 de febrer del 2023.
Ada Colau, per decret d’alcaldia, ha suspès l’agermanament amb Tel Aviv en pro del palestinisme mític que amara el progressisme abstracte i banal hegemònic al nostre país. El despropòsit és la continuació del perpetrat pel Parlament de Catalunya declarant Israel estat-apartheid, però aqueix cop el PSC no hi ha donat suport, com tampoc a gosat ningú fer el mateix a les Corts espanyoles, simplement deixen fer el ridícul a les institucions catalanes. Mentrestant Madrid s’afanya a agermanar-se amb Tel Aviv cercant ocupar el lloc que històricament ha tingut Barcelona en l’estima dels jueus israelians. Aqueixes qüestions han passat desapercebudes a Vicent Partal que analitza el gest d’Ada Colau des d’una visió de la causa palestina que ignora el rol determinant de l’islamisme antisemita i culpabilitza exclusivament Israel (hauria llegir el darrer llibre de Georges Bensoussan sobre els orígens del conflicte àrab-israelià).
Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.
Ahir, a Vilaweb: “El ple de Barcelona vota contra la decisió de Colau de suspendre les relacions amb Israel”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!