Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de setembre de 2016
0 comentaris

Llibres (CLXXXV)

“Les Berbères. Memoire et Identité”, Gabriel Camps, Actes Sud, Arles, 2007.

Actes Sud ha reeditat aqueix llibre aparegut per primer cop l’any 1980 a càrrec d’una editorial ja desapareguda fent-ne nova difusió conjuntament amb dugues altres, una algeriana i una altra de tunisiana, cobrint així bona part del món amazic.

L’autor fou un “pied-noir” d’origen català, Gabriel Camps, (1927-2002), arqueòleg i historiador, assagista interdisciplinar, apassionat del món berber, que escrigué aqueixa obra divulgativa cabdal per a la conscienciació nacional d’aqueix poble autòcton nord-africà diseminat des d’Egipte a l’Atlàntic. L’autor del pròleg és el lingüísta cabil Salem Chaker, que fou vice-president de l’INALCO a París i deixeble de Camps a qui vaig tenir ocasió de conèixer breument fa molts anys arran d’un viatge amb Josep-Lluís Carod-Rovira al congrès del PRG i de qui he seguit tant com he pogut la seva contribució la renaixança amazic.

L’autor constata com l’arabització de la majoria de les poblacions amazics no ha estat un fenomen d’aculturalització total, ja que subsisteix la llengua, el costum, les expressions artístiques i una mentalitat anterior a l’arribada de l’islam. Fins i tot en el medi rural les formes de religiositat popular han perviscut adaptades a l’ortodòxia musulmana, donant-se el cas extraordinari al segle VIII del sorgiment d’un cabdill de la tribu dels Berghawata, anomenat Salih, que gosà crear un islam propi dels berbers redactant un Corà en llengua amazic, una heretgia que pervisqué durant res segles (pàgina 253).

Una de les reflexions més interessants d’entre les moltes que suggereix aqueix llibre, destaco la idea de la pervivència d’un poder amazic sense estat de base rural que arriba fins als nostres dies: “Il n’y a pas un type de société berbère, mais, parmi les nombreuses formes politiques que les Berbères connaissent ou on connues au cours des siècles, la plus caractéristique, et la plus répandue chez les s´dentaires, est une sorte de république villageoise” (pàgina 297).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!