Avui s’escau el seixanta-tresè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, el 6 del mes de Iar de l’any 5771 segons el calendari hebreu, els israelians celebren el dia de la independència -Iom Haatzmaut-, una data que suggereix algunes reflexions d’actualitat.
La primera, l’Estat d’Israel floreix en tots els camps, des de l’econòmic al científic passant pel cultural i arribant a l’esportiu, i això malgrat les condicions adverses que ha d’afrontar al seu entorn. El contrast amb la crisi dels estats àrabs veïns, la majoria immersos en conflictes interns dels quals encara no se sap si en sortirà un canvi democràtic o una involució cap al totalitarisme islàmic, no pot ésser més evident. L’Estat d’Israel s’enrobusteix a mesura que passa el temps, però alhora també augmenten les adversitats a les quals s’ha de confrontar. Per exemple, el règim sirià amenaça amb desestabilitzar Israel (mitjançant Hamas i Hizbul·lah) si el clan dels Assad no assegura el seu poder a Damasc. Les revoltes populars contra els règims autocràtics si no desemboquen en processos de democratització poden ser desviades contra l’única democràcia de l’Orient Pròxim. La manca de capacitat efectiva de les Nacions Unides per garantir la pau entre els estats de la regió, la dubitativa actuació dels USA i l’agressivitat del terrorisme gihadista poden involucrar Israel en nous conflictes. En tot cas, els invents espanyols –l’aliança de civilitzacions– i francès –la Unió per a la Mediterrània– per influir en els esdeveniments del Pròxim Orient s’han demostrat inservibles per decantar cap a processos de resolució pacífica els diversos conflictes en curs.
La segona, tot fa preveure que a l’assemblea general de les Nacions Unides prevista pel proper mes de setembre l’ANP, amb el suport dels estats musulmans i de la República Francesa intentaran l’admissió de l’Estat de Palestina sense que aquest reconegui l’Estat d’Israel ni hi vulgui acordar un tractat de pau. Els enemics d’Israel miraran d’esmenar d’aquesta manera l’acord de l’ONU de l’any 1947 creant dos estats, convertint el reconeixement unilateral de l’Estat de Palestina en un plebiscit mundial contra l’estat hebreu. Aquestes conductes poden obrir la porta a noves agressions contra el poble jueu, aquesta vegada amb l’aparent cobertura del dret internacional, com no es cansen d’adduir els antisionistes europeus que promouen les campanyes de boicot, desinversió i sanció contra Israel.
En tercer lloc, a Catalunya ha arribat l’eco de l’èxit editorial del pamflet escrit per Stéphan Hessel “Indigneu-vos“, dirigit essencialment contra Israel. La seva argumentació contrasta amb el manifest signat per un grup de polítics i intel·lectuals francesos qualificant el boicot a Israel com una arma indigna. Segons l’informe sobre l’antisemitisme a l’Estat espanyol, la judeofòbia arriba als nivells més alts a escala europea fruit de la barreja d’integrisme espanyol i progressisme banal. No hi ha dades específicament referides a Catalunya però la presència evident d’un alt grau d’antisionisme entre nosaltres és un símptoma d’espanyolització. Com a dada positiva cal assenyalar el manifest Galeuscat Israel, signat per nacionalistes bascos, catalans i gallecs en favor del dret d’autodeterminació i el dret d’Israel a viure en pau i llibertat.
Post Scriptum, 16 de maig del 2011.
El règim sirià aprofita la “Nakbà” palestina per obrir hostilitats contra Israel per tal de desviar les tensions internes i la pressió internacional tal i com avançava en aquest apunt i confirma aquest article del diari libanès L’Orient-Le Jour.
Post Scriptum, 2 de maig del 2017.
Enguany s’escau avui el seixanta novè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, una data escollida per Hamàs a l’hora de presentar la revisió de la seva carta fundacional edulcorada en els termes que ressenya encertadament Saül Emergui en aqueixa crònica pel diari espanyol El Mundo (quin contrast amb la divulgació acrítica de l’esdeveniment que ha fet TV3).
Post Scriptum, 6 de maig del 2022.
Avui s’escau enguany el 74è aniverari de l’estat d’Israel, aqueixa entrevista del president Isaac Herzog a The Times of Israel “nous invite à nous unifier et dialoguer avec la région, salue les réussites des Israéliens «enthousiastes » et prône l’unité juive dans le monde, prédisant un nouvel essor de l’antisémitisme”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estem segurs que continuareu amb la matraca pro-sionista i malgrat això, tenim la certesa que no confondreu incauts. Ja podeu revolcar-vos-hi al llot inmund de l’ull per ull, la bala contra la pedra i l’execució sumaríssima de l’adversari. El poble jueu és una cosa i l’Estat d’Israel n’és ben bé una altra de sagnant i diferent. Què no ho voleu admetre? no passa res! ells solets s’han desacreditat davant del món i sabem que ho continuaran fent. I tot i aquest tsunami d’arrogància i prepotència que floreix en tots el camps i al cul mateix de l’Estat Israelià ordit per cristians sense escrupols, ho heu de saber, n’enlluerna a ben pocs, cada dia a menys. Ara i sempre serà més encisadora la ma inocent que reclama amb fermesa el que li pertoca que no la soberga polida i lluent que l’esclafa sense pietat, l’escup i trepitja amb recança. Perdoneu, però algú ho havia de dir!