Ahir, a la Convenció Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència, Isabel-Clara Simó Monllor (Alcoi, 4 d’abril del 1943) va fer el parlament que més em va agradar.
Potser es pot trobar al facebook o en algun enllaç de Solidaritat, però caldria difondre’l arreu per la seva clarividència argumental i coneixement de la psicologia política autòctona. Parlava dels enemics de la independència (espanyols, autòctons assimilats i catalanistes llepafils) i les diverses etapes del seu comportament a mesura que l’independentisme avança realment. Sóc incapaç de reproduir amb encert allò que ella va dir magistralment, per això demano que es difonguin les seves paraules lúcides, divertides i amarades de patriotisme de veritat (no apte per a impostors sense dignitat).
Post Scriptum, 6 de març del 2017.
Comparteixo l’esperançada actitud crítica d’Isabel-Clara Simó en aqueixa entrevista a Vilaweb d’ahir: “No estic convençuda del procés, no estic convençuda dels mitjans, no estic convençuda del resultat“, però està convençuda de la llibertat del nostre poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!