Aquesta és la segona col·laboració a http://www.e-criteri.cat el portal que promou l’anàlisi autocentrat de la realitat nacional catalana.
Per multiculturalitat s’entén la presència en una mateixa societat de grups amb diferents codis culturals derivats de diferències ètniques, lingüístiques, religioses o nacionals. La multiculturalitat en principi és un fet social fruit dels desplaçaments de població haguts a finals del segle passat, no és una meta a atènyer o un estat idíl·lic a preservar. És un punt de partida inevitable per a la presa en consideració dels factors en potencial conflicte en una societat determinada i les seves possibles solucions. En canvi la interculturalitat és una resposta política a la multiculturalitat contraposada a l’assimilació o a la segregació.
La comunitat nacional catalana està sotmesa a un ordre dominant espanyol que malda per desarticular-nos com a subjecte col·lectiu i malgrat l’agudització evident d’aquesta dominació no hi ha conflicte sinó un acatament majoritari d’aquesta situació. Un dels factors que explica la persistència d’aquesta anomalia és la utilització del multiculturalisme de la societat catalana actual com a argument de difuminació de les relacions de dominació entre espanyolisme i catalanitat,i qui principalment ha divulgat aquesta tesi ha estat l’esquerra antisobiranista. Els intel·lectuals orgànics de l’esquerra d’obediència estatal han defugit tota acció política contrària al procés d’aculturació i alienació nacional a que estem sotmesos els catalans. L’espanyolisme confia la seva hegemonia als mecanismes normatius derivats del poder estatal, la catalanitat només pot confiar en la seva capacitat creativa i integradora per bastir una cultura catalana majoritària en els termes que Joan Fuster va proposar fa gairebé trenta anys.
Diversos intel·lectuals catalans (per exemple, Salvador Cardús) han fet la crítica al multiculturalisme autòcton, i alguns polítics (per exemple, Joan Puigcercós) s’hi han declarat contraris especialment en relació a les pretensions de sectors de la comunitat islàmica establerta al nostre país que tendeix a mantenir uns valors antagònics amb els fins ara majoritaris entre la població catalana. Les respostes al multiculturalisme han de ser necessàriament polítiques i divergents segons provinguin del punt de vista de l’espanyolisme hegemònic o del catalanisme emergent.
Post Scriptum, 17 de setembre del 2018.
Matthieu Bock-Côté, sociòleg quebequès, va publicar a la revista Controverses, número 1, març del 2006, un interessant article sobre la gènesi del multiculturalisme a la política contemporània occidental: “Penser à l’abri du pluralisme“. Posteriorment ha desenvolupat el seu pensament a l’assaig “Le Multiculturalisme comme religion politique (Éditions du Cerf, 2016). El proppassat 26 de juny d’enguany va ser entrevistat per Le Figaro: “Le politiquement correct se radicalise au rythme où la société diversitaire se décompose”.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2020.
Punyent reflexió de la filòsofa i historiadora francesa Nathalie Krikorian-Duronsoy, avui a Le Figaro: «La légitimation du communautarisme n’est devenue possible qu’en idéalisant ce qu’est une société multiculturelle».
Post Scriptum, 2 de març del 2023.
Júlia Bacardit, a Vilaweb el proppassat 22 de febrer: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!