En diverses ciutats europees s’estan fent actes de protesta denunciant l’agressió de Rússia contra Geòrgia, ben altrament a casa nostra poques veus s’alcen en aquest sentit.
El pacifisme autòcton de Xirinacs que va protagonitzar en el passat campanyes com Silenci per la Pau o Jo també em planto, no té continuïtat en moviments com el No a la guerra que va omplir els carrers de Barcelona arran de l’atac dels USA al règim de Sadam Hussein. El pacifisme banal, pretesament cosmopolita, furibundament antiamericà i judeòfob sí que obté ressò mediàtic entre el progressisme anacional hegemònic a Catalunya.
Per això conflictes com el de Txetxènia, l’ocupació del Tibet o el genocidi del Darfour no encaixen amb les seves prioritats. La Rússia de Putin i la Xina postmaoista es beneficien encara de la complicitat dels que des d’Occident estant continuen pensant que alguna cosa de socialistes deuen tenir aquests règims.
Entre moltes altres mancances, es troba a faltar en el trellat d’entitats cíviques del nostre país un moviment nacionalment autocentrat que treballi per la pau i la llibertat dels pobles. Que admeti que la gran majoria de conflictes bèl·lics contemporanis es donen entre estats i les minories nacionals no reconegudes al seu si. Que sintonitzi amb els valors democràtics propis de la civilització occidental, la sola que pot admetre al seu si la catalanitat. Falten intel·lectuals preclars com André Glucksmann i Bernard-Henri Lévy que, ja el 2 d’abril d’enguany, publicaven un article a Le Monde (“Accueillez l’Ukraine et la Geórgie”) adreçat a Angela Merkel i Nicolas Sarkozy demanant-los-hi que admetessin, sense dilacions, aquests dos estats a l’OTAN.
Post Scriptum, 21 de desembre del 2008.
Le Monde ha publicat el 25 d’octubre que “Moscou préparait la guerre en Géorgie depuis 2004, selon un ex-conseiller de M. Poutine”, i el 5 de desembre un article de Mikheïl Saakachvili, “Mes questions sur la guerre”, en el qual el president de Geòrgia explica el caràcter premeditat de l’agressió russa.
Post Scriptum, 19 d’agost del 2022.
El silenci dels pacifistes nostrats davant l’agressió de Rússia contra Ucraïna deixa al descobert la impostura dels seus valors morals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc que tens contra Rússia o Xina si parles des d’Europa occidental. Si veus malament que ja no tinguen res de socialistes, hauries d’estar molt ocupat denunciant els casos dels nostres Estats, ja siga Espanya o França o qualsevol de la UE, que molt més a prop els tens. Parles com un titella de l’imperialisme otànic, que es queixa de la manca de socialisme en països llunyans fent-li el joc a l’imperialisme local i a l’americà.
Tens molta barra al parlar de “l’atac del USA al regim de Saddam Hussein”. No, bonic, no. Això s’anomena Ocupació d’Iraq, robatori dels seus recursos i massacre de la seua població, com ho reflexen els milers i milers de morts arran de l’ocupació. Saddam era l’excusa per a créduls innocents com tu.
I fa pena llegir que la civilització occidental és l’única que pot admetre al seu si la catalanitat, quan és aquesta “civilització” capitalista la que ha volgut esborrar qualsevol tret de catalanitat.
Veig que molta gent que es diu d’esquerres fa servir el prisma de l’amo per a veure el món i parla per ell. Els mateixos que es creuen tot el que diuen els mass media capitalistes sobre l’OTAN i el seu domini i ocupació (en el teu llenguatge “la seua ajuda i democratització”) són els que al nostre país es creuen les immundícies que solten els mitjans sociovergents sobre Esquerra i l’independentisme i acaben fent autèntiques callanades a 3 bandes per fer fora Vendrell.
No m’estranya que quedares l’últim.
Benvolgut Jaume:
Crec que ens trobem davant d´un cas clar de doble raser. Per a molts pacifistes només cal sortir a manifestar-se quan un dels actors d´un conflicte és Israel o els EEUU. Sino és així i els actors són uns altres doncs em dóna la sensació de que no cal sortir als carrers i movilitzar-se.
Davant del conflicte del Caucas, amb possibles pràctiques de neteja ètnica comesos per totes dues parts, amb més de dos mil morts durant la primera setmana de conflicte i amb una previsible escal.lada bèl.lica a la regió, doncs el Caucas és un polvorí, crec que valia la pena també manifestar-se en pro-de la pau. Salutacions!
Em sembla decebedor que no parlis dels osetas i abjasis els quals han estat a punt de patir una terrible neteja etnica.Pel que esveu per tu hi ha dues classes de nacions oprimides Kosovo i altres la independencia dels quals beneficia als imperialistes occidentals i les altres que com no beneficien als interesos dels EEUU no poden ser independents o unir-se a un altre estat si així ho volen.Els arguments de Georgia son els de Serbia respecte a Kosovo. que passa que com Georgia es aliada d’Occident pot massacrar a les seves nacions minoritzades.Un concepte de nacionalisme com el georgià no pot ser un exemple per a cas nostra ,només diré i per acabar que Georgia és independent des del 1991 i les seves condicions socials i econòmiques son desastroses i els seus dirigents es dediquen a fomentar el nacionalisme més extremat i les guerres exteriors per mantenir-se en el poder com feia la Serbia de Milosevic. espantapensar que proposes això per la nostra nac ió,obre els ulls si Kosovo és independent perque no Osetia.
Qui va llançar l’exercit contra la població civil fou el govern georgià, això després de declarar un estat d’excepció i causar centenars de ferits. No, no potser l’opció de cap govern democràtic actuar així. Detencions d’opositors i acusacions de traïció per col.laborar amb l’enemic, Russia en aquest cas, quan els mateixos opositors han fet callar el ministre rus d’afers exteriors en deixar dit que tindrien llur suport. No hauries d’haver oblidat que d’ençà l’accés al poder d’en Mijaíl Saakashvili l’any 2003, ha estat obsessionat amb els territoris que mai no han reconegut l’autoritat de Tiflis, això i entaforar el país en l’OTAN pete qui pete.
NO, jo no vull ser un pacifista banal i tot i ser cosmopolita, també soc nacionalment conscient en el territori on resulta més difícil ser-ho, compromès amb el meu poble allà on més ofès resulta estar, Les terres del sud d’Alacant. Cadascú és lliure de triar, ho millor dit, ho hauria d’ésser. És només així que s’estalviaríem conflictes com l’actual de Geòrgia. Sempre hi ha el mateix resultat quan les coses volen fer-se per collons. I més val aprendre-ho quan més aviat millor, les persones tenen drets i aquests drets han de prevaldre per damunt de qualsevol entitat administrativa, Geòrgia inclosa. Res més a dir.
Llegint els comentaris de més avall, veig que hi ha molta gent congelada. Home! portser no tant com la mòmia de Lenin, pero deu-n’hi-dó. Hi llegeixo un puzzle de confusió i no els hi aniria malament un mínim de història i de memòria inmediata.
Resumeixo: A Rusia (La Gran Rusia, a l’Imperi Rus o a l’ex-Unió soviètica – segons les versions-) hi mana una autocràcia. La democràcia – la que coneixem – es un simulacre afavorit per l’introducció del consumisme salvatge (com a Xina) i es consequència de una concepció salvatge del capitalisme (es curiós que els que s’autoanomenen “socialistes” no tinguin ni puta idea de la història del règim econòmic i social de Rusia – ex-patria del socialisme – perque la seva memòria es va congelar un octubre de principis del secle passat). Primer va ser el capitalisme d’Estat d’estil “socialista”, ara es la concepció salvatge del capitalisme tapissat per l’alfombre dels Grans Magatzems. Unes formoses experiències (sempre “radicals”) amb un alt cost humà i ecològic com s’addiu a uns règims que parteixen, no de l’autonomia dels individus, sino del la seva sumissió i del despreci al poble.
Després de la caiguda de la ficció “socialista”, molts pobles vinculen i vinculàven la seva llibertat en participar a la seva manera, de la realitat imperant. En un primer moment es van establir sobiranies limitades que com a mínim, visualitzàven pels seus pobles, la seva existpencia. Reorganitzada l’autocràcia, torna a entrar de ple en la utilització de pobles sencers pels seus objectius estratègics. No soc ingenu pensant que d’altres no ho fan, pero si més no, tenen més “filtres”, qüestió mai reconeguda ni debatuda pels que estan de fa anys, en el congelador.
Georgia ha volgut anar massa lluny en la seva independència (en política internacional i econòmica, pròpies), i l’Imperi Rus es veu amenaçat. Al mateix temps la Rusia eterna (que únicament es imperial) es veu amenaçada (militarment?) en el seu monopoli energètic (que l’hi va permetre condicionar tota la política Europea i l’evolució autònoma de Ucraïna). Perque no utilitzar Osetia del sud ( la del Nord es veu que forma part de la Gran Patria Rusa) per “castigar” Georgia ?. Dons bé, això es el que va fer Milosevic davant les autodeterminacions de les Repúbliques: utilitzar,armar i esperonar minories nacionals o pobles, per impedir polítiques independents. Ni tant sols ho fa, apel.lant al dret a l’autodeterminació dels osetis, ni exigint per via diplomàtica els seus drets, sino utilitzant-los com a carn de canó bo i establint governs titelles, com a Txetxenia. Dieu-me sino, quin es el programa d’autodeterminació pels osetis, fora de ser com els osetis del nord: Rusos.
Es penós que per prejudicis ideològics, encara hi ha gent que no ha sortit del congelador. Jaume: compareixo a grans trets la teva anàlisi.
… en tots aquests casos l’estat invasor justifica la seua acció en base a la suposada persecusió lingüística, cultural, religiosa, social, etc., que pateixen els seus con-nacionals en aquests territoris.
Vés per on què de manera reiterada hi ha qui manté a Espanya, dia si dia també, aquest discurs.