Jaume Renyer

Dos mesos d’ençà de l’agressió russa contra Ucraïna: el govern espanyol guanya punts als ulls d’Europa i els EUA posant-se al costat del govern ucraïnès (quan, si calgués, faria amb Catalunya el mateix que fa Rússia), mentre l’independentisme català se n’inhibeix, (quan hauria d’estar al costat del poble ucraïnès que lluita per la seva llibertat). Cap col·lectiu independentista fa una anàlisi de la guerra de Rússia contra Ucraïna denunciant el fet que ha situat el principi de la preservació de la integritat dels estats front a una agressió exterior per davant del dret d’autodeterminació com a solució democràtica als conflictes nacionals. Tampoc es diu des de Catalunya que els estats totalitaris (Xina, Rússia, Turquia, Iran) s’emparen en l’integrisme d’estat per exercir diverses formes d’opressió nacional sobre les minories compreses dins els seus límits territorials tot plantejant un xoc civilitzacional amb les societats obertes de tall occidental. La causa de Catalunya no té cap possibilitat si els primers imposen la seva hegemonia global via militar, per això i sobretot per lleialtat als valors essencials de la catalanitat, l’independentisme català no pot especular en el xoc de civilitzacions en curs, ni inhibir-se rere un pacifisme estèril, insolidari i contraproduent per a la causa nacional catalana.

Hauria de fer vergonya, però, ahir, a Barcelona, la comunitat ucraïnesa es va manifestar en solitari, sense cap suport polític català, demanant armes per poder defensar-se, mentre que el nostrat pacifisme arbitrari i banal ho ha fet contra l’OTAN. Ho explica El Nacional.cat: “El suport a Ucraïna acaba a Barcelona amb dues manifestacions separades. Les divergències sobre l’enviament d’armes ha provocat que la comunitat ucraïnesa no s’hagi sumat amb l’altra manifestació.” Mentre que Vilaweb es posiciona: “Manifestació a Barcelona contra la guerra i l’OTAN. La plataforma Aturem la Guerra mobilitza quatre-centes persones per demanar pau a Ucraïna i l’acollida dels refugiats sense distinció d’origen”. La desorientació política del nostre país és el resultat de dècades d’hegemonia ideològica del progressisme d’arrels totalitàries, en base al qual s’ha demostrat és impossible bastir un projecte independentista, però ni tan sols un de democràtic i nacionalment autocentrat en la supervivència de la nació catalana. Hom prioritza el dogmes abstractes (antiamericanisme, antisionisme, palestinisme, antioccidentalisme) a la realitat de la lluita per la llibertat de les persones i els pobles. Així es nega el suport a la lluita del poble ucraïnès, la victòria del qual és l’esperança d’Europa. Els partits nostrats (ERC, Junts i CUP) que són incapaços de sostenir el conflicte amb l’estat espanyol, també ho són per posicionar-se al costat d’un poble que lluita realment per la seva supervivència.

Post Scriptum, 1 de maig del 2022.

Segons informa Vilaweb, ahir centenars de persones es van manifestar a Palma contra la guerra a Ucraïna, sota el lema “No al genocidi per part de l’agressor rus”. Em sembla que és la primera que es fa al nostre país, amb participació autòctona, i amb un lema tan clar i català.

Avui, a Tarragona, la concentració dominical que des de fa dos mesos manté la comunitat ucraïnesa ha aplegat dues centes persones, d’entre les quals només un grapat de catalans. Jo he desplegat l’estelada que porto a la butxaca en aqueixes ocasions. Els parlaments han estat emotius, en ucraïnès i castellà, (per cert, el que ha estat dedicat a reivindicar la seva llengua i titllar el rus de llengua dels ocupants l’haurien d’haver escoltat els bilingüistes nostrats que acaten el 25 % de castellà i el que calgui). Un dels cartells era en català “Corredor ver per a Mariúpol”, sostingut per uns adolescents. Els cants patriòtics han estat especialment emotius, genoll a terra, enmig de plors de ràbia continguda. Els missatges de confiança en la victòria d’Ucraïna, que ho és també dels pobles lliures d’Europa, han estat constants i expressats amb determinació (quina diferència amb el cinisme i la impostura dels politicastres nostrats). En acabar, un home que era al meu costat m’ha lliurat la bandera ucraïnesa que duia, l’he abraçat honorat pel seu gest i hem convingut a retrobar-nos diumenge vinent, l’aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, quan ens manifestarem contra els nazis russos d’avui.

Post Scriptum, 5 de maig del 2022.

Un gest de solidaritat, senzill i sincer, avui al restaurant “A la vora de l’Ebre”, de Tarragona.

Post Scriptum, 15 de maig del 2022.

Aqueixa tarda de diumenge, un altre cop he fet cap a la concentració dels ucraïnesos al balcó del Mediterrani amb l’estelada pel davant. Entre els dos-cents assistents, el catalans solidaris ens podíem comptar amb els dits de la mà. Una dona ucraïnesa al meu costat m’ha traduït les intervencions dels oradors, orgullosa dels seus fills catalanoparlants. Una de les joves que han intervingut ha fet referència en termes elogiosos a Stepan Bandera, un heroi nacional però també un dels responsables de l’extermini dels seus compatriotes jueus durant la Segona Guerra Mundial. Segurament la jove no n’és conscient, com tampoc els assistents, un fet que demostra la complexitat de les memòries que s’entrecreuen en aqueix conflicte. Un home ha fet referència a la resistència dels militars ucraïnesos a la factoria Azovstal de Mariupol, potser no sap que un dels assessors del president Zelenski ha agraït avui expressament els heroisme dels 40 combatents jueus que hi lluiten. Abans de tornar cap a casa, amb els amics, he fet una parada a la penya barcelonista de la plaça de la font, al balcó de l’ajuntament hi penja una pancarta on hi diu “No a guerra” (però quina ?).

Post Scriptum, 22 de maig del 2022.

Avui, a les sis del vespre un altre cop un centenar llarg d’ucraïnesos i quatre catalans mal comptats ens hem aplegat al balcó del Mediterrani en solidaritat amb la lluita per la independència d’Ucraïna front a l’ocupació russa. Les cançons patriòtiques interpretades amb sentiment i dots musicals han estat seguides amb emoció pels presents, però m’ha agradat la reflexió que ha fet en castellà un home de mitjana edat que ha puntualitzat el fet que alguns ucraïnesos benestants arribin amb els seus cotxes i estalvis no els lleva la condició de refugiats. Poden viure sense necessitat de l’ajuda humanitària, són solidaris amb els seus compatriotes més desvalguts, però això no mereix les desqualificacions que a les xarxes socials els cupaires -entre altres pro-russos- empren contra la causa nacional del poble ucraïnès.

Post Scriptum, 12 de juny del 2022.

És evident que la major part dels estats europeus volen arribar el més aviat possible a una entesa amb Rússia a costa d’Ucraïna, un nou pacte de Munic com al 1938 davant Hitler, que -com allavòrens- no aturarà Putin i l’expansionisme rus. Alemanya i els EUA estan negant a Ucraïna l’armament necessari per assolir la victòria i miren de forçar Zelenski a la claudicació a costa de lliurar part del territori a Rússia (Kissinger dixit). Només Anglaterra conserva l’esperit de Churchill. Israel, cada cop més al costat d’Ucraïna, però sense arribar a l’enfrontament amb Rússia a Síria i l’Iran. Aqueixes percepcions flotaven a l’ambient compungit de la concentració d’avui a Tarragona, on els ucraïnesos continuen manifestant-se sols enmig de la indiferència nostrada.

Post Scriptum, 21 de juny del 2022.

Un jove mallorquí, Àngel Adrover, ha mort combatent com a voluntari amb l’exèrcit ucraïnès, honorem la memòria d’aqueix soldat valent que ha perdut la vida per defensar la llibertat no solament d’Ucraïna sinó d’Europa.

Post Scriptum, 10 de juliol del 2022.

Llibertat.cat informa que ahir, “La diàspora ucraïnesa es mobilitza organitzant un concert benèfic a Sant Gregori (Gironès)”, un dels pocs actes públics amb suport municipal (en aqueix poble hi governa Junts per Catalunya) que es fan a Catalunya en solidaritat amb la lluita del poble ucraïnès per la seva independència.

Post Scriptum, 1 d’agost del 2022.

Ahir al vespre vaig passar un moment a la concentració d’ucraïnesos, eren menys que altres vegades, ocupen un lateral del passeig de les palmeres i l’ambient era de tristor i ràbia continguda. Els discursos apel·len a la victòria final sobre Rússia, però tothom semblava conscient que venen etapes de guerra encara més dures. Va ser colpidor escoltar la seva versió sobre l’assassinat d’una cinquantena de presoners ucraïnesos procedents del batalló Azov a mans dels mercenaris del grup Wagner i les tortures filmades per aterroritzar la població que resisteix a les zones ocupades pels russos.

Post Scriptum, 12 de setembre del 2022.

Ahir, a la Diada no vaig veure ni escoltar cap mostra de solidaritat amb el poble ucraïnès, quina vergonya !!!

Post Scriptum, 27 de setembre del 2022.

Abans d’ahir a The Times of Israel, lectura recomanada pels falsos antifeixistes nostrats que veuen nazis en lloc de patriotes ucraïnesos: “Ukraine is ‘not Nazi,’ say Holocaust survivors who live there in message to Putin. Rejecting Moscow’s ‘de-Nazification’ claims, Jews in Kryvyi Rig recall living through Nazi German occupation and Soviet persecution; one calls Russian leader ‘worse than Hitler’.

Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.

A les manifestacions que hi va haver ahir a les principals ciutats dels Països Catalans en solidaritat amb Ucraïna cap va fer-se amb un lema i una consciència nacional catalana (Catalunya amb Ucraïna): totes foren capitalitzades pel pacifisme abstracte i banal o pel localisme hispanocèntric (Barcelona amb Ucraïna, per exemple).

Post Scriptum, 31 de maig del 2023.

Jordi Miró ha divulgat una salutació enviada pel Conseil National Ukrainien a Francesc Macià el 16 d’abril del 1931 amb el següent contingut: “Au Haut Gouvernement Provisoire.

Le Comité de la Société Conseil National Ukrainien félicite le Peuple de la Catalogne d’avoir proclamé la République. Nous nous réjoussons de l’accomplissement de votre droit à la reconnaissance nationale de votre Peuple et nous vous souhaitons que votre République soit veritablement une république libre et juste socialement”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!