....... el llibre que he anat escrivint al llarg de forces anys  ara està  arribant a la fi.
No m’ha cansat la seva escriptura, he estat feliç mentre lletra rere lletra, anava unint paraules, frases, voluntat de servei a una causa noble, el meu país, la meva gent.

Crec amb més forces que mai en el nostre país, en la nostra gent, en un futur de llibertat, de terra lliure, de república de la bona gent. I cada cop em sento més lluny dels nostres representants, no tant lluny com per deixar de nomenar-los nostres, però si prou lluny per observar que no ens serveixen, només se serveixen.

L’Edoardo Nesi, Storia de la mia gente diu "Avui, però, vull continuar caminant al costat de la meva  gent. No sé molt bé a on estem anant, però el que és segur és que no estem quiets".

Sento que també vull continuar caminant al costat de la meva gent, però no ho puc seguir fent  amb qui està quiet.

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Parafrasejant  Carod-Rovira,  jo també tinc pocs carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, potser caldrà trencar-los i dedicar el temps a fer sopars per les grans causes, i  el primer sopar seria de justícia fer-lo en honor del parent d’en Dumbo, recentment traspassat per una bala reial.

Salut i gana !!!

Parlem i parlem, però... algú escolta? Tenim encara la capacitat d’escoltar?

Hi ha paraules que sembla que pertanyin a un temps anterior, que hagin perdut sentit. "Escoltar" n'és una, no l'única, també "esforç", "treball",..., seria una llarga llista.

Segurament, per a algú sigui un esforç molt gran, sigui demanar-li molt, potser massa, no és bo tenir el cul llogat, només el treball i el coneixement ens fa lliures, les lluites caïnites mai han estat bones, no serveixen per justificar la cadira que s'ocupa,  però si volem seguir caminat junts cal parar i escoltar.

Difícil?...... molt difícil.

Intermega es la marca de Sistemas y Servicios Informáticos para Profesionales Asesores de Empresa, una empresa especializada en el ámbito de las nuevas tecnologías.
Hablamos con su responsable, Jordi Pera.

¿Cuál es la estructura de la empresa?

Nuestra plantilla está compuesta, básicamente, por profesionales expertos en resolver la problemática de gestión de asesores empresariales, consultores en materias jurídicas y legales, ingenieros y técnicos informáticos. Su  experiencia y especialización es de alta dedicación en este campo.

¿Cómo definiría la filosofía de trabajo Intermega?

Intermega dispone de departamentos centralizados de investigación y desarrollo, documentación, formación y atención al cliente, además de ocho puntos de comercialización y soporte técnico repartidos por la geografía española. Nuestros esfuerzos se orientan en la consecución a aquellas soluciones de valor añadido que cada vez tienen mayor peso desde el punto de vista del servicio integral que ofrecemos a nuestros clientes, soluciones que integran simplicidad y excelencia, conceptos básicos que acercan la más alta tecnología a nuestros distribuidores

y, cómo no, también a los usuarios finales. Por ello y convencidos que el modelo cloud computing es una excelente oportunidad para consolidar nuestro espacio en el mercado, estamos en pleno proceso de desarrollo de esta estrategia para dotar a nuestros productos de toda la versatilidad y eficiencia que el modelo nos aporta.

¿Qué servicios ofrecen actualmente?

Programas de gestión para despachos profesionales, gestión laboral, fiscal, contable, IRPF, impuesto de sociedades, cuentas anuales y consultoría informática. Nuestros productos ofrecen recursos diferenciados, soluciones que aportan valor añadido y que cada vez tienen más peso desde el punto de vista de una gestión inteligente y segura.

El Portal Intermega permite gestionar un modelo híbrido de soluciones, la máxima integración de las áreas de negocio del profesional y una gran flexibilidad en la obtención de resultados. A esta suite, y convencidos que el cloud computing es una tendencia irreversible, se añadirá en próximas fechas un nuevo software par la digitalización,

gestión y contabilización automática de documentos. Interscan, que así se llama, se ha diseñado para facilitar el tratamiento sin errores, la comodidad de la gestión, el ahorro de los tiempos de proceso, una gestión inteligente, para un mercado cada vez más exigente. Interscan es la herramienta que el asesor quiere y necesita.

¿Cuál es el posicionamiento de Intermega a día de hoy?

Es muy buena. De hecho, nuestra cartera contempla 2.000 clientes con licencia de uso de nuestros servicios con más de 4.000 aplicaciones activas, unos clientes atendidos por más de 90 profesionales a lo largo del territorio español. Aspiramos a seguir afianzando nuestra penetración en un mercado competitivo y marcado por la rápida evolución, para lo que apostamos por la renovación tecnológica, por el servicio y los componentes de valor añadido,

nuestras mejores bazas.

¿A qué perfil responden sus clientes?

Nuestra clientela se compone de todo tipo de profesionales dedicados al asesoramiento legal y que se benefician de que no sólo le facilitamos la instalación de nuestras soluciones, sino también de que formamos al personal, atendemos sus consultas y prestamos asistencia on-line (conectados con el cliente) de forma permanente.

Se trata de buenos profesionales que buscan y en Intermega encuentran, integración entre aplicaciones,

fiabilidad y excelentes herramientas para la gestión y el asesoramiento.

El Restaurant Casamar de Llafranc ha estat reconegut amb una estrella per la prestigiosa guia Michelin. He tingut el plaer de menjar i dormir en el Casamar en diferents ocasions  amb la família.
Esmorzar en la terrassa, gaudir del sol del mati, l'extraordinària vista del port de Llafranc, la platja ...... una bona companyia.

La feina del Quim i la Maria, ha estat sempre esplèndida, d’una constant innovació.

Avui ha arribat l’estrella, felicitats Quim i Maria, felicitats a tota la família per la bona feina, espero tornar aviat.

Fou l’any passat a les set de la tarda en les escales de la Plaça del Mercat.

Llançament de salves d'honor en commemoració del 70è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya, era malgrat el sectarisme d’algun grup municipal i la manca d’autorització, el que podia ser un petit pas en la normalització, en la creació d’un acte institucional.

Bé, el petit homenatge al President d’aquell país que “un dia va ser la nació més gran del món” (Pau Casals, discurs a Nacions Unides, octubre 1971) i que va morir tot cridant “Per Catalunya”.

Aquest any .............

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres" (Lluís Companys i Jover), per això almenys en els nostres cors, en el cor dels Arenyencs, en el cor dels patriotes, el nostre reconeixement al President Companys.

Ens cal recordar-ho, ens cal no oblidar-ho, ens cal explicar-ho.

Fets:

El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.

Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"

Salut i república

El 29 de setembre celebrem Sant Miquel príncep dels àngels, segons la tradició cristiana, el cap dels exèrcits celestials i, per tant, , el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer.

Sant Miquel és també el patró de la Policia Local, data que cal aprofitar per aprofundir en la complicitat amb aquestes persones que fan de la seva feina un servei. Que dia a dia treballen de forma discreta, sense gaire soroll, per garantir les millors condicions de seguretat, aquesta vocació d’ajuda als altres que té el cos de la Policia Local, el cos de seguretat i prevenció més pròxim a la ciutadania, aquesta és la característica que ha de sobresortir per damunt de tot quan les persones pensem en la Policia.

Aquest any, serà una celebració marcada per les recents afirmacions de la Regidora del PP fetes fa pocs dies en la Nostra emissora Municipal. En elles la Regidora de Governació afirmava de forma contundent que la Policia havia elaborat un informe sobre la perillositat del carril bici, i que el govern anterior l’havia silenciat. Resulta que no existia cap informe. Les paraules dites estan, i la Regidora, era coneixedora de la realitat, sabia que no hi havia cap informe, malgrat tot no va dubtar en afirmar la seva existència, sabia que estava mentint, sabia que posava en una situació delicada als comandaments policials, que per lleialtat a la institució es mantindrien en silenci. Sabia que estava acusant a l’anterior Govern i al Regidor de l’àrea d’amagar un informe.  Malgrat tot va mentir.

Si es confirmen els pronòstics, llevat que al Parlament declari la independència cosa poc probable, atès que gran part dels diputats només són independentistes de saló, ens tocaran temps durs i difícils, cap dels tres portaveus amb més representació en las Cortes creu en la Nació Catalana, seran anys inútils, tan inútils com cagar endins.

Salut i república.

Els millors de CIU fan el milhomes a Badalona, amenaçant al Sr. Albiol de fer-lo fora, mentre a Castelldefels pacten govern amb el PP.

Potser el doctor de Puigcerdà tingui raó en les seves afirmacions (link) ……… 

Pobrets, resulta que alguns votants convenients i convergents  descobreixen que CIU és la dreta neoliberal sobiranista de cap de setmana....res més.

Mentre els seus socis carreguen contra la llengua, el president Pujol vol que les “jenifers” parlin català.

Salut i república.

Bones vacances a tots, ens veiem al setembre.

Salut i bons gin’s.

Mosquits, petits, grans, tigres, negres, etc. molts mosquits, molts. Assegut a la terrassa de casa, m'entra la por, el neguit s'apodera de mi, tres picades a la cama, refot de mosquits i si …...… no, segur que no, però i siiiii …...… per precaució em preparo un gin tònic, fever-tree que porta més quinina ………. ummmm ….. refrescant, deliciós,  em ve al cap una tarda a Surat  principal base d’operacions comercials de la East India Company ……..

Abril de 1685, els finestrals oberts, les blanques cortines de lli acariciades suaument per la tènue brisa, 33ºC graus. La decisió s'havia pres sense massa objeccions, la nova estratègia estava traçada, el port d'aigües profundes on poguessin atracar els grans bucs que estaven buscant, per fi tènia ubicació, l'illa de Bombay, era el lloc adequat per desenvolupar l'àrea portuària que la companyia estava buscant.

La East Índia Company es traslladaria a Bombay en 1687. La feina estava feta, era doncs la millor hora per prendre un gin.

Va ser així com va succeir, qui sap, d'haver estat allí podria donar fe, ara solament puc imaginar, imaginar……. quina ginebra va ser l'escollida?

Thmaes Distillery, produeix ginebra a Londres des de 1700, llàstima m'hagués agradat que la ginebra escollida hagués estat la London nº 1, faltaven 15 anys perquè es comencés a destil·lar, però no hagués estat una mala elecció i un més que generós tribut a la capital de l'imperi.
La London nº 1, és una ginebra Superpremium, tipus London Dry de 47,0 º., obtinguda després de quatre destil·lacions per lots, i coneguda anteriorment com The London Gin. Es caracteritza pel seu color blau turquesa molt suau, a causa de la maceració de flors de gardènia i arrel de lliri.
El producte final, és molt transparent, amb olor lleugerament balsàmic i picant, molt perfumada, molt suau en la boca i de sabor persistent, notes que proporcionen la varietat de botànics que entren en la seva destil·lació, el ginebre, taronja, escorça de llimona, coriandre, regalèssia, canyella, escorça de càssia, angèlica, arrel de lliri, farigola, ametlla, llavors de fonoll, cardamom i oli de bergamota..
He pres la London nº1 amb diferents tòniques, en ocasions acompanyada d'una petita fulla de menta, o amb farigola, o el clàssic tall de llimona, …… en totes les variacions manté el seu caràcter de indomable London Dry.

Una gran ginebra per a una gran ocasió………… ah! i les picades molt millor.

Salut i gin !!!

Tarda/nit de dissabte. Cap a Barcelona, m’agrada badar mentre observo aparadors, edificis, persones. Passeig  amunt i passeig avall.

La recerca, l’afany de descobrir avui ens porta a una plaça, un lloc al Poble Sec, un local antic, que et transporta a altres llocs, el trastèvere,  montmartre, altres moments, sensacions, musica escoltada, especial companyia. Bon vi, bones menges, per a postres un tiramisú, olor, color, sabor,….. els records tornen de forma incontrolada, Itàlia, estiu, al costat de l’arena a Verona …… esplèndid tiramisú ………..El Sortidor, un magnífic local, siguem discrets i no fem córrer la veu.

No fem córrer la veu, preservem el seu encant, íntim, acollidor per a romàntiques ocasions .........

Agafem un xofer,  Rafael Campalans 174, si us plau, per a no iniciats el Tirsa, cal acabar la jornada amb el millor gin que és fa i es desfà.
El clàssic Tanqueray Ten amb schweppes, ummm....  

Salut !!!!

“Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir diferents resultats“, deia Einstein, no caiguem en aquest error, cal innovar.

Segurament era el que en 1905 volia fer aquell jove que va demanar diners a Thomas Fentiman.

L’objectiu una nova cervesa de gingebre. El resultat, el senyor Fentiman es converteix en l’amo d’una rara i reixida recepta. Fou el naixement del que avui coneixem com la tònica Fentimans, que porta com a logo el pastor alsacià de Thomas. Les noves generacions emprenyen als grans, volen fer variacions, innoven, i així ho feu Eldon Robson nét de Fentiman, va eliminar les gerres de fang i va introduir el procés de pasteurització que allargava la vida del producte. Ja podien comercia arreu, la distancia i el temps deixaren de ser un problema.

Algunes coses no podien variar, eren l’essència de la troballa, així la tònica Fentimans s'elabora segons el mètode tradicional de preparat botànic que permet que el pòsit dels components utilitzats acabi en l'ampolla potenciant així el seu sabor, ingredients totalment naturals. Entre ells destaquen, una base de gra fermentat ecològic, herba de llimona de l'àrea de Cochin a Índia i la distintiva finor de l'escorça de chinchona (font de la quinina, va ser nomenada en honor de la Comtessa de Chinchón, esposa del Virrey de Perú en 1638 per Carlos Linneo pel descobriment de les propietats de l'escorça d'aquesta planta que va revolucionar la medicina d'aquella època.) també de l'Índia.
Destaca l'ús de sucre moreno en lloc de sacarines o xarops de fructosa que utilitzen altres marques. Com a resultat de la fermentació durant set dies dels seus elements botànics es produeix un petit percentatge alcohòlic de 0.50 graus.

No és estrany trobar pòsit en les botelles dels elements botànics usats ja que no es produeix filtració del producte per garantir i potenciar el sabor i les característiques naturals.

M’agrada especialment el maridatge amb la Old Raj i la Zaffron gin, ginebres que deixen que la tònica mostri totes les notes, sense perjudici de les pròpies. Amb la Bulldog per els que estimen el gin molt sec, en tantes i tantes .......

Salut i gin.

Potser aquest apunt hauria d'haver set el primer. Por a contraure la malària, no és altra cosa que la conseqüència dels fets que seguidament explico. Les diferents ginebres que conec, les que més m’agraden, les que m’agrada compartir.

Vaig recuperar el gin-tònic a Barcelona. Era un esdeveniment social on jo anava d’acompanyant, un entorn especial, disseny italià portat al límit del refinament, cos consular inclòs, en un lloc destacat envoltada de gent guapa, una soprano interpretava àries d’òpera, converses….. secrets ...... rialles .....

Cercant el meu espai ràpidament vaig trobar un excel·lent cambrer italià, mentre la soprano omplia d’exquisida musicalitat la sala, ell descarat em proposà un gin de Hendrick’s amb Fever-Tree, cogombre i pètals de rosa.

Cert que avui això no seria novetat, però estem parlant de fa uns quants anys. Així començà la història. Avui conec i tinc un grapat de ginebres, i m’agrada provar-ne de noves.

Fa molts anys la Comtessa de Chincón esposa del Virrey Luis Fernandez de Cabrera, allà en el Perú, esdevenir interessada per el poder guaridor de la quinina, en observar que els bruixots nadius utilitzaven per a millorar les febres. No m’interessa gaire ni gens les trifulgues de la Comtessa, i la utilització simple de la quinina. Sóc més partidari de l’enginy britànic, segurament fou a Bombay i amb la ginebra que encara avui porta el nom de la ciutat, on per primer cop es produí la sensacional barreja.

Avui provarem la Old Raj, Escocesa, és una ginebra ultra Premium de 55º produïda a Aberdeen , obtinguda per destil·lació tradiciona té un color groc daurat degut al safrà.

En la destil·lació són utilitzats ginebró, pell de taronja i llimona, coliantre, pols d'ametlla, arrel de lliri i safrà.  Degut al safrà el producte final és de color groc daurat. En el nas trobem el ginebró, els cítrics i més lentament l’ametlla. Molt seca en la boca, ben equilibrada tot i tenir 55º, i lleugerament picant. Fabricada per William Cadenhead Ltd. de Aberdeen l’embotelladora independent més antiga d’Escòcia fundada el 1842.

 Salut.